L’atenció centrada en les persones, és, d’un temps ençà, el paradigma de l’atenció en Salut. Força sovint els estudis epidemiològics, les agrupacions nosològiques i l’anàlisi estadístic ens aboquen a quantificar els membres d’aquestes cohorts com a un número més entre altres. La Salut Mental no s’escapa d’aquestes consideracions. Les relacions socials, la comunicació i la interrelació, algunes de les bases per una bona salut mental, precisen identificar i reconèixer a l’altre com a persona. Fent aquest exercici ens reconeixem com persones.

La salut mental no és un estat, perdó per la redundància, estable, en funció de les circumstàncies, la predisposició o altres factors socials, educatius, residencials, laborals, o el mateix sentiment de transcendència ens poden portar en algun moment de la vida a patir emocionalment o iniciar un trastorn mental. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la depressió, aquest gran Clúster sindròmic, és la principal causa de problemes de salut i discapacitat a tot el món. Tot i això, el ventall de patologies compreses sota el nom de malaltia mental és molt ampli i es calcula que una de cada quatre persones patirà un trastorn d’aquesta mena al llarg de la seva vida. Tenir cura, respecte i donar suport a aquestes persones ens fa més grans i ens dóna enteresa com a societat.

El dia mundial de la salut mental, establert el 10 d’octubre, s’ha centrat enguany en Treballar sense màscares, emprar sense barreres. Amb aquest lema vol fer-se especial incidència en la importància de les persones cuidadores i dels sistemes d’atenció en facilitar que les persones amb problemes de salut mental exerceixin el seu dret a accedir i mantenir un lloc de treball, eliminant qualsevol barrera i realitzant les adaptacions necessàries. Tanmateix, és una crida generalitzada perquè en els entorns laborals es parli sense tabús i es cuidi i es facilitin les condicions per mantenir i fomentar la salut mental, alhora que es comprengui, amb naturalitat, a les persones amb problemes d’aquest tipus.

La integració en l’entorn laboral de les persones amb una malaltia mental forma part del seu procés de recuperació i, si més no, els hi garanteix una estabilitat. De la mateixa manera, les empreses o organitzacions haurien de proposar-se assolir plans de detecció i maneig dels casos de treballadors amb un problema de salut mental. Sensibilitzar les estructures d’empresa i tenir capacitat per comprendre les disfuncions mentals ajudaria, tant a la productivitat com a l’assoliment dels seus objectius i encara més important, l’establiment d’un clima laboral saludable.

La consideració del manteniment de la vida laboral de les persones afectades ha d’esdevenir la consideració d’un factor terapèutic i incloure-ho en els plans terapèutics. I fer-ho, a ser possible, des dels estadis inicials de les malalties, no deixant aquest àmbit en un darrer aspecte a considerar. Així mateix, la integració en l’empresa ordinària ha d’assolir una significació clara i un objectiu a tenir en consideració.

La recuperació ha de facilitar la Integració Comunitària de les persones afectades, la integració significa lluitar per la dignitat plena i evitar les (re)incorporacions, les (re)habilitacions; la xarxa social i la Comunitat són factors claus en el projecte vital de les persones. El Clúster Salut Mental Catalunya, en el seu ampli ventall d’entitats que el formen, és un exemple de com, des de diferents àmbits i sectors, s’acompanya a les persones, s’ajuda al desenvolupament d’aquestes, es poden preveure disfuncions i posa en evidència la necessitat de posar el focus en la Persona i el seu entorn.

La societat ha d’evitar la marginació de les persones amb trastorns mentals sense generar diferencies ni crear falsos estereotips estigmatitzadors. No ens ha de fer por parlar d’anorèxia, depressió, esquizofrènia, trastorns de la personalitat o qualsevol altra disfunció. Aportar llum a la situació de les persones amb una malaltia mental és bàsic per normalitzar la situació i acompanyar tant al pacient com al familiar en aquest procés. L’objectiu és que totes les persones gaudeixin d’una millor qualitat de vida, mercès al ventall d’alternatives terapèutiques, farmacològiques, psicoteràpiques i l’abordatge social, inclòs el laboral.

Un País és més ric, si és solidari i just amb les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social.

La celebració, del Dia Mundial de la Salut Mental, ens ha de servir per recordar que cal seguir treballant col·lectivament per a la millora de la salut de les persones. Anar un pas més enllà i recordar que un malalt mental és, abans de tot, una persona. Com es recordava en anteriors celebracions la Salut Mental és cosa de tots i no existeix una bona Salut sense Salut Mental.

Dr. Pere Bonet i Dalmau és el president del Clúster Salut Mental de Catalunya

Recomanacions personalitzades