Sant Boi advoca per la solidaritat internacional en un nou Ciutats Defensores virtual

La ciutat ha acollit el tret de sortida de l’11a edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que Sant Boi impulsa juntament amb altres municipis des del 2013. Enguany, la iniciativa compta amb 14 defensors dels Drets Humans que faran diferents activitats a les 27 localitats que integren el projecte. La majoria dels actes seran virtuals pel context de pandèmia i es difondran a través de les xarxes socials. Tot i així, l’acte inaugural sí que s’ha volgut fer presencial.

Luz Marina Hache, una activista colombina refugiada a Catalunya i que forma part de la nova edició del Ciutats Defensores // Roger Cuartielles

Sant Boi de Llobregat dona el tret de sortida un any més a una nova edició del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que la ciutat impulsa des del 2013 amb altres 26 localitats catalanes i amb el compromís de donar veu a defensors dels drets humans, que durant dues setmanes visiten els municipis que formen part del projecte per fer-hi activitats de sensibilització.

La ciutat, que va ser una de les pioneres a fer créixer el projecte, ha acollit aquest dimarts a Cal Ninyo l’acte inaugural de la 11a edició del projecte, que a causa de la pandèmia i de la impossibilitat de molts defensors de poder viatjar fins a Catalunya, ha previst la majoria d’activitats en format virtual i a través de les xarxes socials. Tot i així, sí que s’ha volgut donar el tret de sortida a la iniciativa de forma presencial i retransmetre l’acte en directe perquè també es pogués seguir en línia.

L’acte ha servit sobretot per conèixer l’experiència de diferents persones defensores que formen part de l’edició d’enguany i que venen de països com Filipines, Colòmbia i Mèxic. Totes elles tenen un denominador comú: es troben amenaçades per la defensa aferrissada que fan dels Drets Humans als seus països d’origen.

L’etiquetatge vermell a Filipines per eliminar la defensa dels Drets Humans

Per exemple, una de les activistes que ha parlat ha estat Czarina Musni, una advocada i defensora dels Drets Humans de Filipines que fa anys ha hagut d’exiliar-se del seu país pel que s’anomena “etiquetatge vermell”: “S’identifica així a tots els defensors dels Drets Humans, que són considerats com a comunistes i, en conseqüència, vistos com a terroristes”, ha explicat Musni.

L’activista també ha lamentat que aquesta pràctica genera un clima de por entre la població nadiua que, en conseqüència, no s’atreveix a defensar els Drets Humans per por a ser etiquetada. Per això, Musni ha demanat a Sant Boi i a tots els municipis del món que denunciïn els atacs que rep la població filipina. “Treballem per la pau i la justícia a tot el planeta”, ha reivindicat enèrgicament.

Czarina Musni, advocada i defensora dels Drets Humans a Filipines // Roger Cuartielles

Una altre testimoni reivindicatiu, que fins i tot ha emocionat el públic de Cal Ninyo, ha estat el de l’activista colombiana Luz Marina Hache, que actualment es troba refugiada a Catalunya després que no hagi pogut tornar al seu país, on està amenaçada de mort. Hache va ser víctima del que es coneix com a “desaparició forçosa”, ja que el seu marit –que era un líder sindicalista molt conegut al país– va desaparèixer de la nit al dia fa més de 30 anys.

Hache, que també és líder sindical i representant del Moviment Nacional de Víctimes de Crims d’Estat (Movice), treballa justament perquè no es produeixin més desaparicions forçoses al país llatinoamericà: “Colòmbia és un país on fa més de 70 anys que no es garanteix el dret a la vida”, ha dit emocionada també pel conflicte que actualment travessa el país.

“No demanem riqueses, sinó que el govern deixi d’utilitzar la pandèmia per expedir normes que empobreixen el 95% de la població colombiana”, ha defensat l’activista, que insisteix que el seu lloc és Colòmbia i que li agradaria poder-hi tornar.

“Mèxic no és un país meravellós com es creu a Espanya”

Regina Zoe Magallón és una altra activista que també agrairia poder viure al seu país sense problemes. És activista mexicana pels drets de la comunitat LGBTTIQ+, especialment de les persones trans. De fet, ella és la primera dona transsexual legalitzada al país. Tot i així, també ha temut per la seva vida: “Mèxic assassina les persones transsexuals, se’ns invisibilitza i no se’ns permet ocupar càrrecs de responsabilitat”.

Magallón coneix bé la situació perquè ho ha viscut en pell pròpia. L’activista ha explicat que ella era un de les persones aspirants a presidir el seu municipi, però que tots els partits polítics van fer el possible perquè no sortís escollida pel sol fet de ser transsexual. “Tenim el mateix dret que la resta a ocupar càrrecs de responsabilitat”, ha reivindicat l’activista, que ha agraït poder participar al projecte per desfer prejudicis, sobretot a Espanya.

I és que la mexicana pensa que des de l’Estat espanyol s’ha construït una idea que “Mèxic és meravellós”, però afirma que és tot el contrari: “És un país sotmès a la violència, on no s’hi pot viure bé”. De fet, ha explicat que les persones transsexuals, en no poder accedir a determinats llocs de feina, es veuen obligades a fer tot tipus d’oficis per sobreviure i que moltes són assassinades.

Regina Zoe Magallón, activista mexicana pels drets de la comunitat LGBTTIQ+, especialment de les persones trans // Roger Cuartielles

Crida a la solidaritat internacional

Els testimonis de les activistes han servit perquè des de Cal Ninyo es fes una crida a la solidaritat internacional, entesa com “la tendresa dels pobles”. A banda d’elles, l’acte també ha servit per donar veu a les administracions que fan possible el programa i l’estada dels defensors a Catalunya durant dues setmanes.

L’alcaldessa, Lluïsa Moret, ha recordat que el projecte va començar el 2013 amb cinc ajuntaments i que després ha anat creixent fins arribar als 27 actuals. “És un orgull, és un projecte que surt des del municipalisme i que té un compromís universal”, ha lloat Moret.

L’alcaldessa, Lluïsa Moret, durant l’acte // Roger Cuartielles

Els elogis també han vingut per part del Fons Català de Cooperació, que és un dels organismes que també és darrere del projecte i al costat de la resta d’administracions. El seu president i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda, ha destacat que és “un projecte molt especial” i un exemple de “compromís social”.

També ho ha dit el director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Manel Vila, que ha agraït la participació dels defensors i defensores, i ha reivindicat que el projecte serveix per “trencar l’anonimat”. “El programa enforteix el sistema democràtic donant a conèixer situacions alarmants a sectors que estan allunyats d’aquestes problemàtiques”, ha dit en referència als tallers que els defensors fan durant la seva estada a Catalunya a diversos centres educatius.

Vila també ha estat autocrític: “En un inici la Generalitat no hi era i, fins i tot, va eliminar el programa, però després va veure que valia molt la pena impulsar-lo”, ha dit.

El director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Manel Vila // Roger Cuartielles

Record a les víctimes de Palestina i clam per la llibertat de defensors en perill

Una de les entitats que des de l’inici va impulsar el programa és la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), que en boca de la seva directora, Estela Pareja, també ha fet una crida a la solidaritat internacional i ha recordat que “els conflictes que ocorren a tot el món ens interpel·len”. Pareja ha posat d’exemple la situació de Colòmbia, Palestina i també d’indrets com la frontera sud, a Ceuta i Melilla.

L’acte també ha servit per exigir l’alliberament incondicional d’activistes com Abdulhadi Al-Khawaja, activista a Bahrain; Ilham Tohti, membre de la minoria uigur a la Xina; Nasrin Satoudeh, activista a l’Iran; i del col·lectiu Defensors de l’Aigua del Guapinol, a Hondures.

65 defensors en 11 edicions

Al llarg d’aquestes 11 edicions, el programa ha acollit 65 defensors i defensores de 33 països diferents, molts dels quals en perill de mort per la seva tasca. També s’han fet nombroses campanyes per exigir l’alliberament de defensors i defensores empresonats.

Ciutats Defensores de Drets Humans és un projecte organitzat conjuntament pels 27 municipis que en formen part i per entitats com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Institut Internacional Català per la Pau. També hi són la Casa Amèrica de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per això, la inauguració d’una nova edició del Ciutat Defensores també ha comptat entre el públic amb diversos regidors i regidores de Cooperació dels diferents municipis que formen part de la xarxa, així com amb les alcaldesses de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón; i de Begues, Mercè Esteve, que com a membres de la comissió executiva del Fons Català de Cooperació i alcaldesses de dos municipis implicats en el projecte també han dirigit unes paraules d’agraïment al programa.

Recomanacions personalitzades