El quintet rocker de Sant Boi ofereix un concert per començar a fer bullir l’olla del seu primer disc, que sortirà a la venda al setembre. Un centenar de persones han vibrat amb les cançons punyents i una posada en escena cada cop més sòlida.
Cal Ninyo ha acollit un dels concerts més especials fins el moment de la banda de rock santboiana Coet, que ha avançat els temes del seu primer disc d’estudi que sortirà després de les vacances d’estiu. «Des de fa tres anys estem creant grans records tots plegats, somriures… i només us volíem dir que moltes gràcies per tants moments viscuts, i per tants que en volem viure. Seguim lluitant mentre gaudim, seguirem somniant mentre ballem. Molta llum als ulls, i molta força al braç!». Així tancava el concert Jordi Castany, la veu del grup, després de 90 minuts carregats d’energia i moltes emocions.
I és que ha estat un any molt intens pel quintet rocker. Després de guanyar el premi Èxit del concurs Sona 9, la banda ha estat treballant per poder enregistrar el seu primer disc i deixar enrere els EP Ignició i Escafandre. El concert de Cal Ninyo ha estat una manera d’agraïr al públic més proper a la banda el seu suport durant tot aquest temps.
La proximitat i interrelació s’ha fet evident durant tot el concert, des que van sonar els primer acords de Arcalde fins als darrers de Gripau, el hit que ha estat objecte de la gravació d’un videoclip que els assistents a l’esdeveniment han pogut veure en exclusiva.
La banda s’ha trobat molt còmode en tot moment a l’escenari, i tot i alguns defectes de so han pogut transmetre tota l’energia que els caracteritza. El grup va assolint més solidesa i presència dalt de l’escenari i en cançons puntals com Llobregat, Serem Lliures o La Nena s’han deixat anar i han revolucionat un públic ja de per si entregat. A més, el grup s’ha atrevit amb dues versions força diferents: Per què Vull d’Ovidi Montllor i La Terra és Plana de Quimi Portet.
La próxima parada de Coet serà l’11 juny en el marc del festival Embassa’t de Sabadell. Tot plegat ja es llegeix com un compte enrere fins el llançament del primer disc d’estudi de la banda.