José Manuel Bernal és el número 6 de Gent de Sant Boi, la candidatura on han confluït diferents corrents de l’esquerra alternativa. Bernal diu que recullen l’esperit dels indignats del 15M i que volen recuperar la política per a la gent del carrer. dSantboi inicia amb aquesta una sèrie d’entrevista amb els alcaldables dels diferents partits però des d’aquesta candidatura s’ha considerat més oportú que sigui Bernal l’entrevistat.
Txema Bernal és un dels integrant de la llista de Gent de Sant Boi // Andreu Ferrer
Edat: 44 anys
Estat civil: Solter
Viu a Sant Boi des de que va néixer
Barri on viu: Centre
Treballa de mecànic industrial
Va a treballar en cotxe. Treballo a Parets i no tinc més remei.
Va estudiar Formació Professional
Quan era petit, volia ser de gran científic
Fa política des dels 17 anys. Sóc afiliat a la CGT des de llavors.
Va entrar en política al començar el contacte amb el món laboral
Es considera creient? No
Un defecte: Puc portar malament les crítiques
Una virtut: Amb el pas del temps, haver après a acceptar les crítiques
Racó favorit de Sant Boi: El riu
Si ha de quedar amb algú a Sant Boi ho fa abaix al poble
Pertany a alguna entitat local: He estat a l’Ateneu Llibertari i ara als Sucarrats
Un lloc per escapar-se fora de Sant Boi: El Pirineu
Aficions: La música, el senderisme, l’alpinisme
Un llibre: “Siddhartha”, de Herman Hesse
Una pel·lícula: “V de Vendetta”
Un programa o sèrie de televisió: “El Intermedio”
Una cançó: “Resistiré”, de Barón Rojo
Un esport: El bàsquet
Un menjar: Qualsevol plat d’arròs o qualsevol plat de cuina mediterrània
Un país: Escòcia
Un viatge que recordi especialment: Suïssa
Una foto que tindries al despatx d’alcaldia: La de Durruti
Qui conforma Gent de Sant Boi?
Gent de Sant Boi és una coalició de partits, col·lectius i persones d’esquerres, una mena de Syriza a la santboiana. No hi ha ambigüitats, som gent d’Arran, de les Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC), de Sí que Podemos, de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i de Procés Constituent. El que tenim en comú és la voluntat de fer una política transversal i horitzontal. No volem dedicar-nos a la política com ho fan els partits tradicionals, sinó que volem desprofessionalitzar la política i recuperar-la per a la gent de carrer.
Són els indignats de Sant Boi?
Sí, recollim una mica el que era l’esperit del 15M. No només això, sinó que venim dels moviments socials. Però també obrim la política a gent que no hi hagi participat.
El fet que només una part de Podem s’hagi integrat a Gent de Sant Boi i els conflictes que hi ha hagut els pot restar força?
Crec que no, perquè les coses estan clares. Jo sóc de Sí que Podemos, que és la candidatura que va guanyar les primàries. Podem va dir que no participaria en les municipals si no era a través de coalicions amb d’altres partits, que és el que precisament hem fet. Es va fer una votació i per dos vots no es va poder fer. Ho hem respectat i ens hem incorporat a la candidatura de Gent de Sant Boi. A Cornellà, per exemple, hi ha gent de Podem i continuen en coalició amb d’altra gent sense cap problema, com passa a Esplugues.
Quines expectatives electorals tenen?
No ho podria dir, és un misteri. Però esperem guanyar les eleccions. A les eleccions europees no s’esperaven grans resultats per a Podemos de Pablo Iglesias i els va aconseguir. Nosaltres treballem per guanyar les eleccions.
I després del 24 de maig, quin serà el paper de Gent de Sant Boi?
No pactarem amb cap partit polític si no és que guanyem les eleccions. I si no les guanyem, farem oposició activa.
Hi ha algun partit amb qui veuen factible pactar-hi, en cas que guanyin les eleccions?
Gairebé tots els partits que hi ha al consistori han acceptat les retallades i això és un obstacle insalvable. Nosaltres som un grup que fem molt d’èmfasi en les retallades, que han provocat que estiguem en la situació actual. O sigui que o bé guanyem les eleccions per majoria absoluta, o no res.
Quines diferències es notarien si Gent de Sant Boi governés l’Ajuntament?
Es notaria en el pressupost, perquè eliminaríem els càrrecs de confiança i els regidors cobrarien un sou equivalent a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional. A més, l’Ajuntament no es finançaria amb els bancs, sinó amb la banca ètica, i internalitzaria els serveis municipals d’aigua, de llum, de cementiris, de parcs i jardins. Això estalviaria costos i crearia llocs de treball. I també faríem una auditoria per veure si el deute que té l’Ajuntament és just o no. El deute que no sigui just mirarem de no pagar-lo.
On es marca la frontera per determinar que un deute no és just?
Per a nosaltres és injust aquell deute del qual el poble no en té responsabilitat. Un deute que hagi contret un responsable públic d’una forma irresponsable. Llavors, el polític haurà de donar-ne comptes davant de la justícia i s’hauran de depurar responsabilitats. Però una altra cosa és que el poble hagi de pagar aquest deute.
Hi ha qui diu que els falta experiència de govern i que moltes de les seves propostes són utòpiques…
Evidentment, el que no tenim és experiència en viure de la política. Tenen por i diran que el que nosaltres proposem són utopies. Però el que no volem és continuar fent el que fan ells. I el que ells no volen és que els treballadors els enviem a l’atur.
En cas que aconsegueixin representació al ple, els seus regidors prendran possessió segons l’ordre que hi ha a la candidatura?
L’ordre d’entrada seria començant pel primer de la llista. Però un cop passat un any, pot ser que els regidors electes continuïn més temps o no. Cada any l’assemblea ho votarà, perquè entenem que un regidor no pot obtenir un xec en blanc, ni pensar que estarà al càrrec quatre anys faci el que faci. Són unes garanties potser excessives, però cal que hi hagi una transparència democràtica.
I en cas de governar, totes les decisions haurien de passar per l’assemblea?
Entenem que les decisions no les ha de prendre només una persona. Cal que hi hagi una implicació de l’assemblea.
I qui forma aquesta assemblea?
L’assemblea municipal ha de ser quelcom obert i transparent. No hi ha un límit. Més enllà d’això, es tracta que la relació del ciutadà amb l’Ajuntament canviï i que hi hagi mecanismes de democràcia participativa i directa. Parlem d’una altra forma de funcionar perquè les diferents associacions, per exemple, puguin intervenir en un ple municipal, que ara és molt complicat.
Com pensen impedir els desnonaments i garantir el dret a l’habitatge?
Penalitzant els habitatges buits que tenen els bancs. Ara l’Ajuntament ha fet una mesura electoralista a última hora, però Gent de Sant Boi ho ha estat demanant des de fa molt de temps. Una altra mesura és afavorir l’habitatge de lloguer i l’habitatge en règim de cooperativa. Només que el Ministeri de Defensa abandonés l’espai de la caserna, allà tindríem un munt d’espai per començar a construir habitatge social en règim de cooperativa.
Per què demanen un canvi en la gestió del Banc dels Aliments de la botiga solidària?
No ens agrada tal com està muntat perquè funciona com una almoina. El banc el porta una part de l’església i no atén la demanda real que hi ha en una situació que és d’emergència. Estem parlant de quelcom que és de justícia social, i no es pot deixar que l’església faci caritat amb aquest tema. L’Ajuntament s’hi ha d’implicar més: la seva part de pressupost ha de ser més gran i la forma de dur-ho, més seriosa.
Quines són les seves propostes per a l’Ateneu?
Sant Boi ha perdut la seva identitat cultural. Tenim l’Ateneu que era un referent, que tothom hi venia a ballar, i ara no se sap cap a on va i una part està derruïda. I hi ha gent al darrera fent maniobres especulatives. L’Ateneu és un patrimoni cultural de Sant Boi i no s’ha de deixar caure. Ha de servir per reforçar les entitats que el que volen és que se segueixi utilitzant com a centre cultural, deixar-lo obert a la població i no en mans privades.