Sant Boi Diari entrevista l’esportista formada a l’Escola Esportiva Llor de Sant Boi de Llobregat, que és la primera dona espanyola en participar en pentatló modern als Jocs Olímpics i ho farà a París 2024.
Laura Heredia Vives (Barcelona, 2000), esportista formada a l’Escola Esportiva Llor de Sant Boi de Llobregat, ha fet història a l’Europeu de Cracòvia (Polònia) aquest estiu i serà la primera dona espanyola en competir en pentatló modern en uns Jocs Olímpics i ho farà a París 2024. Posteriorment, Heredia s’ha quedat a prop del Top-10 al Campionat del Món de Bath (Anglaterra) després d’acabar a l’onzena posició. Anteriorment, la catalana havia aconseguit èxits com ser campiona d’Europa cadet, ser campiona d’Europa sub-24, ser subcampiona al Mundial júnior o guanyar el bronze als Jocs Olímpics de la Joventut. A Tòquio, on va competir el seu germà Aleix, Laura es va quedar com a primera reserva sense poder arribar a participar en la categoria femenina. El 2022 va rebre el Premi Projecció Femenina i el 2023 ha estat guardonada per l’Ajuntament de Sant Boi pels resultats de la darrera temporada.
Sant Boi Diari parla amb la pentatleta olímpica sobre els seus inicis en el pentatló modern, el seu pas per l’Escola Esportiva Llor, la carrera esportiva, la classificació per París 2024 o els objectius als Jocs Olímpics.
Quan vas decidir que volies ser pentatleta i com van ser els teus inicis?
Vaig decidir ser pentatleta amb cinc anys quan vaig començar a poder practicar una activitat extraescolar en un club, a l’Escola Esportiva Llor. El meu germà gran va començar a practicar l’esport i vaig seguir les seves passes perquè em va animar a practicar-lo, m’explicava com entrenaven i semblava atractiu per a una nena. El veia competir i era un esport que creia que em podia encaixar. Almenys, sabia que no m’anava a avorrir a l’hora d’entrenar.
Què ens pots dir del teu pas per l’Escola Esportiva Llor de Sant Boi i de la formació com a pentatleta?
A nivell de formació, la meva base la vaig treballar moltíssim a l’Escola Esportiva Llor. Vaig estar des dels cinc anys fins als tretze o catorze anys entrenant allà. Els últims dos anys vaig començar a entrenar amb equips de la Blume i del CAR (Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat), amb els grans que els hi deia, i el meu germà formava part d’aquests grups. A tercer d’ESO és quan em vaig introduir a la Blume, que actualment és el grup del CAR, i compartia alguns entrenaments amb ells, com els d’esgrima, ja que necessitava un grup amb més nivell. Sobretot, en les proves físiques em van ajudar molt al Llor i després quan vaig entrar a la Blume i al CAR a nivell de les proves tècniques vaig poder perfeccionar-ho molt més, aprendre i formar-me d’una altra manera que no té res a veure amb la d’un club.
Com és un dia qualsevol en la vida esportiva de Laura Heredia? A nivell personal, amb què compagines el pentatló? Com és el teu dia a dia?
Actualment, estic combinant els meus estudis de Veterinària amb els entrenaments com a esportista d’elit o d’alt nivell. Al final, es tracta de tenir molt bona organització i intentar compaginar-ho el millor possible. Poca cosa més. No hi ha cap misteri perquè estem acostumats a portar aquesta vida, ja que ha sigut així des de sempre, des que som petitons, de combinar els estudis, tant el batxillerat com la universitat. Es tracta de trobar l’equilibri i depenent de l’any en què prioritzis més una cosa que l’altra, agafes més crèdits o menys crèdits. En aquest cas, estic prioritzant l’esport i amb la carrera universitària vaig fent, però a poc a poc, ja que requereix el seu temps.
Quines disciplines domines i quines et costen més?
La disciplina que domino més és la combinada, que és la meva prova estrella. L’esgrima la domino bastant bé, però encara no he tret tot el profit que m’agradaria a l’hora de competir i encara tinc marge de millora parlant de resultats i de nivell tècnic com a esgrimista. L’equitació també se’m dóna bé l’únic que el factor sort juga un paper important. La que més em costa és la natació, ja que no soc una gran nedadora. Tinc una natació treballada, però hi ha diferència entre la millor i jo, ja que estic de mitja taula cap a baix. Hem d’intentar polir els petits detalls no només en la natació sinó en totes, pel fet que seran punts que marcaran molt la diferència en el resultat final d’una competició.
Com valoraries la teva carrera esportiva abans d’aquest 2023 històric?
Igualment, estic molt feliç amb la meva carrera esportiva abans de classificar-me i de començar a fer resultats rellevants a nivell sènior. Crec que he aconseguit resultats que mai ningú abans havia pogut fer en el pentatló espanyol com quedar campiona d’Europa cadet, aconseguir el segon lloc al Mundial júnior, anar a uns Jocs Olímpics de la Joventut, que el meu germà, Joan Gispert i Aroa Freije van fer. Vaig assolir un sisè lloc (en veritat el meu germà va aconseguir un cinquè lloc el 2010 a Singapur), després vaig guanyar el bronze a Buenos Aires en el relleu mixt… He anat fent petits resultats que, al final, han marcat la diferència amb els altres atletes espanyols. Quedar-me de primera reserva a Tòquio, vaig tenir molta mala sort, però arribar fins allà ja té molt de mèrit. Al final, no es va donar per les circumstàncies que van ser, però em vaig quedar molt a prop i va ser una llàstima, però igualment per a mi té molt de mèrit. Per tots aquells que han sigut olímpics estic segura que també ho sabrien valorar molt.
A Tòquio, vas anar com a primera reserva sense arribar a poder competir. Com va ser l’experiència?
L’experiència de Tòquio va ser una llàstima perquè em vaig quedar a les portes. Era molt conscient que el més probable, viatjant cap allà, era que no anava a participar en els Jocs. Sí que hi havia possibilitats, però sabia que eren poques. S’havia de donar la casualitat que algú es retirés abans de començar la competició, però no va ser així. Em vaig quedar amb moltes ganes i l’experiència tampoc va ser molt especial. Em vaig quedar una mica trista, amb un sabor bastant amarg perquè vaig fer el viatge cap allà, solament vaig estar un parell de dies a l’hotel on hi havia els reserves d’altres esports i d’altres països. Se suposava que no em podia relacionar, no podia sortir de l’hotel, no podia anar a les instal·lacions ni veure ningú. Per sort, en algun moment vaig aconseguir veure l’Aleix, desitjar-li molta sort, anar amb ell i donar-li energia. Va ser un comiat molt dur perquè em vaig quedar amb les ganes de viure l’experiència amb ell, de veure’l competir en els seus primers Jocs Olímpics. Mai saps quan poden ser els teus primers o els últims Jocs Olímpics. Era una cosa que ens feia molta il·lusió als dos i em va saber molt de greu. Però jo sabia que tot passa per alguna cosa i, com he anat dient últimament, crec que aquest any és el meu any i on em toca brillar, em toca esprémer-me al màxim, em toca demostrar qui soc com a Laura Heredia esportista. Què soc capaç de fer i on soc capaç d’arribar. Crec que ja he demostrat prou, però encara hi ha recorregut fins a París i veurem què passa en els Jocs.
Com van ser els dies i les setmanes prèvies als Jocs Europeus?
Van ser amb entrenaments molt enfocats en aquesta competició, ja que era la prioritat de la temporada. L’objectiu principal era arribar bé a aquesta competició perquè sabíem que era on teníem més opcions de classificar-me, confiàvem que podia ser així i, finalment, es va donar l’objectiu. Molt enfocada en aquesta competició. Van ser unes setmanes on era conscient del que m’estava jugant, però sense tanta pressió i tenia moltes ganes de què arribés el moment, de gaudir-ho, sabent que tenia opcions de fer-ho. Si passava era l’alegria de la meva vida i si no, anava a tenir més oportunitats. No em capficava en cas que no anés bé. A escala mental és una cosa que he estat preparant amb la psicòloga, que m’ha ajudat a gestionar-ho. Soc una esportista que em poso objectius clars, però, sobretot, intento gaudir de la competició i deixar-me portar sense capficar-me ni pensar-hi molt. Tampoc van ser unes setmanes molt diferents de les anteriors o les posteriors.
Què pots explicar sobre les sensacions viscudes a Cracòvia després de la classificació per París 2024?
Va ser una experiència molt bonica. Crec que recordava molt a uns Jocs Olímpics per la vila, de compartir l’experiència i els moments amb altres esportistes d’altres països i esports que no coneixia. La veritat que va ser molt maco, era un ambient que et feia connectar amb la competició i alhora et feia relaxar-te i prendre-t’ho d’una manera més tranquil·la. Gaudir del moment i aprofitar per connectar amb la gent i passar-ho bé. La veritat és que parlant de la competició tot va estar bastant de la meva part i va ser una competició bona com per demostrar quin era el meu nivell. Tot es va alinear bastant amb mi i estic molt contenta. Quan vaig saber que estava classificada va ser el moment més esperat de la meva vida perquè quan estàs entrenant i tens un objectiu al cap la teva motivació és buscar aquesta sensació, aquest feeling i crec que ni s’havia apropat a allò que m’imaginava. Quan la vaig sentir em vaig treure un pes de sobre tan gran, saber que estava dins dels Jocs, que tenia un any per preparar-los i la tranquil·litat de poder estar tranquil·la, de poder fer les coses pas a pas, preparar bé les competicions, entrenar sense tanta pressió i competir de la mateixa manera. Així que molt contenta i feliç. El fet que l’Aleix estigués allà donant -me suport a la prova d’esgrima, els meus pares i la meva parella va ser un moment ideal per compartir amb ells. Saben que al final era un somni per a mi poder aconseguir la classificació i tot el que hi ha al darrere. Molt poca gent ho sap i qui ho sap és la meva família. Va ser molt maco de compartir-ho.
Posteriorment, al Mundial et vas quedar a prop del Top-10. Com valores aquest resultat?
Estic contenta perquè vaig competir molt bé, però m’esperava un resultat una mica millor, ja que arribava molt forta. Em vaig preparar mentalment, amb ganes i motivació i em va fer una mica de ràbia no poder estar en el Top-5 perquè crec que, veient el nivell, hi podia estar perfectament. Amb aquesta sensació de si hagués sortit millor hauria estat més amunt, però tampoc la sort no va estar gaire de la meva part. Si no havia de ser, no havia de ser aquest cop i ja ho serà el proper Mundial o quan hagi de ser. Amb bones sensacions, però, en canvi, tampoc crec que els factors externs m’hagin acompanyat. M’hauria agradat superar el resultat de l’any passat, però és veritat que el nivell ha pujat moltíssim i té més valor quedar onzena en aquest Mundial que novena l’any passat.
Què tens previst a nivell competitiu aquest final d’any i el 2024 abans de París? Com serà la preparació de la teva participació en els Jocs Olímpics?
Tinc previst fer el Campionat d’Espanya com cada any, el Campionat de França al gener, al març i l’abril les dues primeres Copes del Món, les finals de les Copes del Món si em classifico i el Mundial un mes i mig abans dels Jocs. És una bona preparació de cara als Jocs Olímpics de París. La meva preparació serà aquesta, seguint la mateixa línia d’entrenaments que la temporada passada, però enfocada en els Jocs. Serà similar. Intentaré arribar bé a les competicions, però són un tràmit i no són la prioritat. La prioritat és al 100% la competició dels Jocs Olímpics per sobre de tot.
Quin és el teu objectiu a París 2024?
Evidentment, el meu objectiu a París és anar per les medalles. Si hi són, hi lluitaré a l’1,000% per arribar al mes a dalt possible. En el cas que no es donin, tampoc passarà res. És una competició molt circumstancial i soc 100% conscient de tot això, de què el meu esport té molts factors externs, són moltes disciplines i s’ha de donar tot, tenir la sort i el dia, trobar-te bé, que es doni tot per ser campiona olímpica. No sabem qui serà aquesta persona afortunada, però tant de bo que ho sigui jo. Lluitaré i faré tot el que estigui a les meves mans per arribar al punt més alt, a l’or olímpic. Un cop allà veurem que és el que passa i que ens té preparat el destí.