L’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, fa balanç del seu primer any d’alcaldessa en una entrevista amb dSantBoi. Moret celebra la bona acollida que ha tingut el trasllat temporal de l’alcaldia als barris i defensa el paper «econòmic, social i urbanístic» del comerç de proximitat. Per això, considera un «element clau» la reforma del mercat de la Muntanyeta. Moret també reconeix que la millora de la neteja de l’espai públic és una de les principals demandes de la ciutadania. En aquest sentit, l’alcaldessa aposta per un model de recollida de residus que signifiqui «un canvi radical». El balanç dels dos primers anys del Clúster de Salut Mental de Catalunya i els efectes de les obres de la variant són altres aspectes de la ciutat que analitza l’alcaldessa en una conversa amb dSantBoi. Lluïsa Moret també valora les discrepàncies internes que pateix el seu soci de govern amb la marxa de Luis Pérez mentre que considera que l’agrupació local del PSC viu «un dels moments més plàcids».
Gairebé un any d’alcaldessa, és conscient o li ha passat molt ràpid?
Conscient sí que ho sóc, però passa molt ràpid el temps. Ha estat molt intens i molt gratificant. Has d’abordar situacions complicades i dures, però a la vegada és una sensació excepcional poder donar resposta a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes i poder participar de la transformació de la teva ciutat.
Les situacions dures a les que fa referència imagino que són de l’àmbit social. És aquesta àrea la que més feina i esforços requereix ara mateix?
Al estar a peu de carrer ets conscient i vius amb els patiments amb els ciutadans. No hem d’obviar que tot i que a Sant Boi hem estat capaços d’abordar estratègicament els factors que poden generar exclusió i s’estan desenvolupant unes polítiques socials que han contingut la situació d’emergència social de molts ciutadans, sempre es pot fer millor i falten recursos. Això no allibera d’estar al carrer, centrada en escoltar i interactuar sense filtres amb la ciutadania i viure en primera persona situacions molt dures per tal de donar respostes reals a situacions reals.
En relació amb aquest contacte directe amb els ciutadans, un dels projectes més destacats del seu primer any com alcaldessa és l’alcaldia als barris. Com ha anat l’experiència?
L’experiència és així: cada quinze dies gairebé una setmana estic instal·lada físicament a un territori. La meva secretaria i jo mateixa traslladem l’alcaldia a un barri. El que fem també és posar en valor els responsables polítics i tècnics d’aquell territori, tant el regidor de barri com el tècnic corresponent. Treballem en equip i estem a peu de carrer, sense filtres, a les places, als carrers, a les portes dels equipaments… hem creat també espais oberts per que la ciutadania pugui tenir interacció directa amb mi i l’equip i puguin expressar el que vulguin.
Li ha servit per conèixer millor les necessitats i demandes dels ciutadans?
És una experiència única que no m’agradaria deixar de fer. Des de l’Ajuntament ets conscient de les coses que passen, però tenir un contacte tant directe et fa detectar directament el que està passant des del protagonisme que assumeix la ciutadania. La proximitat física real ajuda a construir solucions amb els ciutadans.
Quins són els principals temes que l’han fet arribar quan s’ha traslladat als barris?
La gamma és molt amplia, una de les coses més recurrents és la qualitat de l’espai públic: els carrers, les places, les escoles, els equipaments… tot el que té a veure amb l’espai públic és una de les demandes més recurrents.
La neteja té un paper destacat?
Sí, la neteja era una demanda molt important. També l’accessibilitat, la mobilitat, l’enllumenat…
Els canvis introduïts en el servei de neteja amb nova maquinària i més personal per lluitar contra la brutícia a l’espai públic com estan funcionant?
La història era com millorar la neteja de l’espai públic de la ciutat. Estem dissenyant un nou model de recollida de residus, hem reforçat la neteja diària i tot el que té a veure amb campanyes educatives de l’espai públic. I, sobretot, hi havia una preocupació molt important pels excrements dels gossos, una de les coses que més malestar genera. Això ens va portar a fer una campanya especial centrada en aquest aspecte amb lògica punitiva.
El nou model de recollida de residus serà molt diferent a l’actual?
Sí, significa un canvi radical. Tenim un sistema amb més de 20 anys d’antiguitat, que ha funcionat bé però com tot s’ha de canviar i adaptar a les noves realitats. Estem buscant un nou sistema de recollida, un nou model de contenidor però també un nou model global de recollida de residus per potenciar tot el que té a veure amb el reciclatge i els aspectes que ens vinculen amb la millora del nostre entorn i el medi ambient.
Suposo que per les dates en les que ens trobem ja quedarà pel proper mandat.
Sí, de moment s’ha fet un estudi global, estem treballant conjuntament amb la Diputació de Barcelona. Estem revisant també com millorar la recollida de residus amb els comerciants. Esperem donar resposta a moltes de les qüestions que planteja actualment la ciutadania.
Durant les últimes setmanes hem vist alcaldes d’arreu d’Espanya tallant cintes inaugurals a corre-cuita, presentant projectes que encara no estan acabats de definir… aquí a Sant Boi no ho hem vist.
No crec que s’hagi d’inaugurar res, el que fem és treballar. Hi ha gent que ens diu que ara hi ha moviment perquè venen les eleccions. Els moviments han estat des del primer any de mandat fins a l’últim perquè la nostra feina és transformar la ciutat i adequar-la a les necessitats de la ciutadania. Les inauguracions queden bé, també son una celebració, però per nosaltres el més important és millorar el benestar i la vida quotidiana dels ciutadans.
El que sí que s’ha presentat és el projecte de reforma del mercat de la Muntanyeta. Per què és necessària aquesta obra?
És un projecte que porta molt de temps en disseny juntament amb els paradistes, els protagonistes del mercat. Feia molt de temps que s’estava replantejant i revisant el model del mercat, que era evident que no estava acabant de funcionar. El més important no són les obres o la transformació que es pugui fer del mercat de la Muntanyeta, sinó que això passa a ser una peça més d’un projecte global. Hem fet conjuntament amb les dues associacions de comerciants de la nostra ciutat el Pla de Comerç 2020 que ha sortit fruit del treball col·lectiu i les propostes dels propis comerciants i els ciutadans. Dintre d’aquest pla, el mercat de la Muntanyeta és clau.
Quin paper ha de jugar?
Quan es parla d’eixos comercials, l’espai entre el mercat de Sant Jordi i el de la Muntanyeta és fonamental. I aquí teníem una peça coixa: el mercat de Sant Jordi està funcionant després de que es reformulés en el seu moment, tenim un eix comercial que estem intentant potenciar i un mercat de la Muntanyeta que necessita un enfoc diferent. És un element clau de ciutadania, l’ús que poden fer els ciutadans d’apropar-se a productes de proximitat i qualitat és un privilegi que no podem perdre.
En els últims anys hem vist tancaments d’establiments a tota la ciutat. Com treballa en reforçar el sector comercial?
Per nosaltres és una prioritat el comerç de proximitat perquè no només vertebra econòmicament sinó que ho fa socialment i urbanísticament. Una ciutat sense comerç està morta. A més és un dels sectors que més ocupació genera a la nostra ciutat, hi ha més de 4.000 persones treballant al comerç de proximitat. Per això hem treballat conjuntament amb els comerciants, per fer un pla director en el que acordem els canvis per posar en valor aquest àmbit i oferir un entorn de creixement i consolidació econòmica.
El fet d’incloure al mercat de la Muntanyeta un equipament aliè al sector comercial, com serà l’oficina d’expedició del DNI de la Policia Nacional, serà beneficiós pel futur mercat i el seu entorn?
És un element de reclam que té dos objectius. Per una banda situar en la trama urbana un servei públic molt important com el que té a veure amb l’elaboració del DNI i passaports, que actualment es troba en un lloc de la ciutat sense centralitat i al que costa arribar-hi. D’altra banda, situar-lo en un lloc que pot generar fluxes de ciutadans que potser no entrarien mai al mercat de la Muntanyeta i a partir d’aquest servei poden conèixer un mercat nou, diferent, amb possibilitats i productes de qualitat fantàstica.
L’espai on ara hi ha la Policia Nacional, el palau de Marianao, acollirà la seu del clúster de salut mental de Catalunya. L’organisme ja porta dos anys funcionant. La seva evolució és més lenta del que s’esperava inicialment?
No, el clúster ha finalitzat ara una etapa, la de constitució i consolidació. Properament es presentarà la nova junta directiva i la seu física del Clúster. Durant els dos últims anys hi hagut un procés molt important de rehabilitació i restauració de l’equipament emblemàtic de la nostra ciutat.
Però més enllà de la seu, el clúster com a tal quina feina ha fet? Sembla com si no s’hagués mogut gaire.
Els clústers són entorns complexes, marcs de referència on la idea és treballar articuladament amb un objectiu econòmic. Aquí com parlem de salut mental tenim un doble objectiu, es treballa per convertir la salut mental en un motor econòmic no només a la nostra ciutat, sinó al nostre país, i també es treballa per vincular-lo amb la millora de la qualitat assistencial de les persones malaltes. Sinó no té cap sentit i potser per aquesta estratègia dual és un clúster més complexe.
Tenint en compte aquesta complexitat, l’Ajuntament li hauria de donar un major impuls?
Inicialment va ser un projecte que impulsava l’Ajuntament al identificar la salut mental com un actiu de ciutat, reconvertint un element que ha estigmatitzat la ciutat en una potencialitat. Això va ser un gran esforç que va ser la primera etapa, a la que es van sumar els dos agents principals: els centres sanitaris que treballen a la ciutat. Posar tot això en solfa va ser un esforç important i es va buscar donar-li una dimensió de país amb la implicació de la Diputació de Barcelona i la Generalitat. Aquesta segona fase, amb 32 membres ja al clúster, tracta d’incorporar el sector empresarial.
I ara la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament deixen de tirar del carro del Clúster?
No, en absolut. Ara tenim el cercle complet: institucions, referents sanitaris i assistencials i ara entren els referents econòmics. Hi ha hagut un canvi en la junta directiva, l’Ajuntament fa un pas enrere i deixa el lideratge en mans de qui creiem que ha de ser: el president és Joan Orrit, responsable de les Germanes Hospitalàries Benito Menni, la vicepresidència queda en mans del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i l’altra vicepresidència pel director general d’una de les empreses del clúster. L’Ajuntament es manté però en un rol més d’acompanyament, el lideratge ara ha de ser econòmic pensant també en clau internacional.
El moviment veïnal s’ha fet escoltar durant les últimes setmanes per la instal·lació d’una antena de telefonia mòbil a un edifici de Marianao. Què pot fer l’Ajuntament en aquest cas?
Primer és escoltar, després es tracta de buscar una resposta. No sempre tenim la solució, també ho diem. Aquest cas supera les competències municipals i no tenim la solució però tenim la resposta, construïda conjuntament amb l’associació de veïns de Marianao i les persones vinculades a la plataforma contra les antenes. Hem buscat una resposta que consisteix en definir el nostre posicionament com Ajuntament i això és el que vam fer a l’últim plenari, on també vam dir com creiem que ha de ser el marc legal que ha de regular aquest tema, l’actual no és l’adequat perquè el que fa és eliminar l’autonomia local prescindint del rol dels ajuntaments. Demanem un desplegament racional que tingui en compte la salut de la ciutadania a la vegada que cobreix les necessitats de cobertura de telefonia mòbil de la ciutat.
Tots els santboians que agafen el cotxe es troben des de fa temps amb les obres de la variant al entrar i sortir de la ciutat. Són unes obres que no depenen de l’Ajuntament però quin seguiment s’està fent? Com és el diàleg amb els responsables de les obres?
Fem tot el possible per que sigui un diàleg intens, permanent i constant però és complicat. Hem de deixar molt clara una cosa: això no és una infraestructura per Sant Boi ni de Sant Boi, és una infraestructura de país que, casualment, la part més important passa per Sant Boi. Està dissenyada i pendent de construcció des de l’any 92, aquí tenim un agravi històric del ministeri de Foment amb Catalunya. La nova infraestructura millorarà, per suposat, les entrades i sortides de Sant Boi, ens connectarà molt millor amb tot l’entorn metropolità, tot i això des de Sant Boi fem un seguiment a nivell tècnic i polític molt intens perquè el que no volem és que en el procés d’obres perjudiqui.
Els pitjors efectes de les obres encara estan per arribar?
És veritat que genera i generarà molèsties als nostres ciutadans, fins ara ho hem anat controlant, hi haurà un altre tall després de l’estiu. El que estem exigint i demanant al ministeri de Foment i la Generalitat és que l’impacte sobre els nostres ciutadans sigui el mínim possible. També ho estem treballant amb l’ajuntament de Santa Coloma, que també es veuen afectats pels talls, per veure com abordem la mobilitat buscant el mínim impacte possible.
I el resultat? En els últims anys s’ha fet molta feina en arreglar l’entorn natural del riu, això ara suposarà un pas enrere?
En principi no. El que hem treballat sempre amb el ministeri de Foment és que no afecti en cap cas ni al Parc Agrari ni a tota la zona fluvial. Tindrem una infraestructura que ara no hi és, serà una rotonda nova i un pont que ens vincularà amb l’autopista i millorarà la mobilitat dels nostres ciutadans en les entrades i sortides de Sant Boi. Tots els equips de govern des de l’any 92 l’han vist bé perquè va en benefici de la ciutat. És un reclam i una reivindicació històrica.
L’Ajuntament aprofitarà aquesta oportunitat per desenvolupar urbanísticament la zona de la Parellada un cop estiguin acabats els nous vials?
Quan acabi la construcció de la variant hi haurà una zona que tindrà una altra dimensió a l’actual. L’equip de govern que estigui en aquell moment haurà de dissenyar i pensar quin és l’enfoc i els usos que li vol donar. S’hauran de combinar usos d’equipaments i impacte econòmic amb zones verdes i habitatges, però tot això quan estigui finalitzada la infraestructura i sempre des d’un enfoc d’una economia que generi valor a la ciutat, que sigui respectuosa amb la justícia social i mai especulativa.
La tràgica mort dels nens al túnel de batuda és un tema que la ciutat ha arrossegat durant anys sense acabar de saber ben bé com gestionar-la. El nomenament de les víctimes com a fills predilectes ha estat el tancament definitiu de la ferida?
Aquest tipus d ferides mai es tanquen definitivament, ni familiarment ni personalment, tampoc a nivell de ciutat. És una ferida que existirà, hem d’aprendre a conviure amb aquest fet desgraciat i horrorós que va passar a la nostra ciutat. L’acte de reconeixement com a fills predilectes es va fer sempre des del respecte a les demandes de les famílies, acordat, dissenyat i creat amb ells en aquest mateix despatx [d’alcaldia] reunió rere reunió. L’homenatge posava en valor la figura dels quatre nens i, sobretot, és un reconeixement de que s’han convertit en un símbol de la ciutat amb el que ells representaven: l’esport de base, l’esport amb valors, el model d’esport que cohesiona, vincula i fa créixer els nostres nens i nenes d’una manera diferent.
La marxa de Luis Pérez d’Iniciativa i les discrepàncies internes que això ha generat en el partit amb el que governen han afectat d’alguna manera al dia a dia de l’equip de govern?
En absolut. Tots els membres de l’equip de govern en aquest pacte entre dues forces polítiques hem demostrat molta maduresa i hem posat en valor més enllà de les discrepàncies internes d’Iniciativa el nostre acord de govern i el valor que aquest pacte suposa per continuar treballant per transformar la ciutat. Tots i totes hem estat capaços d’abordar-lo de la millor manera possible sense que afecti al dia a dia del nostre govern.
I que un regidor tant experimentat com Luis Pérez deixi la política com ho veu?
Són decisions internes del nostre soci de govern que nosaltres respectem. La nostra relació i vinculació amb el Luís Pérez és excel·lent com també ho és amb el Josep Puigdengolas i l’Alba Martínez. Hem estat i ho som companys, i ho serem fins que acabi aquest mandat i esperem que el futur ens torni a retrobar. Al Luis Pérez, ell ho sap, li tenim tot el respecte i reconeixement per la feina feta a la regidoria d’Educació i Civisme. Té una trajectòria impecable i nosaltres li agraïm tota la feina que hem desenvolupat conjuntament.
Discrepàncies dins del PSC com les que ha patit Iniciativa no hem conegut. No n’hi ha o no han transcendit?
No n’hi ha, no es coneixen perquè no hi ha discrepàncies. Gaudim d’un moment molt bo, estem en un dels moments més plàcids de l’agrupació socialista de Sant Boi. També hi ha una bona relació entre l’organització política i la institució, entre el grup municipal i l’executiva local.
Què li sembla veure gent amb la que va compartir projecte polític, com la Rosa Berrio, ara de número 2 de la llista d’Esquerra?
Tot el respecte també. Les decisions personals són això, personals. Puc tenir la meva opinió, però respecto que hagi decidit formar part d’una altra candidatura en la que es pugui sentir més còmode i trobi més sintonies. No ens incomoda, són decisions personals.
A un mes de les eleccions tothom es posa molt nerviós, com és la relació amb els partits de l’oposició?
Sorprenentment bona, tant amb CiU com ERC. Correcta, afable i des de la lògica de la col·laboració. Després hi ha altres membres del consistori amb els que ens respectem però dels que estem a les antípodes ideològicament i aquí parlem del PP i especialment de PxC, respecte però distància ideològica.