Des de sempre, ha estat involucrat i vinculat al teixit d’entitats i associacions de Sant Boi. Des d’aquesta experiència, i envoltant-se d’un grup de persones independents de l’àmbit del comerç i de la societat civil, Jordi Garcia es presenta per ser alcalde de la ciutat per segon cop, aquesta vegada representant Junts per Sant Boi. Reivindica la política com un espai de solucions que faciliti la igualtat d’oportunitats i millori la qualitat de vida de les persones.
La seva llista està integrada per molts independents. Amb quin objectiu?
És una candidatura plural feta amb gent del poble i pel poble. Està formada per persones dels sis barris de la ciutat. Cap altre partit pot dir que ha cregut com nosaltres en les persones de la societat civil. Incorporem representants del sector comercial, entitats socials, associacions de veïns i de l’àmbit esportiu. Tots coincideixen en què Sant Boi necessita un canvi de polítiques.
Quines solucions vol aportar a Sant Boi, tal com figura en el seu lema de campanya?
Es tracta d’un procés que ja vam iniciar el passat mes de setembre, en el qual ens vam reunir amb més de 2.500 habitants per conèixer les seves necessitats i inquietuds. A través de diferents canals, hem detectat temes enquistats. Un 70% dels enquestats ens ha manifestat que el principal problema que té ara Sant Boi és la manca d’aparcament. Aquest serà un dels punts de partida per començar a treballar. Millorar la mobilitat i la contaminació seria un primer pas.
A la pràctica, com es pot millorar el tema de l’aparcament?
Plantegem una ciutat més amable per a les persones, en la que no calgui treure places d’aparcament com ha fet fins ara el govern municipal del PSC i ICV. Al carrer Lluís Pasqual Roca i a altres llocs de la ciutat, han eliminat més de 200 aparcaments. Hem d’erradicar les polítiques d’arraconar el cotxe de la via pública. No és un luxe, sinó una eina per desplaçar-se. Per això, la nostra proposta implica crear-ne 400 de noves i lliures. L’objectiu és millorar la qualitat de vida dels santboians i fer una ciutat més amable. Així donaríem una solució a un problema.
Quin plantejament tenen en l’àmbit urbanístic per millorar també la qualitat de vida de les persones?
A la ciutat fa més de 10 anys que no s’inicia cap promoció d’habitatge de protecció oficial. Hem arribat a tenir els pisos socials més cars de Catalunya, creats pel PSC. Un exemple són els pisos aixecats al Camí del Llor, que tenien 60 metres quadrats i valien 240.000 euros. Com alguns d’aquests no es van vendre, es van posar en lloguer a uns preus desorbitats. Tot i que s’han deixat de construir-los, les necessitats habitacionals segueixen. Estem a la cua de la comarca en aquest aspecte. Ens hem adormit en la implantació d’habitatge social i ho hem de reactivar.
I a les zones amb pocs habitatges, quines millores són necessàries?
Resulta essencial replantejar el model de ciutat. Durant els primers quatre mesos de l’any, l’Ajuntament ha dedicat gairebé 4 milions d’euros a fer obres a la ciutat. Són actuacions que no tenen cap objectiu concret. Ho hem vist a plaça Catalunya o al carrer Girona. La nostra candidatura vol revertir aquesta situació i amb un pressupost de 2,5 milions d’euros ens veiem capaços, amb l’ajuda de l’Incasòl, d’aixecar 100 pisos socials anuals fins a l’any 2023. És prioritari disposar d’un parc d’habitatge de lloguer assequible.
Fa pocs dies, arran d’un petit incendi a l’Ateneu Santboià, va denunciar a les xarxes socials l’estat de l’equipament. Què és pot fer per recuperar-lo?
La seva situació actual és vergonyosa. És un símbol de què el govern municipal del PSC no inverteix res en el barri Centre. De totes les obres que han engegat recentment, al nucli antic no han destinat ni un euro. És urgent revertir aquesta situació amb fons públics i suport institucional.
Com planificaria l’urbanisme de Sant Boi per revertir aquestes situacions que denuncia?
En aquests moments, la ciutat no té rumb. La planificació s’ha de fer tenint en compte els interessos dels ciutadans. Al darrer ple municipal, es va comprovar el descontentament dels veïns i veïnes de la muntanya de Sant Ramon, als quals se’ls va prometre que mai tindrien pisos davant. I ara s’han construït. L’Ajuntament actua d’esquenes al poble. S’omplen la boca de projectes participatius, però després no compleixen els seus compromisos.
La ciutat ha de créixer més?
Sant Boi ha de créixer des de dins. Té espai interior. Un cas paradigmàtic seria la supressió de la caserna militar, que és la gran estafa que ens ha venut el PSC des de fa 18 anys. També ha promès una Ciutat del Cinema, un centre d’oci o un Ateneu amb balneari.
Què es pot fer des de l’àmbit local per avançar en aquest projecte?
Hem comprovat que poca cosa. Quan hi havia el vent a favor, amb un alcalde socialista, un president de la Generalitat del PSC i un president del Govern espanyol del mateix partit tampoc s’ha desencallat res. La mateixa situació es dóna amb la reforma de la C-245. Està demostrat que la solució passa perquè Catalunya sigui independent i esdevingui una República i siguem capaços de gestionar els nostres recursos.
Amb quines formacions està disposada a pactar si no surt escollit alcalde?
La nostra campanya l’estem centrant a oferir solucions positives davant dels problemes dels ciutadans. Dit això, pactarem amb tots aquells que facin seves les nostres propostes menys C’s, Vox i el PP. Si el PSC es compromet a fer 400 places d’aparcament, abaixa els impostos, afavoreix l’habitatge públic i afronta els projectes pendents de ciutat, tindrà el nostre suport. Si treballa per resoldre les inquietuds dels ciutadans, estarem al seu costat.
La part més personal del candidat
Edat:
36 anys.
Estat civil:
Casat, amb un fill.
Lloc de residència:
Barri Centre.
Professió:
Educador Social.
A la feina va…
Amb cotxe privat perquè treballo a Rubí.
Formació:
Educació social.
De petit volia ser…
Bomber.
Està en política des de…
Fa 12 anys.
És creient?
Sí i crec en els valors del cristianisme.
Aficions:
Anar a córrer i fer excursions per la muntanya.
Un llibre:
‘Operació Urnes’ de Xavier Tedó i Laia Vicens.
Una pel·lícula:
‘Pa negre’.
Una cançó:
‘Camins’ de Sopa de Cabra.
Una sèrie de televisió:
‘Nissaga de Poder’.
Esport:
M’agrada la natació, el ‘running’ i vaig en bicicleta.
Menjar:
Mandonguilles del mercat de Sant Jordi.
Un país:
Tailàndia.
Un viatge pendent:
Vietnam.