Forma part de l’Ajuntament de Sant Boi com a regidora des de l’any 2011 quan treballava pel PP i va entrar com a independent gairebé per casualitat. La darrera legislatura ho ha fet com a cap de llista de C’s. Valorada per totes les forces polítiques pel seu vessant heterodox, Olga Puertas, candidata de C’s a les eleccions municipals, creu que potenciar el transport públic i afavorir la mobilitat són algunes de les reivindicacions latents que té la ciutat.
Per què ha costat tant conformar la candidatura? De fet, encara no han fet la presentació de la llista.
De moment no fem fet la presentació per una petita descoordinació interna. Ara estem penjant els cartells electorals, que seguint el lema general de la campanya diuen: ‘Vamos, Sant Boi! Abans que se’m proclamés com a candidata, va haver-hi una persona que va a la nostra llista que es va adjudicar aquest paper. Jo em vaig oferir al partit al mes de novembre passat per repetir com a cap de llista. Poc temps abans de la convocatòria electoral, em va trucar perquè volien comptar amb la meva experiència i aprenentatge. Jo sempre he sigut conscient que C’s és un partit vertical a l’hora d’escollir els membres de les llistes electorals.
Després de dues legislatures a l’oposició, quins reptes pendents té Sant Boi?
Ara mateix, la ciutat està paralitzada. Quan un empresari o un polític fa anys que acumula un càrrec, les accions es realitzen de manera rutinària. No necessàriament estan mal fetes, però no s’aporta gens d’innovació. Uns dies enrere vaig tenir una trobada amb els comerciants i em van traslladar la seva preocupació perquè no venen. Una de les meves obsessions és l’impuls dels polígons industrials. Tal com estan dissenyats, no atrauran a ningú. Inicialment es van fer pel sector logístic, però ara no està condicionat pel sector industrial.
Quines línies hauria de seguir l’equip de govern?
Fa uns mesos, l’Ajuntament va encarregar un estudi que aconsellava recuperar l’Ateneu Santboià i fomentar el turisme. Són iniciatives obvies que ens cansem de repetir des de l’oposició, però que s’han deixat de banda durant la darrera legislatura. Una possible proposta vinculada al turisme seria construir albergs entorn de la ciutat per acollir els visitants que vinguin atrets per la muntanya o el Parc Agrari.
I encara queden mancances socials?
Per descomptat. No ens hem d’oblidar que estem a un poble pobre. Disposem d’una renda per càpita molt baixa. El meu somni és que no tinguéssim un banc d’aliments perquè no es calgués. Però si l’hem de posar en marxa és perquè el necessitem. Hem d’analitzar els tipus de pobresa que existeixen per articular els recursos en funció de la realitat. Hi ha gent pobre integral, mentre que altres persones, tot i treballar, no tenen prou recursos per pagar el lloguer o hipoteca i la manutenció. Com a conseqüència d’aquesta realitat, les famílies es veuen forçades a sacrificar l’alimentació dels més petits. A més, ens trobem un entorn amb una població envellida.
Com integrar totes aquestes necessitats en un pla global de millora de la ciutat?
Sant Boi és un lloc molt complicat. Els barris són com bolets. La connexió i mobilitat entre els barris és un repte pendent que encara no s’ha resolt. Això dificulta els desplaçaments i la mobilitat interior entre les diferents parts de la ciutat. Partint d’aquesta realitat, s’han de fer més esforços per integrar els barris, com la Cooperativa, Camps Blancs, els de muntanya…
Parlant d’integrar la ciutat, el desmantellament de la caserna militar és un tema que s’arrossega durant dècades…
La caserna són 100.000 metres quadrats que estan en desús i on s’ha de plantejar una solució. Només estan ocupats 25 militars i 100 persones que treballen allà. Hi ha unes naus buides i un edifici en mal estat que ni tan sols està destinat a una tasca militar. És cert que l’Ajuntament no té la competència plena, però hem de ser capaços d’insistir i exigir fins que ens acabin fent cas. El mateix passa amb el desdoblament de la C-245.
En quins altres àmbits es pot pressionar, encara que l’Ajuntament no tingui competències?
Més enllà de la desconnexió urbanística i social, s’ha de lluitar per mantenir els recursos i serveis que ens volen manllevar. Un exemple és la recuperació del deute, aconseguida per via judicial, de les subvencions que la Generalitat tenia amb les escoles bressol de Sant Boi. No podem permetre que ens retallin en el finançament d’un pilar tan important com el sistema educatiu públic. La mateixa situació es dóna amb la Llei de Dependència. No són serveis que hagi d’oferir l’Ajuntament, sinó que els està suplint i a sobre amb menys recursos. Per això, cal insistir i donar un cop de taula.
Quines mesures prendria si és escollida alcaldessa?
Hi ha una manca evident d’habitatges socials. Aquesta mesura s’hauria d’aplicar de forma immediata. La crisi ha derivat en desnonaments i en una situació de pobresa estructural que l’ajuntament ha aturat com ha pogut, però aquesta no és la solució. Ha de legislar perquè hi hagi un percentatge mínim destinat a construccions socials. L’urbanisme s’ha de revisar amb els veïns i que aquests detallin quin model de ciutat volen. Ara només s’està aconseguint indignar als habitants de gairebé tots els barris, com ja es va veure al darrer ple municipal. Per altra banda, ja en el nostre programa electoral de 2015 vam garantir una baixada de l’IBI, que ara el 2019 també mantenim. També seria essencial realitzar una auditoria per conèixer detalladament com estan els comptes de l’Ajuntament.
A quins partits es donaria suport des de C’s?
Personalment, crec que el PSC estaria disposat a pactar amb nosaltres. En concret, amb mi, amb l’Olga, que la coneix perquè està des de fa 8 anys a l’Ajuntament. Però penso que les estratègies globals dels partits frenarien aquests acords. També reconec que la nostra llista té un handicap per pactar amb altres formacions: el número 2 i el 3 de la candidatura no resideixen a Sant Boi.
La part més personal de la candidata
Edat:
70 anys
Estat civil:
Casada
Lloc de residència:
Barri Centre de Sant Boi
Professió:
Professora de Comptabilitat i auditora
A la feina va….
Caminant, per sort.
Formació:
Llicenciada en Dret i Econòmiques
De petit volia ser…
Detectiu i arqueòloga
Està en política des de…
L’any 2011
És creient?
Sí, però m’importa més que es transmetin valors ètics a la societat.
Aficions:
Lectura, cinema i música. De fet, tinc la carrera de piano fins a vuitè.
Un llibre:
‘Las Aventuras de Sherlock Holmes’ d’Arthur Conan Doyle
Una pel·lícula
‘La vida de los otros’ de Florian Henckel
Una cançó:
’Elanor Rigby’ dels Beatles
Una sèrie de televisió:
No veig la tele.
Esport:
Sóc negada per l’esport. La meva vida és bastant sedentària.
Menjar:
Callos
Un país:
Xina
Un viatge pendent:
Iran