Es tracta dels terrenys coneguts com a Can Gavarrot. L’expropiació es produeix a demanda de l’actual propietària, amb qui l’Ajuntament ha pactat un preu de 2.794.822 euros. Tot i que el pagament es podrà fraccionar, s’haurà d’haver fet efectiu abans del 2021.
L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat s’ha vist en l’obligació d’expropiar els terrenys coneguts com a Can Gavarrot, a demanda de l’actual propietària, perquè així ho contempla la llei d’urbanisme vigent. Segons fonts del govern municipal format per PSC i Sant Boi en Comú, en aquesta zona s’hi construirà un parc ambiental finançat amb fons europeus. L’expropiació, costejada per l’Ajuntament, requereix un total de 2.794.822 euros. Un pagament que es podrà fraccionar, però que s’haurà d’haver liquidat abans del 2021.
La compra ha estat aprovada durant el ple telemàtic del mes d’abril amb el vot favorable dels cinc partits que tenen representació al Consistori i amb l’abstenció de la regidora no adscrita, Olga Puertas, que ha estat la primera a posar sobre la taula el seu descontentament perquè un pagament d’aquestes dimensions arribi justament ara, moment en el qual imperen les despeses destinades a fer front a les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia del coronavirus.
«Això es porta arrossegant des del 2011», ha destacat la regidora no adscrita. En aquest sentit, la segona tinenta d’alcaldia, Salut González, que ha estat qui ha exposat el punt durant el ple, també ha reconegut que «aquest és el pitjor moment per haver de fer el pagament» i ha lamentat el fet que no quedi un altre remei.
Acord o sentència
Acord o sentència. Així ha definit la situació el primer tinent d’alcalde, Jose Ángel Carcelén. Segons ha relatat en declaracions a Sant Boi Diari, els inicis del procediment es remunten al 2011, quan la propietària dels terrenys en demana l’expropiació. A partir d’aquell moment, el tràmit queda afectat per diferents moratòries, i no s’esclareix fins al 2018, quan la propietària finalment indica a l’administració la quantitat econòmica que demana pels terrenys.
L’executiu no veu gens clar aquell preu i presenta una contravaloració, on rebaixa la xifra i indica allò que creu convenient a pagar. En aquells moments no hi ha pronòstic d’acord i tot apunta a que caldrà fer ús dels tribunals.
El gir dels esdeveniments arriba quan la propietària, assessorada per diversos tècnics i després d’una negociació amb l’Ajuntament, presenta una nova quantitat, menor que la inicial, la qual l’administració municipsl decideix acceptar. «Tots els tècnics que ens assessoren, també els de l’àrea metropolitana, diuen que és un bon acord», explica Carcelén.
Si s’haguessin negat, segons explica la cap de servei de Planificació del Territori de Sant Boi de Llobregat, Maria Salinas, el tema hagués hagut de derivar als tribunals, cosa que hagués suposat «un risc per les dues parts, perquè no sabem quin seria el resultat». El pacte es tanca, per tant, a principis de febrer de 2020, abans de la declaració de l’estat d’alarma.
Un cop tancat l’acord, s’ha de procedir al pagament de la quantitat fixada per les dues parts, i s’ha de fer en un límit de temps: concretament, abans d’entrar a l’any 2021. Per tant, el pagament, que ascendeix a un total de 2.794.822 euros, es pot fraccionar però en cap cas posposar. Així, l’Ajuntament decideix que ho realitzarà en tres parts. La primera es farà efectiva, segons Carcelén, de forma imminent -no més tard del mes de juny- i serà de 698.705 euros.
Coincidència amb la crisi del coronavirus
Tal com la regidora no adscrita, Olga Puertas, i el regidor d’ERC, Miquel Salip, van posar en relleu durant el ple, el pagament arriba just en un moment en què l’ajuntament ha hagut de posar en marxa un fons de contingència format, inicialment, per mig milió d’euros destinats a pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus.
Tot i que els grups municipals saben que l’expropiació s’ha de dur a terme per imperatiu legal i que, tal com explica Salip, l’alternativa d’anar a tribunals és encara pitjor, la sensació que es va transmetre al plenari és de frustració però també de neguit. El regidor d’ERC voldria que l’executiu «aprofités el bon estat de salut econòmica de l’ajuntament per endeutar-se». Tot i això, la forma en què s’efectuaran els pagaments ja està decidida i no implicarà l’endeutament.
Carcelén, per la seva part, treu pes al fet que el pagament s’hagi d’efectuar en un moment en què s’ha creat el fons de contingència inserit en pla de xoc per fer front a la crisi de la Covid-19. En aquest sentit, el primer tinent d’alcalde explica que per fer efectiva la primera part del fraccionament utilitzaran el romanent de tresoreria, que «només es pot utilitzar en determinats àmbits on afortunadament, s’inclouen les expropiacions». Així, assegura aquest romanent «no es pot fer servir per augmentar el fons de contingència» i, per tant, «no té implicació directa sobre el pla de xoc».
La segona part del pagament, que consta de la mateixa quantitat que la primera, es farà efectiva al setembre, i s’utilitzarà part del superàvit anual del 2019 per realitzar-la. Per últim, el tercer pagament, el més important, ja s’incorporarà als pressupostos del 2021. En aquest sentit, Carcelén ha volgut deixar clar que aquest pagament, corresponent a l’expropiació, no es va reflectir en els pressupostos de 2020 perquè «encara no hi havia acord amb la propietària».