EC Granollers 4-2 FC Santboià. Els santboians cauen per dos gols de diferència en el partit d’anada de la promoció a Tercera. Diumenge 17, al Joan Baptista Milà, estan obligats a remuntar davant la seva afició si volen aconseguir l’ascens.
Duel de contrastos i paradoxes en el partit d’anada de la promoció d’ascens a Tercera entre l’Esport Club Granollers i el Futbol Club Santboià. Contrastos perquè la primera part, ensopida i xafogosa, gairebé un suplici, va donar pas a una segona vibrant i a atrevida, plena d’alternatives i de bon futbol. Paradoxes perquè el Santboià, excessivament tímid i poc valent en el primer acte quan no havia aconseguit marcar en camp rival, va ser castigat en obrir-se i anar per la victòria amb un 2 a 2 a l’electrònic, bagatge sempre positiu si es juga fora de casa en una eliminatòria d’aquestes característiques. El resultat va ser un càstig excessiu pels de Sant Boi, que sense ser millors que el rival no van merèixer, en cap cas, perdre per dos gols de diferència.
El matx, vist per més de 800 persones al Municipal del Carrer Girona segons el club local i amb una de les tribunes completament plena de santboians, va començar amb els dos equips més pendents de no cometre errades que de proposar futbol. Els primers 45 minuts van ser com els moments inicials d’una cita, marcats per la timidesa, amb més por de no espifiar-la que valor per ser un mateix. La passió arribaria després en forma d’una segona part memorable. En els compassos inicials les pilotes llargues buscant els davanters i la falta de protagonisme dels centrecampistes van ser la tònica habitual. No hi havia més perill que alguns xuts des de la llarga distància. De fet, el Santboià no va generar ni una sola ocasió destacable en tota la primera part. Tampoc va fer gaire més el Granollers, tot i que alguna diagonal d’Òscar Almendros va fer esforçar-se la defensa dels visitants. També un possible penal a favor dels locals que el col·legiat no va xiular podria haver canviat les coses.
En un partit d’aquestes característiques les jugades a pilota aturada agafen encara més valor. I en un servei de cantonada es va trencar el gel. Alejandro Gil va aconseguir rematar al primer pal per avançar al Granollers (1-0). Li sortia bé el plantejament a Raul Matito, havia aconseguit frenar l’atac del Santboià i marxava al descans amb avantatge.
A la represa, els de Juan Camilo Vázquez van sortir amb un objectiu ben clar: aconseguir marcar en camp contrari. Ho van aconseguir només començar la segona part. Buba, el ràpid extrem que durant la primera part havia estat imprecís, aconseguia trencar la defensa del Granollers, que fins al moment havia estat un veritable mur, per xutar amb la cama esquerra. Juan Antonio Cañadas va aturar però el seu refús va acabar a les botes de Joel Martínez, qui amb seguretat va empatar el partit (1-1). Premi pels de Sant Boi en la seva primera acció de perill. A partit d’aquí el partit va donar un tomb per convertir-se en un cara a cara apassionant entre dos equips que volen ser de Tercera.
Ramon Suárez va rebre la pilota a l’interior de l’àrea després d’una bona diagonal, una vegada més, d’Almendros. Es va girar, va buscar posició de xut i va marcar-se una fuetada que va entrar per l’escaire del pal curt de la porteria defensada per Jaume Albert Sánchez (2-1). Preciosa manera de tornar a avançar els locals. El Santboià, lluny de donar el seu braç a tòrcer, va seguir treballant. Buba, sempre ell, va desequilibrar per banda dreta per centrar. A la seva crida va respondre Joel Martínez per signar el seu particular doblet amb una rematada de cap i fer el 2 a 2.
El partit s’havia posat preciós, amb alternatives i oportunitats, però era el Santboià qui portava el domini. Els visitants estaven llençats a l’atac, fent patir la defensa local. Primer Buba es va inventar una rematada des de la llarga distància que no va entrar de miracle. Després José Javier Fernández va obligar al porter amb un xut després d’una diagonal des de l’esquerra. Sense cap mena de dubte, eren els millors minuts dels de Sant Boi. I precisament en aquest punt van ser durament castigats.
David Bauli, jugador que havia entrat minuts abans, aconseguia fer-se un espai a l’esquena dels centrals per, amb picardia, superar al porter santboià (3-2). Esclatava l’estadi que havia vist suar de valent als seus. Sense temps per reaccionar, el mateix Bauli va agafar l’esquena del lateral esquerre i, un cop arribat a la línia de fons, va centrar. L’esfèric, enverinat, va acabar introduint-se a la porteria fer el 4 a 2. No sabem si quan Alejandro Gil va tocar la pilota aquesta havia entrat ja o no però, en tot cas, el mèrit de la jugada era tot de Bauli, jugador que va canviar el partit entrant des de la banqueta.
El Santboià naufragava quan millor estava remant. Sortia escaldat quan més va merèixer encarar la tornada amb un resultat favorable. Els minuts finals només van donar perquè Mario Martín, jugador del Granollers, patís una lesió de gravetat. Javier León, el poderós central santboià, va ser el primer en ajudar-lo a sortir del camp. Això fa gran el Santboià a Primera Catalana, Tercera o Segona B.
En cap cas un 4 a 2 pot considerar-se un bon resultat pels santboians perquè remuntar dos gols de diferència no serà fàcil. Tot i això, aconseguir marcar en dues ocasions en camp contrari dóna vida i esperances a un Santboià que, amb l’aval del Joan Baptista Milà, ho donarà tot per tornar a Tercera. Encara no han dit l’última paraula.
Fitxa tècnica
EC Granollers: Juan Antonio Cañadas, Eduard Cosme, David Duran, Mario Martín, Gerard Font, Oriol Vila, David Fernández, Ramon Suárez, Juan Luis Estévez, Alejandro Gil, Oscar Almendros.
Suplents: Alex Fajardo, Adrià Aliaga, Roger Bellavista, Jaume Mañosa, Héctor Miguel, Marc Vila, David Bauli.
Substitucions: Bauli per Estévez (60′), Héctor per Suárez (67′), Vila per Almedros (67′), Fortuny per Vila (84′) i Ventura per Font (84′). Entrenador: Raul Matito.
FC Santboià: Jaume Albert Sánchez, Kilian García, Jaime Hernández, Javier León, Marc González, Daniel Iglesias, Buba Jalow, Liborio Ruiz, Senta Kata, Joel Martínez i José Javier Fernández.
Suplents: Omar Balde, Vicenzo Napuri, Gerard Marsal, Dídac Rodríguez, Joel Paredes, Raul Cortezón i Javier Heredia.
Substitucions: Balde per Kata (73′), Rodrígue per Martínez (83′) i Cortezón per Hernández (83′).