En la militància des de l’any 1977, Jorge Romero va fer el salt a la política activa fa cinc anys. El 2015 es va presentar com a número 4 de la llista per la formació Gent de Sant Boi. Des de fa tres anys, és regidor a l’Ajuntament. En aquesta ocasió, encapçala la candidatura de Podem i reivindica que han de tornar “els temps de lluita” per combatre l’extrema dreta i les retallades de drets socials. Reivindica les mesures socials i un retorn a la gestió pública dels serveis i els equipaments municipals.
Són temps de lluita com diu el lema de campanya. Però qui és l’enemic en aquest cas?
Estem en un temps en què hem de lluitar contra l’extrema dreta i el feixisme que es vol instal·lar a les institucions. Personalment, a diferència d’altres companys de partit, penso que la reforma del sistema implica acabar amb el règim del 78. Crec que la verdadera democràcia només pot venir amb un altre sistema polític que substitueixi l’actual. La crisi econòmica que es va iniciar l’any 2008 no és un fenomen conjuntural, sinó que està ideada per desmantellar l’Estat del Benestar.
I en l’àmbit municipal, això com es trasllada?
Hem de ser conscients que les mesures socials, com les que s’han aplicat a Sant Boi, s’hauran d’incorporar a partir d’ara d’una manera estructural. El sistema d’ajuts que s’ha implantat per combatre les necessitats socials dels veïns i veïnes s’ha de veure com un recurs continu. Podríem dir que hi ha una certa precarietat que s’eternitza. És positiu fer accions pal·liatives, però han d’anar acompanyades d’altres inclusives. La gent que ha quedat fora se l’ha de tornar a aterrar a dins de la societat.
Què ha passat amb el projecte de Gent de Sant Boi perquè s’hagi dividit en Podem i Guanyem Sant Boi?
Des de fa uns set mesos, es van iniciar unes discrepàncies internes a la nostra assemblea. Hem intentat conviure pacíficament des de llavors. Finalment, no hem pogut renovar el pacte que va fer que es formés Gent de Sant Boi. Considero que el canvi de persones al capdavant de la CUP, que estava integrada dins de la nostra formació, ho ha dificultat. Penso que aquestes persones no tenen la mateixa idea inclusiva que l’any 2015 va permetre formar Gent de Sant Boi com una candidatura purament ciutadana. En aquell moment, les organitzacions estaven al darrere i al davant hi havia l’assemblea. Ara hem de reconèixer que Guanyem Sant Boi i Podem ja no només som una llista municipalista.
Més enllà de les necessitats socials, què planteja Podem per millorar la qualitat de vida dels santboians?
Des del nostre programa electoral prioritzem tres propostes: la remuniciapalització dels serveis públics, fomentar el lloguer social i la gestió directa dels equipaments municipals. En el primer cas, considerem que existeixen serveis externalitzats que no cal que ho estiguin i s’estalviaria si es tornés a una gestió pública. Dos exemples serien el servei d’aigua i el d’atenció domiciliària. Parlant amb la UGT, m’han comentat que tècnicament és una iniciativa viable. En canvi, l’equip de govern no ho contempla massa. La seva aposta és per l’externalització.
Com s’enfoquen les necessitats d’habitatge social que té Sant Boi?
El que s’està fent fins ara amb la planificació d’habitatge és licitar els projectes a unes immobiliàries perquè construeixin en terrenys públics. Aquesta pràctica no deixa de ser una forma de privatització encoberta. Encara que siguin pisos de protecció oficial, s’abusa dels contractes de compravenda. La nostra proposta és destinar un 30% del sòl de nova construcció a habitatges de lloguer social. Un altre de les potes que defensem és la gestió directa de determinats equipaments municipals. Un cas paradigmàtic són els cinemes Can Castellet de Sant Boi, que ara gestiona una empresa privada. S’ha demostrat que no hi ha una voluntat política d’assumir la direcció des de l’Administració pública.
Quina seria la primera mesura que aplicaria si és escollit alcalde?
Encara que pugui semblar demagògic, donaria exemple si l’alcalde i els regidors ens abaixéssim els sous. Crec que seria un gest simbòlic i una declaració d’intencions. El nostre plantejament és que l’equip de govern només pogués cobrar un màxim de tres salaris mínims. Durant aquests quatre anys com a regidor de l’oposició, m’he adonat que tot i presentar i aprovar mocions, l’aplicació, l’execució i els canvis els pots fer si estàs a l’equip de govern. A més dels sous, intentaríem fer que es complís la proposta de la reserva de sòl públic i que l’Ajuntament pugui treballar amb la banca ètica.
I si no guanyés les eleccions, amb qui estarien disposats a pactar des de Podem?
Nosaltres no posem cap cinturó sanitari a cap formació excepte els partits de dreta. No pactarem amb C’s, PP, Junts per Catalunya i si entrés Vox, tampoc. Amb qualsevol dels altres grups, d’entrada no ens neguem a parlar. Fins i tot amb el PSC. En tots els casos, els nostres pactes seran programàtics, no cap intercanvi de cromos. Hem de tenir en compte que en aquestes eleccions, el nostre espai polític està més fragmentat. Estan els companys de Guanyem Sant Boi, Sant Boi en Comú i nosaltres. Per altra banda, anar amb la marca Podem crec que ens pot beneficiar.
Quina solució urbanística planteja per un dels reptes pendents de Sant Boi, com la supressió de la caserna militar?
Tothom veu clar que després de la recuperació de l’espai aquest s’hauria de dedicar a l’edificació. Jo abans d’apostar per aquesta via, faria un estudi per conèixer i detectar si són necessaris aquests habitatges. La planificació anterior contemplava construir habitatges amb preus d’abans de la crisi. No podem tornar a especular amb els edificis. No percebo aquesta equació directa entre treure caserna i fer habitatges.
Per algú que procedeix ideològicament de l’anarquisme, què han suposat aquests quatre anys a l’Ajuntament?
M’he adonat que les institucions tenen uns certs riscos. Encara que és el lloc ideal per tractar de transformar la realitat per millorar la vida de les persones, també he vist que se’t pot pujar al cap. El podríem anomenar simbòlicament com l’efecte de la moqueta. Si això li sumes uns sous desmesurats, l’influx del poder i la glòria t’acaben afectant com a persona. A vegades, al final pots quedar atrapat i caure en els paranys de la política tradicional.
La part més personal del candidat
Edat:
56 anys
Estat civil:
Solter
Lloc de residència:
Barri de Marianao de Sant Boi
Professió:
Xofer
A la feina va….
Caminant
Formació:
Geografia i Història
De petit volia ser…
Sacerdot.
Està en política des de…
Vaig començar l’any 1977 i vaig tornar l’any 2014.
És creient?
Sóc ateu i pertanyo a la fundació Ateus de Catalunya.
Aficions:
Lectura i cinema
Un llibre:
‘El Club Dumas’ d’Arturo Pérez Reverte
Una pel·lícula
‘Casablanca’ de Michael Curtiz
Una cançó:
‘’Boig per tu’ de Sau
Una sèrie de televisió:
‘L’home en el castell’
Esport:
No he sigut mai massa esportista.
Menjar:
Canelons
Un país:
Itàlia
Un viatge pendent:
Brasil