L’estratègia de ciutat per promocionar Sant Boi com a ciutat de salut i preocupada pel medi ambient s’ha iniciat amb la 71a Fira de la Puríssima, partint de l’exposició municipal. Els propers mesos s’aniran fent actuacions a la ciutat per augmentar aquests dos valors.
Espai central de l’exposició ‘Sant Boi respira un altre aire’ per la Fira de la Puríssima // Jordi Julià
‘Sant Boi respira un altre aire’. És el títol de l’exposició municipal que cada any organitza l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat per la Fira de la Puríssima, però alhora és una declaració d’intencions. En els propers mesos -i la intenció és que siguin anys-, el relat que s’ha començat a dibuixar en aquesta exposició s’anirà repetint per configurar una nova imatge de què és Sant Boi, per als de fora però també per als santboians.
No serà només un relat i una promoció de marca, sinó que també es faran actuacions reals perquè Sant Boi s’apropi cada cop més als dos adjectius que s’han fixat: saludable i sostenible. La ciutat ha estat recentment escollida per rebre 8,1 milions d’euros de fons europeus per fer accions de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (DUSI). I el Pla de Turisme proposa accions en la mateixa línia.
Com que una part important d’aquesta estratègia és fer-ne difusió, s’ha aprofitat que la Fira de la Puríssima rep molts visitants de fora per començar a divulgar-ho. Així, l’Ajuntament ha convertit l’exposició municipal situada a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer en un gran espai publicitari de les virtuts de Sant Boi.
La frase inicial de l’espai pot resumir les grans línies d’aquesta nova marca: «Sant Boi és una ciutat saludable i sostenible, una ciutat atractiva i amable, amb futur pels seus orígens i compromesa amb la vida per la seva voluntat de superació».
Inici de l’exposició // Jordi Julià
Salut, més que mental
L’eix de la salut en l’exposició partia del vincle centenari amb la salut mental però parlava també del fet de tenir un hospital general i «una xarxa d’equipaments sociosanitaris de qualitat». Alhora, destacava el que dona títol a l’exposició: que, segons els estudis, Sant Boi té la millor qualitat de l’aire de l’àrea metropolitana. Alhora, es destacava el parc agrari i «un espai públic i un entorn natural que permeten la pràctica de l’esport i promouen hàbits saludables».
Això quedava reforçat amb un vídeo que presidia l’espai que recollia els testimonis de persones que treballen aquests valors des de Sant Boi i que imaginaven com volen que sigui la ciutat en el futur, unes entrevistes que es podien veure completes en pantalles individuals. El cap del servei de cardiologia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, César Romero, espera un futur amb una reducció de la mortalitat. «La instal·lació de desfibril·ladors que ha iniciat l’Ajuntament marcarà un abans i un després», apuntava.
En el mateix vídeo, el president del Clúster de la Salut Mental, Pere Bonet, apostava per la «integració» de la salut mental, tant en tota la salut com en la comunitat. Manel Esteller, director del Departament d’Epigenètica i biologia del càncer (IDIBELL) reclamava més recursos per a joves investigadors. La directora de la Gasol Foundation, Cristina Ribes, somiava en un Sant Boi amb «la implicació de les escoles, els Centres d’Atenció Primària (CAP) i els mercats per treballar la salut alimentària dels infants».
Recreació de les basses de Can Dimoni // Jordi Julià
Sostenibilitat a partir de l’agricultura
I pel que fa a l’altre eix, el de ciutat sostenible, es destacava la protecció de l’entorn forestal, fluvial i agrari, exemplificant-ho amb les basses de Can Dimoni, a l’ús d’ovelles i rucs per protegir les franges forestals i les polítiques d’eficiència energètica que, segons l’Ajuntament, ha estalviat «més d’un milió d’euros en tres anys». També parlaven dels nous contenidors, que l’exposició diu que «ha multiplicat els índexs de reciclatge» tot i no especificar xifres.
Aquí prenien la paraula, en el vídeo, els pagesos de Sant Boi. Jordi Bofill, de la cooperativa Central Park, lamentava la problemàtica de l’abandonament de terres i reclamava «recuperar-ne el màxim possible per poder augmentar la producció agrària ecològica en el futur». El pagès Salvador Vidal afegia la necessitat d’agrupar-se totes les cooperatives del Baix Llobregat per «buscar mercats més grans fora de la nostra àrea». Albert Mendiola, després de guanyar el premi Cuiner de l’Any 2017, era menys ambiciós i es conformava a «seguir cuinant a Sant Boi amb productes de proximitat del Parc Agrari». I la gerent de Tot Natural, Núria del Rey, espera que Sant Boi «pugui dir que aporta el seu granet de sorra a la conservació del planeta».
Jordi Bofill, de la Cooperativa Central Park, dins el vídeo de l’exposició // Jordi Julià
Des de l’associació Menjar i Viure a Sant Boi, Imma Trabal somiava en un Sant Boi «on no hi hagi tantes malalaties i on ens relacionem d’una altra manera, ens moguem en bicicleta i tots estiguem més contents». També aposta per un futur amb més bicicletes i menys cotxes el professor d’Educació Física de l’escola Amat Verdú César Thovar: «Més carrils bici ens donarien una nova manera de desplaçar-nos per Sant Boi més saludable i ecològica». Dos nens també donaven el seu punt de vista. Ariadna Alcalde vol «carrers bonics, barris ben fets, àrees per tota la gent i parcs infantils». Coincideix en els parcs infantils Dídac Salinas, que també demana «una ciutat més moderna, amb més vegetació i casals per als avis».
L’exposició també aprofitava per destacar altres aspectes de la ciutat, com els atractius turístics o el compromís amb molts valors. De passada, treia pit d’haver «superat el pitjor de la crisi» gràcies, segons els panells de l’exposició, a «les xarxes de solidaritat del tercer sector i la ciutadania organitzada» però també a «l’esforç municipal en polítiques socials», elogiant que «Sant Boi és dels 5 municipis catalans que més inverteixen en polítiques socials».