Amb 27 anys, Laura Fernández, o ‘Laure’ com sempre li diuen pels orígens lleidatans de la seva àvia, es presenta per primera vegada com a candidata a l’alcaldia de Sant Boi. Ho fa encapçalant una nova llista, Guanyem Sant Boi, impulsada per l’entorn de la CUP. Fa quatre anys, molts dels integrants d’aquesta formació s’havien integrat al projecte Gent de Sant Boi, que va entrar al consistori amb dos regidors. Tot i que l’entrevista es realitza a la plaça de l’Ajuntament, de seguida insisteix que anem a l’Ateneu Santboià, un dels espais mítics de la ciutat i que es troba en procés de recuperació. Amb aquesta entrevista, iniciem el cicle amb els candidats a l’alcaldia de Sant Boi per a les eleccions municipals del 26 de maig.
Què vol dir recuperar la ciutat pel poble com diu el seu lema de campanya?
Les persones que formem part de la candidatura vam votar quatre opcions diferents a les eleccions municipals de 2015, però tenim un horitzó comú: recuperar el poder transformador per la ciutat a través de la política que sempre hem tingut les esquerres. I ho fem amb gent arrelada a la ciutat i que sempre ha format part dels moviments socials. Hem dividit el programa en cinc eixos: pa, sostre, treball, vida i llibertat. Volem demostrar que, tot i que els consistoris tenen limitacions legals, políticament es pot influir. El nostre govern municipal del PSC no ho està fent a Sant Boi i ha tingut capacitat de canviar-les des de fa 40 anys.
Com es poden gestionar les diferents sensibilitats ideològiques en un projecte comú?
En el cas de Guanyem Sant Boi, coincidim en els plantejaments sobiranistes. Tots els membres tenim clar que perquè hi hagi un canvi en l’àmbit estatal que trenqui amb el règim del 78, s’ha de començar pels municipis.
I quin marge d’actuació es té des de l’àmbit local?
Dir que la República es pot construir des dels municipis és una gran mentida. Si votes a Junts per Catalunya a Sant Boi no tornarà Puigdemont, i si votes a ERC no sortirà Junqueras de la presó. Igual que si ens votes a nosaltres, tampoc tornarà l’Anna Gabriel des de Suïssa. Construir la República des dels municipis és tornar a l’origen de la paraula, i defensar els serveis públics, l’habitatge públic, un treball digne i remunicipalitzar els serveis que ofereix l’Ajuntament i que ara estan externalitzats. Dit això, és irreal assegurar que la independència s’implementarà des d’aquí.
A la pràctica, des de l’Ajuntament, com es defensen els serveis públics?
És tan fàcil com escoltar les demandes dels veïns. Per exemple, al barri de Camps Blancs, que veu afectada la seva mobilitat i està aïllat de la resta de la ciutat, per la caserna militar de Santa Eulàlia o la subestació elèctrica, han reclamat una llar d’avis pública. En canvi, la resposta de l’Ajuntament ha sigut construir pisos. Aquesta no és una manera de governar. S’ha constatat que el dogma liberal ha fallat i fer més pisos no implica una baixada dels preus.
Però si regular el preu dels pisos és una competència estatal, en quin sector més es pot actuar?
En el cas del servei d’atenció domiciliària, que presta l’empresa Suara, s’ha comprovat que és una pseudocooperativa que paga el Salari Mínim Interprofessional (SMI) als seus treballadors. Aquí sí que l’Ajuntament té poder d’influència. Es tracta de garantir que els sous que es cobren en feines majoritàriament exercides per les dones siguin dignes. Això només és possible si el servei el gestionés l’Administració.
Quina seria la primera mesura que prendria si és escollida alcaldessa?
Facilitar la construcció d’habitatge públic a preus assequibles i ser proactiva en algunes fórmules empresarials, com les cooperatives, per afavorir el relleu generacional en els negocis. A més del teixit comercial, potenciar el Parc Agrari, creant estudis i formacions professionals vinculats a la seva activitat, és una altra mesura essencial. Amb aquestes dues potes, iniciarem el camí de recuperar la ciutat pel poble.
Què faria amb la caserna militar o amb altres projectes que fa temps estan al calaix?
A Sant Boi, ens hem especialitzat a celebrar esdeveniments que al final no són reals. El 2017 se’ns va dir que es desmantellava la caserna. També es va crear una parada de metro fictícia i al final mai ha arribat. La mateixa situació es dóna amb la necessitat de soterrar les línies d’alta tensió de Fecsa Endesa i l’Ateneu Santboià. Fa quatre anys es va fer un procés participatiu i encara avui dia no s’ha fet res. Estem deixant perdre un espai que és una referència a la comarca del Baix Llobregat.
Quines millores urbanístiques proposa?
A partir del desmantellament de la central elèctrica, els barris estaran més connectats. La ciutat s’ha buidat cap a fora i la gent agafa el cotxe per anar a fer la compra. Si es dóna aquesta situació, no es pot parlar de ciutat sostenible. Aquests espais de Sant Boi necessiten omplir-se de vida, de gent, comerços. Hem de tornar a fer comunitat.
Es plantegen entrar al govern municipal encara que no fossin la força més votada?
Únicament entrarien a l’equip de govern si es creés un espai d’esquerres i sobiranista. Sobretot, que sigui d’esquerres a la pràctica, no només amb el nom. Per nosaltres, un programa de mínims que exigiríem al partit que governés Sant Boi és fomentar l’habitatge públic i pressionar per regular i limitar les pujades de preus. Un altra condició seria reformar el reglament perquè les demandes de la societat civil, entitats socials i associacions de veïns es canalitzin més fàcilment a les institucions.
Quins pactes postelectorals estan disposats a fer i amb quins partits no negociaran?
No pactarem, negociarem ni debatrem amb la ultradreta, que esperem no entri al consistori. Si aconsegueix representació, la combatrem des de dins. Ells venen el discurs que estan als barris, però als barris no s’hi està, s’hi viu. La seva presència es justifica perquè la gent vol solucions reals que no troba en altres llocs. Des de Guanyem Sant Boi només pactarem amb forces d’esquerra. I la prova del cotó per saber si una formació és o no d’esquerres són les seves polítiques. Externalitzar un servei o la sanitat és dretes, encara que ho faci el partit socialista que s’anomena d’esquerres.
La part més personal de la candidata
Edat:
27 anys
Estat civil:
Soltera
Lloc de residència:
Barri Centre, però sóc de Marianao
Professió:
Cambrera
A la feina va…
En transport públic o caminant. No tinc carnet de conduir per una decisió política.
Viu en un pis de lloguer o de propietat?
De lloguer
Formació:
Estudiant de Dret
De petita volia ser…
Advocada laboralista
Està en política des de…
Començo a militar formalment des de l’any 2010.
És creient?
No, sóc profundament atea.
Aficions:
Sóc consumidora de cultura
Un llibre:
‘Incerta Glòria’ de Joan Sales
Una pel·lícula:
‘Billy Elliot’
Una cançó:
‘Respect’ d’Aretha Franklin
Una sèrie de televisió:
‘Trece Razones’
Esports:
Practico el Wai Tai, un art marcial semblant a la boxa
Menjar:
Els fideus ‘Udon’
Un país:
Irlanda
Un viatge pendent:
Cuba