‘Més Sant Boi, més Espanya’. Aquest és el lema amb el qual es presenta Marina Lozano com a candidata a l’alcaldia per tercera vegada. Des de la seva formació vocacional, que ara exerceix com a treballadora social, dibuixa un dels eixos del programa: “Que ningú es quedi enrere”. Les necessitats econòmiques de les famílies, l’obligació d’impulsar l’habitatge social i la reactivació dels polígons industrials són altres dels aspectes que considera essencials.
Quines aportacions pot fer des de la seva experiència com educadora social a les polítiques de Sant Boi?
La idea que ens ha impulsat a presentar aquesta candidatura és la de conformar un equip de treball que té molta il·lusió i l’objectiu de millorar el benestar de les persones. Tots som ciutadans de Sant Boi i estem vinculats al seu batec. Es tracta de persones relacionades amb el petit comerç o les empreses familiars. Ara que alguns reivindiquen el fet de les llistes paritàries, a la nostra, dels 6 primers llocs, quatre estan ocupats per dones. Però no és una situació que hagi buscat, sinó que crec en la vàlua de les persones, siguin homes o dones.
Quins àmbits prioritzaria en el Pressupost Municipal per garantir el benestar dels ciutadans?
Hi ha tres eixos que considerem bàsics: el fiscal, el de l’ocupació i el de la seguretat. Tampoc hem de deixar de banda el vessant social. No ens podem oblidar dels nostres grans ni del futur dels més petits. Una de les meves obsessions, potser com a defecte professional, és que ningú es quedi enrere. Com a Administració, hem d’assegurar que tothom disposi de les mateixes oportunitats i accés a tots els recursos i serveis.
En el cas de l’àmbit fiscal, quina proposta planteja?
Una gestió eficaç permetria abaixar els impostos. Per fer-ho possible, necessitem polítiques que no malgastin els diners. Sense malgastar, encara hi ha marge per abaixar els impostos i garantir els serveis socials bàsics. Convé recordar que dels 94 milions d’euros amb els quals compta el pressupost de l’Ajuntament de Sant Boi, un 77% es destina a sous i salaris corrents. D’aquests, cinc milions van a parar a càrrecs de confiança o a la concessió de subvencions.
I aquest estalvi, a què el dedicaria?
El prioritari són els serveis socials. Des de l’administració local, la més propera al ciutadà, tot i que en alguns temes no tenim competències, hem d’intentar fer el possible per reduir les llistes d’espera i ser capaços de prestar serveis de qualitat, oferint ajuts, mitjans i recursos pels més necessitats. Per altra banda, hem de garantir que cap infant de 0 a 3 anys es quedi sense anar a l’escola bressol per una qüestió econòmica. A més, hauríem d’implantar mesures perquè es pugui conciliar la vida familiar i la laboral.
La manca de transport és un altre dels àmbits que concentra les demandes dels veïns…
Crec que és un dret universal que hauria d’arribar a totes les persones. Resulta paradoxal que ciutadans que s’hagin de desplaçar a centres hospitalaris o a menjadors socials tinguin moltes dificultats per arribar per la manca d’una xarxa de transport públic eficaç, tant per sortir de Sant Boi com per moure’s per a dins de la ciutat.
L’oposició sempre parla d’una estructura administrativa de l’Ajuntament massa gran. Com la reduiria?
Si surto escollida alcaldessa, la primera mesura seria realitzar una auditoria econòmica per comprovar la productivitat dels treballadors de l’ajuntament. A més, aplicaria una rebaixa del 20% en el sou de l’alcaldessa i dels regidors. Aquests diners es poden dedicar a partides més productives i necessàries per als ciutadans.
Per fomentar la creació d’empreses, què pot fer l’Ajuntament?
Una política fiscal expansiva. Tenim eines com abaixar un 10% l’IBI dels habitatges i dels locals comercials o un 15% les taxes municipals. Amb caràcter social, una mesura eficaç seria la reducció d’un 85% dels impostos a persones o famílies amb necessitats especials.
Una altra de les xacres de Sant Boi és l’atur. Què pot fer una administració local per rebaixar-lo?
És cert que som els líders de l’atur a la comarca, superant les 4.600 persones. Per a fomentar l’ocupació, hem de reactivar la zona industrial, que està abandonada. La nostra tasca és incentivar els emprenedors i donar-los facilitats perquè s’instal·lin a la nostra ciutat. Aquests obriran aquí els seus negocis si troben atractius fiscals. Una iniciativa podria ser rebaixar a la meitat l’import de la llicència d’activitats o d’obres. En la mateixa línia, hem de constituir una finestreta única pels empresaris, eliminant traves burocràtiques i oferint suport administratiu.
Com impulsem l’habitatge social quan venim d’una forta crisi econòmica?
Creiem que és necessari un pacte per l’habitatge amb totes les forces amb representació a l’Ajuntament. Tenim un problema, més enllà dels efectes de la crisi, i és la manca de planificació i de voluntat política per fer habitatge social i pisos amb un lloguer assequible. És una emergència ciutadana a la qual no s’està donant resposta. És un exemple més de l’actitud del govern municipal amb les demandes dels ciutadans.
En quines altres situacions no se’ls hi fa cas?
En la seguretat, ja que a la ciutat, els delictes han crescut un 5% durant els darrers anys. Si arribem al govern, augmentarem un 10% la plantilla de la policia local i intentarem que alguns dels agents que estan fent tasques administratives, patrullin pels carrers. És necessari endurir l’ordenança de civisme per acabar amb alguns comportaments, que provoquen que Sant Boi sigui una ciutat bruta.
Amb quins partits estaria disposada a pactar si la seva formació fos necessària per formar el govern municipal?
Des del PP hem adquirit un compromís amb la ciutadania de què mai pactarem amb partits que vulguin trencar la unitat d’Espanya. En aquest cas, la nostra aposta és per les formacions constitucionalistes. Estem disposats a parlar amb el PSC i C’s si fóssim necessaris per bastir majories sempre que recollissin alguna de les nostres propostes. Una de les primeres seria que no es torni a despenjar la bandera d’Espanya de l’edifici de l’Ajuntament el dia de la Diada.
La part més personal de la candidata
Edat:
43 anys
Estat civil:
Casada amb dos nenes bessones
Lloc de residència:
Visc a Gavà, però sempre he estat i segueixo estant relacionada amb Sant Boi. He viscut tota la vida a Vinyet.
Professió:
Sóc la directora d’una residència geriàtrica
A la feina va…
Amb cotxe
Formació:
Treballadora social
De petita volia ser…
Treballadora social
Està en política des de…
Fa 12 anys
És creient?
Sí que ho sóc.
Aficions:
Passejar amb les meves filles
Un llibre:
‘Los Puentes de Madison’ de Robert James Waller
Una pel·lícula:
Últimament, les de Disney
Una cançó:
‘Un velero llamado libertad’ de José Luís Perales
Una sèrie de televisió:
‘Aquí no hay quién viva’
Esport:
Caminar
Menjar:
Ous fregits amb patates
Un país:
Alemanya
Un viatge pendent:
Cuba