Miquel Salip (ERC): “Els planejaments urbanístics i d’habitatges de Sant Boi s’han fet a pedaços”

«En un moment polític excepcional on tinc els meus dos caps a la presó”, referint-se a Jordi Cuixart i a Oriol Junqueras, l’alcaldable d’ERC per Sant Boi encara les eleccions reivindicant que la seva formació és l’única alternativa als governs municipals del PSC i ICV. Creu que l’impuls que va permetre la victòria dels republicans a les generals del 28 d’abril es pot repetir als municipis i que el canvi pot arribar de la mà d’ERC.

Miquel Salip es presenta per segona vegada com a cap de llista per ERC // Miquel Salip

Què espera aconseguir la seva formació amb el lema ‘Anem a més?

La frase té un doble sentit: Per un costat, el partit es troba en un moment dolç després d’imposar-se a Catalunya a les eleccions generals. Per l’altre, és un crit a la gent de Sant Boi que després de 40 anys hem arribat al final. Considerem que s’ha esgotat el model de ciutat representat pel PSC. A partir d’ara, cal ambició per anar a més i fer un salt qualitatiu endavant. Esperem que el creixement que està experimentant la marca ERC ens influeixi en positiu. Igual que ens va perjudicar l’any 2011, quan vam perdre la representació, ara hauria de ser el contrari. A més d’aquest vent a favor, la nostra candidatura aporta un plus de coneixement i de projecte per la ciutat.

Com articular una alternativa en una ciutat amb un vot molt decantat cap el PSC o a l’espai dels comuns?

El nostre repte és ampliar l’espai polític i aspirem a poder-nos situar en una posició que permeti construir una majoria de govern. En el cas dels comuns, el seu espai polític en l’àmbit local està molt fragmentat en tres candidatures diferents.

Quina seria la primera mesura que aplicaria si és escollit alcalde?

Venint d’un mandant en el qual hi ha hagut un aflorament de plans urbanístics, una vegada hem superat el període més dur de la crisi, cal fer una auditoria per analitzar el planejament general de la ciutat. Un cop realitzada, engegaríem un debat sobre si la ciutat ha de créixer més o no. Aquest debat s’ha d’abordar amb els ciutadans, no només des de l’àmbit polític. La nostra posició és que la ciutat no ha de créixer en persones, sinó en qualitat. Ha d’oferir més serveis, una millora de l’espai públic i de la mobilitat, ja que l’augment d’habitants tensa les costures de la societat. Els plans urbanístics no es poden treballar de manera segmentada. S’han de consensuar amb els veïns i veïnes dels diferents barris perquè si no es generen cicatrius urbanístiques.

Quines serien aquestes ferides que s’han de cosir?

Si mirem la ciutat d’una manera global, hi ha la subestació elèctrica, la caserna militar i la Ronda Sant Ramon, que en moltes ocasions sembla una autopista en comptes d’una via urbana amable pels ciutadans. A més, fractura els barris de Camps Blancs i Casablanca i els aïlla de la resta de la ciutat amb el risc que la ferida traspassi a l’àmbit social.

Miquel Salip, a la nova seu d’ERC de Sant Boi // David Rodríguez

Com es pot millorar el concepte actual de ciutat que reivindica l’equip de govern?

El concepte amaga bastants contradiccions. Primer promet que farà polítiques públiques d’habitatge i en els darrers quatre anys no hi ha hagut ni rastre. L’impuls públic d’habitatge només ha sigut del 17%. La resta ha estat privat. En una ciutat on s’han produït més de 500 desnonaments, és poc creïble que a partir d’ara es promoguin aquest tipus d’iniciatives. Tampoc és gaire versemblant que fa 16 anys el PSC celebrés amb una paella que la caserna militar i la central elèctrica haguessin estat recuperades per part de la ciutat i avui continuïn al mateix lloc. A part, ens tornen a assegurar que resoldran aquesta fractura. El mateix passa amb el desdoblament de la C-245 i la recuperació de l’Ateneu Santboià. Per què ens hem de creure que aquests que han governat sempre i no han desencallat aquests temes ara ho haurien de fer?

I quina estratègia seguiria en l’àmbit de l’habitatge?

Des de l’any 2012, el Pla Local d’Habitatge està obsolet. Per tant, no disposem dels recursos per analitzar de forma ordenada. Els planejaments urbanístics i d’habitatges de Sant Boi s’han fet a pedaços. El Pla no es pot desenvolupar des d’una òptica expansiva, sinó des de l’aprofitament dels recursos que tenim, com aflorar els pisos buits, sancions als propietaris que no els posin en lloguer o la rehabilitació d’edificis antics.

Sant Boi encara necessita aturar l’emergència social dels seus habitants?

S’ha de continuar fent polítiques socials per evitar l’exclusió, però la precarització del mercat de treball està generant una nova pobresa: gent que està ocupada i no pot accedir a ajuts, però que tampoc arriba a final de mes. Les dues se sumen i s’estan cronificant. Tot i que el percentatge global d’atur a la ciutat ha baixat, el de desocupats de llarga durada continua mantenint-se alt. Més enllà de parar el cop, s’han de pensar propostes a llarg termini en aspectes com el mercat de treball o l’educació perquè les persones desenvolupin les seves activitats. Alguns exemples serien els plans d’ocupació o potenciar la formació i la capacitació professional. En una ciutat amb un pes important de l’entorn natural, sent la població que més hectàrees té al Parc Agrari, i amb una importància rellevant del sector de la salut mental, no s’entén que no tinguem més cicles formatius de gestió agrària o forestal i sociosanitària. La millor política social és el treball digne.

Com creu que influirà el procés sobiranista en el vot de les eleccions municipals?

És una incògnita, però el que hem constatat fins ara és que l’Ajuntament de Sant Boi, com a ens local més proper al ciutadà, hauria d’haver tingut un paper més decidit en l’enfortiment de la democràcia. Hem trobat a faltar fins i tot una dosi d’empatia humana.

Quins pactes estaria disposat a acceptar si no guanyés les eleccions?

Abans de res, remarcar que aspirem a articular una alternativa política de canvi a la ciutat. Estem en condicions de fer-ho pel moment polític i per la força de la nostra marca electoral. Aterrant en l’àmbit local, som el projecte que més coneix i que més arrelat està a Sant Boi. En cas que no guanyem, l’aposta és conformar un bloc republicà i d’esquerres, en el qual nosaltres siguem un pol central. Som els únics capaços d’evitar que, si té la necessitat, el PSC pacti amb C’s. Sempre garantirem que en aquesta ciutat no formi part del govern municipal ni la dreta ni l’extrema dreta.

La part més personal del candidat

Edat:
36 anys
Estat civil:
Visc en parella i tinc un nen
Lloc de residència:
Barri de Marianao de Sant Boi
Professió:
Tècnic de campanyes i mobilitzacions d’Òmnium Cultural
A la feina va….
Amb transport públic

Formació:
Vaig començar a Ciències Polítiques i estic a punt d’acabar un Grau d’Administració i Finances
De petit volia ser…
Veterinari i pianista.
Està en política des de…
Vaig començar a militar a finals de l’any 1999.
És creient?
Sóc ateu.

Aficions:
Una bona taula i un sopar amb la gent que estimo
Un llibre:
‘Un mundo feliz’ d’Aldous Huxley
Una pel·lícula:
‘La Lista de Schindler’ de Steven Spielberg
Una cançó:
‘Agost’ dels Pets
Una sèrie de televisió:
‘Juego de Tronos’
Esport:
Practico més aviat poc
Menjar:
Pasta italiana
Un país:
Cuba
Un viatge pendent:
Amèrica Llatina

Recomanacions personalitzades