Amb només dos anys i dues maquetes gravades (Ignició, 2014) (Escafandre, 2015), els santboians Coet s’han plantat a la final del concurs Sona 9. Jordi Cabestany (veu), Roger Mestres (guitarra), Ricard Ros (busuqui), Quim Màrquez (bateria) i Lucho Torres (baix) ens conviden a pujar a la seva nau. Parlem amb els tres primers, el «nucli dur» de Coet a Cal Ninyo. Diuen que al grup «no hi ha postureo» i reivindiquen més presència de les bandes locals al festival Altaveu.

Com va començar l’aventura?

Jordi: Hem passats per molts grups: ells estaven a un de folk i jo de heavy metal i els projectes s’estaven acabant. Coet neix de la voluntat de fer alguna cosa diferent al que estàvem fent. Vam fer el grup sense saber ben bé que volíem.

Ricard: Va ser posar-nos a tocar i va anar sortint Coet. La gràcia de tot plegat és que ens ha sortit molt natural, d’anar treballant als assajos, no hem volgut buscar res.

No us coneixíeu?

Jordi: Musicalment no, jo mai havia tocat amb ells dos.

Perquè Coet?

Jordi: A la primera cançó li vam posar Coet, una metàfora de la mort que et ve a buscar.

Roger: Vam veure en un llibre d’història que al dimoni se li deia coet, i ens feia gràcia el doble joc.

Jordi: A la gent li sobtava molt que nosaltres tinguéssim un grup. Pel primer concert vam fer un compte enrere, va ser el nostre enlairament. Tothom estava esperant a veure què passava, l’engegada va ser molt maca.

El lloc on assageu també és important per entendre la vostra evolució…

Ricard: Sí, és una antiga cambra frigorífica que em va cedir el meu avi i que l’he reconvertit en un estudi de gravació. L’hem batejat amb el mal nom de la família «Cal Minyonet«. És el centre neuràlgic de les operacions, com si fos la NASA.

Coet té guitarra, baix, bateria.. i un instrument molt especial, el busuqui. Què és?

Ricard: És el que toco jo. És d’origen grec, molt present a la música tradicional grega. Els irlandesos als anys 70 se’l van fer seu i el van afegir al folk. Jo vinc de tocar folk i em va fer gràcia introduir-lo a un grup de rock, va ser molt natural. Si hagués hagut d’entrar amb l’instrument hagués estat molt complicat però he de dir que moltes vegades les cançons surten del busuqui.

La vostra música sona a blues però també a rock dur i reivindicatiu amb arrels de heavy metal. Què és Coet?

[pullquote]»Coet és rock amb aroma de carxofa, aquí no hi ha postureo»[/pullquote]

Ricard: És rock amb aroma de carxofa. Som del delta del Llobregat i parlem de les coses que passen aquí. Intentem que el que fem sigui proper. Les nostres influències musicals queden reflectides tot i que no ho busquem. Les cançons ens surten com bolets, tenen contingut i fons similar però res és intencionat.

Roger: Aquí no hi ha postureo, tot és natural. Tot ens ve de fora cap a dins, res de dins cap a fora.

També diuen de vosaltres que sou un grup reivindicatiu.

Roger: No ho som, només tenim algunes cançons reivindicatives.

Jordi: Jo diria més aviat escatològiques o políticament incorrectes.

Ricard: Llum de petroli parla d’una gamberrada que va fer en Jordi quan era petit. Intentem que  els temes tinguin un punt d’ironia, de presa de terra.

Jordi: I sincer, fer el que et surt de l’estomac: una reivindicació, una animalada o et poses tendre pensant en la Festa Major de Sant Boi quan eres petit i com no s’assembla a la d’ara. L’única premeditació és no posar cap filtre.

Com feu les cançons?

Roger: Un lambrusco rosat, quedem tots, i au.

Jordi: És afluixar-se molt. Jo em planto, es posen a tocar, i entro a la que puc.

Ricard: Tot neix a la cambra, ja sigui amb una idea de la guitarra, busuqui o de parlar d’un tema en concret. Quan tenim la part musical feta, intentem consensuar les lletres. El Jordi fa una primera proposta i ho acabem definint entre tots. Coet és una nau que volem fer enlairar entre tots.

Acabeu d’aconseguir el tercer premi del concurs musical Sona 9. Com ho heu viscut?

Jordi: Ha estat una sorpresa arribar fins la final, no ens ho esperàvem. Ens vam inscriure amb tota la il·lusió del món i l’experiència ha estat molt positiva. Arribar a tocar a la sala Apolo per tantíssima gent va ser un a bona cirereta de final de pastís. L’opció d’anar passant ens donava opcions de tocar a altres llocs. Hem pogut gaudir del concurs, somiar i pensar bé cada actuació.

Ricard: No anàvem amb cap aspiració de guanyar. Volem seguir en la trajectòria d’anar fent cançons, concerts i arribar al màxim de gent. El concurs ens ha servit per madurar i per donar-nos a conèixer.

Roger: Fins i tot hem tingut fills pel camí. Hem anat partit a partit, tenim la nostra pròpia trajectòria i el Sona 9 estava al mig de tot això. Al final es resumeix en fer concerts i tocar.

L’èxit al concurs ha canviat alguna cosa?

Jordi: Estem igual que si no haguéssim passat, però amb un premi a la mà.

Ricard: Hem d’aprofitar la repercussió. Tenim entre cella i cella fer un disc llarg, una bona carta de presentació per anar pel país, amb un bon so i la maduresa que hem anat assolint els últims dos anys. És el nostre objeciut ara per consolidar el projecte.

Com pinta el futur de Coet?

Jordi: El primer de tot és fer el disc i anar aconseguint directes perquè la gent ens conegui. L’objectiu bàsic és gravar, a partir d’aquí anirem veient.

Roger: Ara tenim els mitjans per poder anar a un estudi i enregistrar les cançons amb la màxima qualitat tècnica que ens podem permetre.

Coet és un projecte amateur. És dur no poder-se dedicar a la música?

Jordi: No és l’objectiu viure d’això, ens hauríem de plantejar moltes coses. Quedem perquè ens agrada tocar i seguir gaudint de que la gent vingui, balli, et miri als ulls, somrigui i vegis que s’enganxa al que tu fas.

Roger: Si visquéssim d’això tindríem un amo i no seriem tan lliures ni seria una cosa tan honesta el que fem.

Ricard: No tenir un govern que recolzi la cultura fa que això sigui més complicat, fins i tot els grups que són a dalt de tot. Això ens hauria de fer reflexionar sobre quin país volem construir quan arribem a ser lliures. No tenim aquesta pretensió, però allò amateur fet amb tendresa pot estar a nivell professional.

La presència santboiana al Sona 9 sembla que comença a ser un requisit del concurs. Ara vosaltres, l’any passat Trau va guanyar el concurs. La ciutat s’està transformant en un bon lloc per fer música?

[pullquote]»L’Altaveu aposta molt poc per la gent de Sant Boi. Ens hem d’enorgullir de l’escena local»[/pullquote]

Ricard: Som herència de molts grups de Sant Boi als que de petits anàvem a veure i volem reivindicar aquesta escena local. A Sant Boi tenim un festival, l’Altaveu, que aposta molt poc per la gent de la ciutat, a diferència d’altres festivals que sí que aposten per la collita pròpia. Estem contents d’estar en un poble amb aquest xup-xup musical, el bon rotllo amb els músics, el compartir… això ens fa créixer a tots. A mi veure concerts d’altres grups em va motivar a tocar.

Jordi: Si s’arriba a dir alguna cosa sobre això és perquè són molts anys que hi ha hagut grups i gent que s’ha preocupat que hi hagi espais per anar a tocar i de tenir necessitat de veure música en directe. Això no és d’ara, és de fa molt. Som uns de tants.

Ricard: La clau és que hi hagi grups, això anima la gent a fer-ne més. Per exemple, Camí de l’Est, són súper joves. Ells també han sorgit perquè hi ha hagut grups abans que han vist en directe i han volgut pujar a l’escenari, el que em va passar a mi amb Reservados. Que hi hagi molt bona companyonia, que a l’Ateneu s’hagi apostat per la música en directe i que ara el bars programin musica en directe… ens hem d’enorgullir de l’escena local que tenim.

Roger: Estar a l’extraradi de Barcelona fa que quedem enlluernats per la gran ciutat. No s’ha de menystenir els fills del ciment.

Ara l’Ajuntament ha començat un procés participatiu per consensuar l’acció de govern dels propers anys. Per vosaltres, com ha de ser Sant Boi d’aquí 4 anys?

Ricard: Me l’imagino una mica més verd, connectat amb la seva gent, que els grups tinguin oportunitats a l’Altaveu i que sigui una mica més lliure. L’Ateneu seria un pulmó importantíssim  per la ciutat, necessitem un espai on poder fer concerts en directe de més capacitat. Estaria molt bé que la discoteca estigués rehabilitada, gestionada pel poble i que donés cabuda a tothom.

Jordi: Hauríem de posar tots una mica de més. A vegades sembla que els que fan coses sempre són els mateixos. Tenim el primer ateneu de Catalunya i el més gran, es mereix que el cuidin!

Ricard: A vegades ens queixem de demanar coses als polítics i no als ciutadans, i també cal que tots ens conscienciem.

Jordi: La qüestió és seguir millorant, no conformar-te, hem d’anar a més.

Perquè fer música en català i pujar-la tota a Internet?

Jordi: Ningú ens compromet, podem fer el que volem amb les nostres cançons, en sentit literal. Volem que la gent les conegui i que en directe s’animi a cantar-les.

Roger: I en català perquè és la nostra llengua. Cap més història.

Recomanacions personalitzades