Lluïsa Moret, al capdavant de l’alcaldia des de fa cinc anys, es presenta per segona vegada com a candidata. Defineix la llista que encapçala com la “d’un grup de persones que volen treballar per la ciutat, a més de tenir un component emocional: estimar-la”. Després d’uns anys marcats per les urgències de la crisi econòmica, ara confia a tirar endavant els reptes pendents de la ciutat, com avançar en l’estratègia de fer una ciutat més sostenible i per a les persones.
Com es poden aportar nous projectes polítics pel municipi encapçalant la llista d’un partit que està al capdavant de l’Ajuntament des de fa 40 anys?
Formo part d’un partit que té 140 anys d’història. Tinc claríssim que no s’ha de confondre la història amb la capacitat d’adaptar-se a les necessitats i a les realitats de la societat en cada moment. Aquest temps ens ha permès conèixer la ciutat d’una forma molt exhaustiva i profunda i participar en la seva transformació. Considero que aquest és un valor positiu. Hem de recordar que els equips de govern els escullen els ciutadans perquè creuen que són els que millor poden solucionar les seves demandes. Especialment en els últims anys, quan hem estat al seu costat en els moments més difícils.
Què s’ha deixat de fer des de l’Ajuntament per atendre les necessitats socials derivades de la crisi econòmica?
Tot i les dificultats que ens hem trobat pel cicle econòmic, hem intentat combinar una visió estratègica dels serveis socials, basada en la garantia de drets i el manteniment dels serveis públics de qualitat, amb la contenció de l’emergència social. Hem prioritzat els recursos per a les famílies amb dificultats perquè ningú es quedés enrere. En aquest àmbit, hem abordat fenòmens com la pèrdua de la feina, la casa o garantir l’alimentació. Hem adaptat les polítiques socials als nous requeriments. Des de l’equip de govern municipal, hem aconseguit incorporar l’habitatge i l’ocupació a la cartera dels serveis socials. Normalment, estaven inclosos i vinculats a l’urbanisme i al desenvolupament econòmic. Ara tenen una visió social.
Les associacions de veïns acusen l’Ajuntament d’haver apostat poc en aquesta legislatura per l’habitatge social. S’invertirà aquesta tendència?
Primer de tot, recordar que les polítiques d’habitatge són competència estatal i autonòmica. Dit això, des de l’administració local hem apostat per garantir un dret universal, com el de l’habitatge. Com a ciutat, som pioners en la creació d’una Taula d’Habitatge, en la qual estan inclosos tots els agents socials i econòmics. El nostre objectiu seguirà sent crear un parc d’habitatge públic el més ampli possible. I això no només implica construir. S’ha de rehabilitar i recuperar. En els darrers anys, la lògica de les limitacions pressupostàries ens ha impedit construir tot el que voldríem. El que hem aconseguit és cedir sòl municipal públic a altres administracions perquè ho fessin. Un exemple és la promoció ‘Saló Central’ del barri de Vinyets, on ja s’està edificant.
I si surt escollida alcaldessa, l’Ajuntament recuperarà la iniciativa en aquest àmbit?
En els pròxims anys, tenim previst construir 400 habitatges en diferents formats: habitatge de lloguer social, assequible i Habitatge de Protecció Oficial (HPO). Paral·lelament, volem continuar oferint ajuts i subvencions als propietaris i entitats que rehabilitin les construccions. A més, amb aquestes accions garantirem dos elements bàsics, com són l’accessibilitat i la sostenibilitat. Les polítiques d’habitatge no només són construir, sinó ser capaç de garantir drets.
Sota quina fórmula es farà?
Com a administració local, cedirem sòl públic a entitats com l’Institut Municipal del Sòl (Imsol) o l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i a través d’acords perquè ells construeixin. A partir d’aquí, s’aixecaran habitatges de diferents tipus de lloguer i també dotacionals per a gent jove i persones amb mobilitat reduïda.
Quines mesures es poden impulsar per reduir les xifres altes d’atur que pateix Sant Boi?
A més de mantenir i intensificar les polítiques actives d’ocupació per orientar a les persones amb dificultats per trobar feina, explorarem altres vies com l’economia circular i social per aconseguir aquest objectiu. La formació ocupacional i la reorientació dels perfils professionals l’enfocarem cap a dos col·lectius específics: els aturats de llarga durada i les dones majors de 45 anys.
Més enllà d’aquests dos àmbits, quina planificació de ciutat s’ha de desenvolupar per dinamitzar l’economia local?
Establirem l’estratègia de ciutat que ja està consensuada amb els agents econòmics. Una vegada identificats els nostres actius, com la salut, l’entorn natural, el petit comerç, el sector logístic i el turisme, potenciarem aquests espais. Aquests factors ens posicionen molt bé a l’àrea metropolitana per la nostra proximitat a l’aeroport i al port. A més, també volem impulsar tot l’entorn del Parc Agrari com un motor econòmic i el vessant investigador de la salut, no només des del punt de vista assistencial. Amb aquesta estratègia, crec que podrem generar ocupació i desenvolupament econòmic.
Com s’han d’afrontar alguns projectes pendents com el desmantellament de la caserna militar, el desdoblament de la C-245 o el soterrament de les línies de la central elèctrica?
Són projectes que ja hem entomat i reivindicat de forma explícita durant el darrer mandat. Ens hem adreçat a les administracions responsables, com els ministeris de Defensa i Foment, i en el cas de la C-245 ja hem arrancat un calendari d’execució de les obres. Abans de finalitzar l’any 2020, podem dir que les obres ja s’iniciaran. Si tornem a formar part de l’equip de govern local, interactuarem i pressionarem de nou.
Algunes associacions de veïns, com la de Camps Blancs, acusen l’equip de govern d’especular amb terrenys públics en perjudici d’equipaments i zones verdes.
Ells han demanat la construcció d’una residència pública en els terrenys de l’antiga escola Milà i Gelabert. En aquesta zona, nosaltres contemplem la construcció d’aquest equipament i de fet hem demanat més places públiques a la Generalitat en aquest àmbit. Igual que passa amb els habitatges, nosaltres cedim l’espai i els terrenys i qui té la competència de construir-la és la Generalitat. A les darreres converses, el Govern ens ha plantejat que vol fer una residència amb places concertades. Als veïns els hi dic que estem d’acord amb ells i seguirem reivindicant aquest projecte. Aquesta iniciativa no té res a veure amb les possibilitats que ens ofereixen altres terrenys per fer habitatge.
Per millorar la connexió entre els barris i cap a l’exterior, quines mesures s’han de prendre encara?
Som conscients que avui dia, la mobilitat s’ha convertit en un dret i ha de ser sostenible. Hem d’anar de manera progressiva cap a un model de mobilitat sostenible. Per això, volem seguir potenciant la mobilitat a peu i en bicicleta. Per altra banda, resulta essencial el foment del transport públic. En aquesta línia, un nou projecte que ja està consignat per l’Àrea Metropolitana és la creació d’una línia segregada de bus a la C-245 que ha de connectar Castelldefels amb Cornellà. Així, es millorarà la mobilitat.
Quins pactes contempla a partir del 26 de maig amb altres formacions polítiques?
Sempre ens situem amb la possibilitat de desplegar un govern d’esquerres, progressista i la nostra voluntat és reeditar el pacte que tenim actualment amb Sant Boi en Comú. És la nostra primera opció. En altres escenaris, haurem de valorar quina és la millor fórmula. Descartant les forces polítiques de dretes que cada vegada es radicalitzen més, les altres possibilitats no ens les plantegem d’entrada.
Si no guanyés les eleccions, continuaria com a regidora a l’oposició de l’Ajuntament?
Segurament. Es pot treballar de moltes maneres per la ciutat. Tot i que des del Govern local es pot incidir més directament, des de l’oposició també es pot fer feina.
La part més personal de la candidata
Edat:
53 anys
Estat civil:
Casada
Lloc de residència:
A Sant Boi des de fa 50 anys. Al barri de Vinyets.
Professió:
Psicòloga clínica
A la feina va….
A peu
Formació:
Llicenciada en Psicologia
De petita volia ser…
Mestra
Està en política des de…
L’any 2000.
És creient?
No ho sóc, però estic agraïda d’haver rebut valors cristians.
Aficions:
Llegir poesia i viatjar.
Un llibre:
‘Casandra’ de Christa Wolf
Una pel·lícula
‘Sonrisas y Lágrimas’ de Robert Wise
Una cançó:
Qualsevol de la Rosa Zaragoza
Una sèrie de televisió:
No acostumo a seguir-ne cap.
Esport:
Abans practicava voleibol. Ara, quan puc, nedar i caminar.
Menjar:
Arròs
Un país:
En aquest cas, una ciutat: Estambul
Un viatge pendent:
L’Índia.