El procés participatiu de l’Ateneu Santboià ja ha entrat en la part decisiva. En una sessió s’ha parlat sobre la gestió de l’espai a partir de l’experiència de quatre casos que funcionen actualment i en una altra s’ha fet una debat al voltant de l’organigrama que hauria de tenir el futur Ateneu.
En Lluïs, de la comissió gestora de l’Ateneu Popular de Nou Barris explica la seva experiència. // Maria Roda
Fa mesos que l’Ateneu Santboià està vivint el procés participatiu sobre el seu futur, dinamitzat per LaCol i Straddle3, dos grups que compten amb experiència reconeguda en processos similars. Des de fa dos setmanes s’ha entrat en la fase final d’aquest procés, on els ciutadans de Sant Boi s’han anat reunint en sessions i tallers per parlar d’espais, d’usos, i ara, de gestió.
Pel dijous 25 de setembre es va preparar una sessió més d’escoltar i aprendre que de decidir i debatre al voltant d’un dels temes claus: la gestió de l’espai. Es va convidar a quatre experiències, més o menys semblants al procés viscut per l’espai santboià, perquè exposessin la seva història, i conèixer així el camí seguit per altres projectes.
Quatre veus d’experiència
Va obrir el torn dels ponents un representant de l’Ateneu Popular de Nou Barris, explicant el naixement d’aquest espai, en un inici ocupat, i com des de fa anys es va aconseguir un conveni de cessió amb l’Ajuntament de Barcelona, qui fins i tot ha destinat diners per rehabilitar l’edifici i fer obres quan convé. El representant de la comissió gestora d’aquesta Ateneu va destacar com han convertit les activitats de circ «en una eina de transformació social del barri».
Després es va viatjar a través d’Skype fins a Gernika, on un membre de la coordinadora del projecte Astra Gernika va parlar de temes tant importants com el finançament o la relació amb l’administració. En aquest cas, l’Ajuntament de la ciutat basca s’ocupa dels subministraments de l’espai i «la resta és autofinançat per tots, sobretot amb una llarga barra que tenim sempre», va explicar el jove basc.
De Gernika van passar a Mèxic per conèixer el projecte NODO, basat en la recuperació d’una estació de ferrocarril abandonada per crear un espai d’art i disseny a través de la cultura ciutadana. Javier, membre del col·lectiu situat a la ciutat de Santillo, va comentar que «NODO és un punt de trobada entre diferents classes socials que viuen a la zona», destacant com enriqueix aquest aspecte al projecte en general.
Per acabar va parlar un representant de la Casa Orlandai, escola pública del barri de Sarrià reconvertida gràcies a la lluita veïnal en associació cultural. Amb 7 anys de funcionament i d’experiència, va animar als assistents a no abandonar «jaa que aquests projectes de participació ciutadana són sempre llargs però un cop veus el funcionament del centre val molt la pena».
Definir l’organigrama
Només una setmana més tard, el 2 d’octubre, una cinquantena de persones, van trobar-se a l’Ateneu per fer l’última sessió de debat, ja que el procés es tancarà amb una sessió encara sense data, on els dinamitzadors presentaran l’informe amb les seves conclusions. Dividits per taules, els grups van haver de pensar com hauria de ser l’organigrama d’organització interna del futur Ateneu.
Fixant-se sempre en els exemples dels projectes coneguts una setmana abans, els ciutadans van parlar i debatre sobre com crear una estructura el més oberta i alhora pràctica possible. Després, asseguts en una gran rotllana, es van presentar els tres organigrames i es va parlar sobre els punts en comú i les diferencies que hi havia entre uns i altres. El debat, bastant animat e intens, es va acabar per falta de temps però es va demanar, des de l’entitat Amics de l’Ateneu, als assistents «a seguir venint a les assemblees dels dimecres perquè aquí no acaba res, sinó que comença tota la feina per fer».