Sant Boi Diari entrevista al Síndic de Greuges sortint, Carles Dalmau, i la nova síndica, Dolors Vallejo, que han coincidit en reclamar més recursos per la institució. Dalmau ha repassat la seva trajectòria censurant la mala comunicació amb l’Ajuntament i Vallejo enceta el mandat amb il·lusió i reivindicant la seva vàlua.

Carles Dalmau acaba la seva etapa com a Síndic de Greuges, com valora tots aquests anys?

Carles Dalmau: aquests més de dotze anys han estat un privilegi i un honor. La missió del Síndic és defensar els ciutadans quan hi ha un greuge provocat per l’Ajuntament i per tant tenir privilegis d’intervenció és un honor. Ha estat fantàstic. He pogut conèixer molt als meus conciutadans i a l’administració per dins. I això m’ha comportat sorpreses agradables i desagradables.

Posi un exemple.

Carles Dalmau: L’Ajuntament tenia la mala costum de no respondre. Un ciutadà es queixava per alguna cosa i el consistori ni tan sols emetia un justificant de recepció. O per exemple quan et posaven una multa era com si et conduïssin a l’escorxador: els recursos eren contestats com un pur tràmit i només et quedava l’opció de pagar la multa. Tot legal, però molt injust. Això de les multes s’ha millorat una mica. El tema de les respostes s’ha millorat molt, ara hi ha el compromís de respondre en 15 dies.

I alguna experiència positiva que s’emporti?

Carles Dalmau: Conèixer els professionals de l’Ajuntament, autèntics diamants en brut. S’estan fent moltes coses i molt bones que els ciutadans no ho saben prou.

Ara la sindicatura de greuges l’encapçalarà Dolors Vallejo. Com afronta aquesta etapa?

Dolors Vallejo: És un repte, però amb molta il·lusió. Professionalment sempre m’he dedicat al tracte amb les persones i Sant Boi és una ciutat que m’estimo. Contribuir a la millora de la societat és fantàstic.

Quins objectius es marca?

Dolors Vallejo: Parteixo d’una situació de privilegi ja que el Carles Dalmau ha fet molt bona feina. Intentaré donar-li a la sindicatura una mirada de dona, amb més sensibilitat a l’atenció i la cura de les persones. I també fer molta pedagogia i donar a conèixer la institució. Les persones que més ens necessiten són les que menys saben defensar-se. Ara canviarem d’ubicació i el despatx serà a Cal Ninyo. Esperem així arribar a més gent.

En el darrer informe que Carles Dalmau va presentar al ple municipal deia que l’Ajuntament havia de «posar més en valor la figura del Síndic de Greuges». Què el va portar a fer aquesta reclamació?

[pullquote]»Moltes vegades tenia el dubte que si el propi consistori m’ignorava»[/pullquote]

Carles Dalmau: Doncs molts anys d’anar acumulant problemes. El Síndic és una figura autònoma i independent però a la vegada depèn del pressupost municipal. En principi el Síndic hauria de ser l’ombra de l’alcalde però moltes vegades tenia el dubte que si el propi consistori m’ignorava. Quan vaig reclamar que es posés en valor la sindicatura volia dir que es reconegués la seva independència posant-li a disposició els recursos necessaris perquè la pugui exercir. Jo he tingut uns 200 euros al mes per invertir en la realització i promoció de la meva tasca. L’Ajuntament faria molt bé en augmentar la dotació pressupostària i millorar la comunicació entre govern i Síndic.

Dolors, ha rebut algun missatge per part de l’Ajuntament que et faci pensar que millorarà alguna cosa de les que reclama Carles?

Dolors Vallejo: Doncs espero que sí, de fet jo ja ho he demanat. El canvi d’ubicació i el canvi de persona ja farà que hi hagi d’haver un esforç de comunicació. Jo també disposaré de més temps perquè m’hi dedicaré a jornada completa. Tinc la percepció que l’Ajuntament vol impulsar la sindicatura però tampoc vull pecar d’innocent. I sinó m’hauré de fer valdre d’alguna manera.

Com va viure el seu nomenament? Tota l’oposició ho va criticar…

Dolors Vallejo: Per mi va ser una sorpresa. Tampoc en faré cap drama, no li pots agradar a tothom, però vaig veure que alguns grups polítics partien de prejudicis. Es va parlar molt de la formació professional i no tota la funció del Síndic requereix coneixements jurídics. Jo crec que el problema va ser el trencament d’una tradició: sóc una dona i no tinc formació en l’àmbit jurídic. Però no per això sóc menys vàlida.

Va ser paradoxal que es demani posar en valor la figura del Síndic i que els grups polítics precisament et posessin en dubte? 

Dolors Vallejo: Sí, la veritat és que em van demeritar. Els grups polítics estaven més pendents de marcar posició i crec que no es van prendre la molèstia en conèixer-me. Si jo pensés que no seria útil no hagués acceptat la proposta de ser Síndic. De la mateixa manera, si veig que no ho sóc no tindré cap problema en renunciar.

Segons la seva experiència Carles, em podria dir el principal el problema que ha aixecat més queixes?

Carles Dalmau: Sí, ha estat la lentitud en la tramitació dels expedients de contaminació acústica. Parlant clar: les queixes pels problemes de sorolls, especialment causats per les terrasses de bars i restaurants, que costen molt de resoldre. Des que la Policia aixeca acta fins que es resol quelcom, passa molt de temps i els veïns van patint els sorolls, i els que els causen es van lucrant.

I vostè Dolors, alguna problemàtica identificada en la que vol actuar d’ofici? 

Dolors Vallejo: Per formació professional el tema que més m’interessa és l’educació. He vist coses que fallen molt, en especial el dret a l’escolarització, que s’obstaculitza moltes vegades. Hi ha famílies que tenen problemes greus i els infants en pateixen les conseqüències fins al punt que s’han de traslladar de centre educatiu i se’ls posen molts problemes. Valdria la pena humanitzar més els problemes per trobar una solució més justa.

Per acabar: Carles, li podria donar un consell a la Dolors?

Carles Dalmau: Pregunta amb prudència i actua amb contundència. La frase no és meva, però em sembla molt encertada.Tingues sempre respecte cap a l’Ajuntament i els seus treballadors, però quan tinguis clar el camí, no li donis més voltes i actua.

 

Recomanacions personalitzades