El dia de Festa Major es viu amb intensitat al centre històric de la ciutat. El músic Toni Solà ha estat l’encarregat del pregó d’aquest any, que va exaltar «l’energia i diversitat de Sant Boi». Veïns del carrer Llevant aprofiten per realitzar un acte de protesta.

El dia de Festa Major la ciutadania que gaudeix de la festivitat surt al carrer i, sense ser-ne conscient, configura un mosaic intergeneracional que costa que sigui tan evident la resta de dies de l’any. Al matí, a la Muntanyeta les famílies gaudien de la Fira del Joc i l’Aventura i la gent gran fruïa amb de la seva festa al poliesportiu La Parellada. Al vespre, tots es van trobar al centre històric.

A l’Ateneu, els pares i mares del Niu Grup de Criança van organitzar un seguit d’activitats, tallers, música i un sopar, fet que va omplir aquest espai centenari d’infants que el carregaven de vitalitat. Mentrestant, l’orquestra Selvatana ja anava acompanyant els darrers raigs de sol amb melodies que la gent gran tararejava a la plaça de l’Ajuntament.

A les deu la nit els regidors i regidores de l’Ajuntament van pujar a l’escenari per donar pas al pregó, enguany a càrrec del saxofonista Toni Solà, guanyador d’un premi Enderrock 2016 al millor disc de Jazz. Solà va començar la seva intervenció amb el que millor sap fer: un solo de saxo que va arrencar els aplaudiments d’una plaça plena fins la bandera. Solà va fer un repàs a la història musical de Sant Boi, i va assegurar «sentir-se orgullós de la força, l’energia, el mestissatge i la diversitat de Sant Boi», fet que la converteixen en una ciutat «molt especial».

Precisament enèrgiques van ser les protestes dels veïns del carrer Llevant, que van estar protestant amb botzines i xiulets durant els primers minuts del pregó. Exhibien banderes verdes amb el lema de Salvem El Delta, en al·lusió al Pla Director Urbanístic aprovat per la Generalitat, i que al nucli urbà de Sant Boi urbanitzarà la zona de l’Oasis. Els veïns van avançar que organitzaran més actes de protesta per mostrar el seu rebuig al Pla que secciona les seves propietats.

Un cop finalitzat el pregó, la gent gran es va apartar de la plaça i els joves van anar prenent posicions. Davant del Núria les colles de diables de Sant Boi i Casablanca van iniciar el correfoc d’enguany, que els portaria pel centre històric il·luminant els sovint foscos carrers. Els més valents es posaven sota les espurnes i ballaven amb els diables, mentre les famílies s’arraconaven a les porteries i protegien als més menuts amb una mà, mentre amb l’altra gravaven l’escena amb el mòbil.

I quan els diables havien marxat, tot el xou de l’Orquestra Selvatana començà. Els adults i gent gran van ocupar de nou la plaça, es disposaren en parelles i van començar a moure’s al ritme de cançons de tota la vida, de pasodobles i hits pop de la cançó espanyola i catalana. Els 100 anys de vida d’aquesta mítica orquestra són per alguna cosa, ja que l’escampada per l’inici del correfoc va ser història en escassos minuts, i la plaça de seguida va bullir a ritme de fandango.

Mentrestant, molts joves van marxar cap al torn de concerts de la nit. L’envelat de la Plaça Agricultura acollia a Ramon Mirabet, Gertrudis i Hotel Cochambre, i l’Ateneu oferia un menú variat amb Böira, Critters, Sittar Green i Último Rekurso. Tot plegat posava el punt i final a un dia de Festa Major on des dels més petits fins als més grans van poder gaudir, plegats, de la festivitat santboiana.

Recomanacions personalitzades