Després de 4 anys donant suport al PSC al capdavant de l’Ajuntament i exercint de regidora de Ciutat Educadora, Alba Martínez encapçala la llista de Sant Boi en Comú a les eleccions municipals del 26 de maig. L’any 2015, en què va anar de número dos, el partit es deia ICV i estava acompanyat d’EUiA. Martínez reivindica l’obra de govern exercida per la seva formació, que es presenta com a hereva de les lluites del PSUC i d’ICV perquè el votant els identifiqui més fàcilment.
Com afronten la campanya en relació als seus votants, presentant-se amb un nom nou?
L’estem enfocant i plantejant amb molt diàleg amb la gent, fent pedagogia perquè els votants fidels ens reconeguin i els nous sàpiguen qui som i què hem fet en els darrers quatre anys en el govern municipal. Intentem que sigui el màxim d’entenedora possible.
En aquest cas, la fragmentació de l’esquerra, dificulta que arribi el missatge?
És cert que amb tres partits diferents es fa més complicat, però des de Sant Boi en Comú tractem d’explicar qui hi ha darrere de la nostra proposta i quins són els fils que estirem des de fa molts anys. Sempre hem dit i ho mantenim que som hereus de les lluites del PSUC i d’ICV. Som fills de l’ecologisme, del feminisme i del fil roig que sempre ha defensat l’esquerra. Per complementar aquest passat, hem volgut posar la paraula futur al nostre lema de campanya: El Sant Boi del futur. És un projecte obert, que cerca aliances i en el qual les persones estan per sobre de les sigles.
Hi ha una certa obsessió per amagar les sigles?
No és tant això, com prioritzar que les polítiques que sempre hem defensat es mantinguin en l’essència d’aquests nous espais polítics. D’aquesta manera, el nostre projecte municipalista s’ha afegit al de Catalunya en Comú per tractar de sumar i multiplicar la nostra presència a les institucions públiques i transformar les vides de les persones.
Què li està passant a l’esquerra perquè acudeixi amb tantes formacions diferents a les eleccions municipals?
Segurament hauria sigut més fàcil articular una candidatura conjunta, però tenim clar que nosaltres som on creiem que hem d’estar. Ens considerem una opció honesta que proposem plantejaments factibles i possibles. El nostre programa electoral està basat en l’experiència al govern i en les necessitats i inquietuds traslladades pels ciutadans. És un programa que es pot convertir en propostes de govern. Dubto que la resta de forces polítiques puguin fer aquest trasllat tan fàcilment. Això ens diferencia i ens singularitza d’altres partits d’esquerra.
Per a un votant d’esquerres, com es poden diferenciar del PSC al qual han donat suport els darrers quatre anys?
A diferència d’altres partits d’esquerres que estan a l’oposició, la nostra vocació és voler governar. Tenim un peu al carrer i l’altre a les institucions. És un lema que manllevem del PSUC. Estar a les institucions no és res dolent. Per això estem aquí. L’objectiu és aplicar les nostres idees, mesures i propostes al capdavant d’una entitat local. Fem una bona valoració del nostre pas per l’equip de govern, tant de les àrees que hem gestionat, com en les quals hem tingut capacitat d’influència. Som el contrapès necessari perquè algunes polítiques es portin a terme amb més valentia i decisió que si no hi fóssim.
Si tingués més poder de decisió al l’equip de govern, quins eixos prioritzaria?
Aplicaria una sèrie de mesures que han estat consensuades pels santboians i santboianes. L’àmbit de la ciutat habitable o sostenible i més humana estaria molt present i seria un dels eixos amb els quals començaria a treballar. Són temes de mobilitat per fer una ciutat més accessible o que prioritzi les persones per sobre dels vehicles, combatre el canvi climàtic o garantir la igualtat d’oportunitats a través de l’habitatge.
Com a regidora d’Educació, quina feina ha constatat que queda pendent?
Penso que la cultura i l’educació han d’estar al centre de la vida dels ciutadans. Crec profundament en el poder transformador de les dues matèries i que han d’interactuar i generar més sinergies entre elles. Hem de passar de la millora de l’espai públic a una aposta intensa per l’educació i la cultura si volem tenir una ciutat més crítica i compromesa. En l’àmbit social, el vinculat amb les persones, hem de combinar les mesures per aturar les situacions d’emergència i el compromís decidit per la cultura i l’educació, una vegada el més dur de la crisi ja ha passat. A part, hem de reclamar a la Generalitat més places d’escoles bressol públiques i intentar adequar l’oferta formativa de formació professional a les necessitats reals de les empreses.
En l’àmbit de les persones, com es pot solucionar el dèficit d’habitatge social?
A vegades, els partits i les entitats tenen una responsabilitat important a l’hora de fer declaracions que confonguin els ciutadans. En els darrers quatre anys, l’Ajuntament ha invertit molt en habitatge, però és cert que no han sigut projectes visibles perquè no hi ha hagut noves promocions. Darrerament, sí que s’han posat en marxa habitatges de protecció oficial i de lloguer social. Encara que no hi hagi hagut noves construccions, hem lluitat pel dret a l’habitatge dels ciutadans i ciutadanes. En moltes ocasions, la nostra feina és invisible i consisteix a acompanyar a les persones que tenien problemes. És cert que en el pròxim mandat ens hem de centrar en els pisos socials i crear una bossa d’habitatge.
S’han aconseguit equilibrar les necessitats dels ciutadans entre la millora de l’espai públic i els ajuts socials?
Crec que aquest mandat ha sigut essencial per recuperar aquest equilibri. Entre els anys 2011 i 2015 sí que va haver un desequilibri volgut entre l’atenció a les persones i a l’espai públic, però ara s’ha normalitzat. Ens manca el repte d’apostar de forma més estratègica a mitjà i llarg termini per l’educació.
Com afrontaran els temes urbanístics pendents de la ciutat, com el trasllat de la caserna militar, el desdoblament de la C-245 o la recuperació de l’Ateneu Santboià?
Hem d’estar molt pendents i molt a sobre de les diferents administracions que ens han de donar alguna resposta. Hem sigut actius i proactius per demanar informació i saber com estaven els projectes. Si ho analitzem des del punt de vista dels drets dels ciutadans, la caserna militar i la central elèctrica constitueixen enormes ferides urbanístiques i socials que s’han de solucionar. Hem de continuar sent contundents amb les exigències per resoldre aquests conflictes.
Com es plantegen els pactes postelectorals?
Primer de tot, destacar que fem una bona valoració de l’acció de govern. Per tant, estaríem disposats a reeditar aquest acord de legislatura. Per un costat, tenim molt clar amb qui mai ens podrem entendre, però per l’altra banda, hi ha un espectre ampli de partits d’esquerra amb els quals compartim una part important del nostre programa i ideari i amb els que estem disposats a explorar pactes.
La part més personal de la candidata
Edat:
35 anys
Estat civil:
Soltera
Lloc de residència:
Barri de Marianao
Professió:
Periodista
A la feina va….
Caminant
Formació:
Llicenciada en Periodisme
De petita volia ser…
Metgessa
Està en política des de…
Finals de l’any 2011
És creient?
No, sóc atea.
Aficions:
M’agrada veure la dansa, abans la practicava, cinema i teatre.
Un llibre:
Qualsevol de Mafalda
Una pel·lícula
‘Amélie’ de Jean-Pierre Jeunet
Una cançó:
‘Papá cuéntame otra vez’ d’Ismael Serrano
Una sèrie de televisió:
‘El cuento de la criada’
Esport:
Vaig al gimnàs quan puc.
Menjar:
Pisto manchego
Un país:
Cuba
Un viatge pendent:
Egipte