L’exalcalde de Sant Boi, Jaume Bosch, defensa el relleu «ordenat i sense tensions» a l’alcaldia. Ho justifica com un acte d’agraïment al partit que li ha permès ser alcalde. Tot i això, reconeix que li hauria agradat esgotar el mandat i insta als partits polítics a arribar a un acord que eviti situacions com la seva.

Jaume Bosch analitza en una entrevista amb dSantBoi els seus set anys d’alcalde. En la part positiva destaca l’acord de govern arribat amb quatre partits entre el 2007 i el 2011. Com a punt negatiu no dubta en referir-se al túnel de batuda. «Et queda una mena de pena dins, ho he passat molt malament», reconeix l’exalcalde. Ara farà una aturada i mostra la seva disposició a treballar en ONGs i fundacions solidàries. Ho explica en una conversa realitzada encara al despatx de l’alcaldia, on aquests dies Bosch passa diverses hores al dia amb la nova alcaldessa fent el traspàs de poders.

Quina sensació té després de deixar l’alcaldia?

És encara una barreja d’emocions. L’acte de dissabte va ser molt emotiu, un reflex del que han estat els 11 anys a l’Ajuntament, molt intensos, amb molta relació. Ara, uns dies després, encara costa de pair. Ho aniré veient de mica en mica. La gràcia d’això és que jo no desapareixo ni me’n vaig enlloc, segueixo al servei de la ciutat i propiciant que la persona que em substitueix tingui la màxima informació i em senti proper fins allà on necessiti.

O sigui, que la nova alcaldessa, si vol, estarà tutoritzada?

Qui marca el tempo és ella, ja no sóc jo, però d’alguna manera tots aquells temes oberts que encara estan tractant-se pot tenir la tranquil·litat de trucar-me. Hem acordat que dinarem junts almenys un cop al mes i repassarem els temes que calgui. Evidentment sense ficar-me en les seves responsabilitats, ella és l’alcaldessa al 100%.

Això és positiu o la pot condicionar?

Crec que és bo poder comptar amb una persona que et faci història i t’expliqui per on van segons quins temes. L’experiència d’onze anys al servei municipal donen molt de si i és important saber aprofitar-ho. A mi em toca resituar-me i saber què sóc exalcalde, i com a tal puc tenir el paper corresponent quan se’m necessiti.

Quan va anunciar que plegava va remarcar que des de feia temps tenia clar que al 2015 no es volia tornar a presentar com a candidat a l’alcaldia. Per què va prendre aquesta decisió?

Crec que tres mandats a l’Ajuntament ja està bé. Quan vaig entrar ho tenia clar. No estic cansat ni cremat però entenc que és bo un relleu per donar pas a noves persones. Sóc partidari de que els càrrecs han de ser per un temps limitat i he de predicar amb l’exemple.

Una cosa és no presentar-se a les eleccions municipals de l’any vinent i una altra no esgotar el mandat. Per què ho deixa un any abans?

En el moment que decideixo no tornar-me a presentar com a candidat a l’alcaldia, fa un parell d’anys, parlo amb els responsables del partit i em poso a la seva disposició per si creuen que s’ha de fer el relleu abans. Es parla, es consensua i es busca el millor moment de manera pactada amb el partit. A partir d’aquí, se’m demana que faciliti el relleu de manera ordenada i sense tensions. Jo estic agraït al partit que m’ha permès ser alcalde durant tots aquests anys, he de fer aquesta concessió i plegar un pèl abans.

Però li hauria agradat esgotar el mandat?

Jo estava compromès fins al final del mandat. És una cultura política que hauríem de canviar.

És una pràctica habitual del PSC.

Sí, això hauria de ser un acord de tots els partits: que tot i tenir pensat passar el relleu a l’alcaldia, els mandats s’esgotin. M’agradaria que fos així, jo seria el primer interessat i un gran defensor d’aquest acord.

Com es podria fer?

El sistema està muntat així. Imagina que jo dic que no em torno a presentar, el partit fa primàries, escull un candidat i no és l’alcalde. Això crea tensions complicades perquè l’alcalde es troba de llanero solitario mentre el partit potencia i passeja a la persona que es presenta a les eleccions. Si hi hagués l’acord de que els alcaldes esgotessin el mandat ja es faria diferent.

A mi em va passar, a l’anterior alcaldessa se li va demanar que marxés però ella es va quedar. Jo respecto plenament la seva decisió. Però que va passar? El partit em portava a mi per un cantó i l’alcaldessa era la imatge institucional encara que solitària. Van ser gairebé dos anys d’inactivitat de l’administració.

Es va plantejar repetir la situació: plantar-se davant el partit i esgotar el mandat?

No, no volia crear tensions ni marxar malament. El partit que m’ha donat l’oportunitat de ser alcalde durant aquests anys mereix que les coses es facin sense tensions. Pel bé de la ciutat el millor és fer-ho tranquilament, que la ciutat no noti el canvi i no es pari res. Per això no em vaig plantar, crec que les coses no s’han de fer així.

Ara era el millor moment per fer el relleu?

Si mires, totes les decisions importants del mandat ja estan preses. El pla de ciutat està aprovat, el PAM està aprovat, el pressupost està aprovat… a partir de l’estiu tot es prepara pel 2015 i està bé que ho lideri la persona que ha de liderar el projecte. En aquest cas el que hem procurat és que tot rutlli i segueixi funcionant fins el final, sense aturades, ni tensions ni enfrontaments soterrats.

Si bé és cert que en clau local es poden entendre les raons del relleu, i vostè les acaba d’explicitar, des de fora quan veuen marxar a un alcalde socialista salten totes les alarmes i es fan tot tipus d’interpretacions. La direcció del PSC ha vist en vostè un alcalde de l’ala catalanista que s’havia de treure de sobre?

A nivell de partit saben la meva tendència i el meu posicionament en el tema sobiranista, però jo no he sentit cap mena de pressió per fer que deixés el càrrec.

El secretari d’acció política del PSC i alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, no comparteix precisament el seu posicionament. Li ha fet un favor marxant?

Al contrari, precisament l’Antoni Balmón em va insistir que em tornés a presentar.

I ha influït la postura del PSC en la seva decisió d’abandonar l’alcaldia?

No en el sentit de fer-me canviar de decisió. Ho he tingut en compte però no ha estat decisiu. Jo em sentia molt còmode quan governàvem a la Generalitat perquè fèiem un discurs de defensa del país molt diferent al que fem ara. Si haguéssim seguit governant a la Generalitat i hi hagués un altre clima polític potser m’hauria repensat tornar-me a presentar.

Llavors alguna cosa sí que ha tingut a veure…

El motiu principal és la meva decisió personal i després hi ha elements externs que ho poden condicionar però que no han sigut fonamentals. En algunes decisions del partit m’he pogut sentir incòmode i amb el que vingui a partir d’ara encara em podria sentir més, però no va per aquí el tema. No és arrel d’això que decideixo plegar. Una decisió d’aquestes no té mai un sol concepte, és un engranatge de coses amb un element principal i d’altres que influeixen.

Un cop deslliurat del càrrec d’alcalde, continuarà com a militant del PSC?

Sí, d’entrada sí. Segueixo com a militant i com a membre del Consell Nacional del PSC. Espero no haver de renunciar perquè el partit s’allunyi molt del que jo penso. Un partit com el PSC si vol ser opció de govern ha de ser transversal, obert i on càpiguen moltes opinions. Si es va tancant i monotematitzant es perdrà gent com s’està perdent.

El relleu l’ha passat a Lluïsa Moret, número 3, i no a José Ángel Carcelén. Per què?

El primer punt és la opció personal del José Ángel Carcelén. Si ell hagués volgut ser l’alcalde podria ser-ho perquè és a qui li tocava. Per passar a la Lluïsa ell havia de renunciar, i ho va fer per voluntat pròpia. Deixant de banda això, és un tema d’estratègia. En un moment de crisi econòmica, social, de valors i on la proximitat i la sensibilitat social és molt important, es miren els perfils i la Lluïsa pot aportar més. Perquè? Era tinenta d’alcalde de benestar, per la seva formació en psicologia, tot el seu treball proper amb les entitats de l’àmbit social, dona, igualtat, discapacitats… és una persona que en aquest moment és la que convé i respon al perfil que la societat demana. Carcelén també té clar quina és la oportunitat política del moment i quina és la persona que pot donar continuïtat més bé al projecte que hem teixit durant tots aquests anys.

Fem un repàs a aquests set anys d’alcalde. Quedi’s amb un bon moment.

Quan passi un temps només recordaré els bons moments. Un moment important és el de la presa de possessió: quan assumeixes la responsabilitat d’alcalde de la ciutat és un moment únic sentimentalment. A nivell de treball un altre bon moment va ser quan vaig aconseguir fer un govern de coalició malgrat tenir majoria absoluta. Crec que això denota una mica l’estil de govern que volia visualitzar: governar per tothom, amb totes les sensibilitats al govern.

Està satisfet d’aquell govern que va formar?

Sí, moltíssim. 21 dels 25 regidors estaven a l’equip de govern. És especial quan s’arriba a aquests pactes per vocació, no per obligació. Quan no tens la necessitat de pactar i els altres no tenen la necessitat d’entrar en el govern i arribes a un acord té un valor especial.

Creu que és un model que s’hauria de tenir en compte de cara al futur?

És un model únic a Catalunya. Amb majoria absoluta pactar amb quatre partits és únic. Van ser quatre anys irrepetibles. Vam aconseguir un pla de ciutat de futur que no s’ha acabat encara i vam desencallar temes que estaven molt enverinats. Tenir una coalició àmplia donava una tranquil·litat política que va anar molt bé per establir una altra manera de fer.

Tot i això, no devia ser fàcil governar amb quatre partits.

El valor del consens va ser el principal valor d’aquests quatre anys. Un dels reptes va ser buscar un sistema de treball on tothom comptés i on hi hagués espais reals de diàleg i treball conjunt. L’experiència hauria de ser tinguda en compte per molts: governs més oberts, transversals, plurals i permeables a noves idees. Un govern monotemàtic es tanca a veure les coses d’una determinada manera però la ciutat és plural. El govern municipal ha de ser transversal.

Li hauria agradat poder fer el segon mandat amb un govern de coalició idèntic?

Haguéssim seguit. Abans de les eleccions tots els grups polítics van confirmar l’èxit del sistema i la voluntat de reeditar-lo en el següent mandat. El problema va ser que Esquerra no va entrar a l’Ajuntament al segon mandat.

CiU finalment va preferir no entrar al govern.

Convergència venia de guanyar les eleccions catalanes a Sant Boi per primera vegada a la història. Anava amb perspectives de créixer en nombre de regidors però es va quedar amb els mateixos i ho va relacionar amb haver estat dins del govern. Així que van decidir deixar-ho. Em va saber molt greu però no vam poder comptar amb Convergència i vam fer el pacte amb Iniciativa. Era el pacte natural que portàvem fent 16 anys però jo l’endemà de les eleccions vaig tornar a oferir el govern tant a CiU com ICV. Si haguéssim estat els quatre, estic segur que hauríem repetit.

Si parlem de moments negatius del seu període com alcalde, crec que tothom té clar quin és: la mort de quatre nens al túnel de batuda.

Ho he passat molt malament. Des del moment que va caure el ditxós túnel de batuda fins a tots els moments posteriors: el donar la cara, la relació amb les famílies i tota la instrumentalització política. Prou pena van tenir els nens i les seves famílies. Un episodi amb morts pel mig és el pitjor que pot passar a una ciutat. Et queda una mena de pena dins, primer pel fet i després per les interpretacions i per no poder sentir-te prou a prop de les families.

Mirant els fets amb perspectiva, es podria haver gestionat d’una altra manera?

No veig de quina altra manera es podria haver gestionat. Li he donat moltes voltes. Nosaltres vam intentar assumir el tema amb la major responsabilitat possible però hi ha uns tempos processals i uns elements penals que s’havien de respectar. Després hi ha una sentència i pots fer el que pots fer.

Es va sentir molt qüestionat?

S’han posat en boca meva coses que jo no vaig dir. Jo no vaig dir que el túnel estava ben fet, no sóc ni arquitecte ni tècnic. Em vaig limitar a presentar públicament els informes que vam demanar i els informes no eren tant taxatius com podia ser l’informe pericial que el jutge va demanar a un tècnic que no era expert en la matèria. Vam demanar uns informes totalment neutres al Col·legi d’Arquitectes, al Col·legi d’Enginyers i a la UPC per que ells triessin al millor tècnic i fessin una valoració professional. Jo vaig presentar i vaig dir frases dels informes, però no eren meves i se’m van atribuir. Jo no opinava si estava ben fet o mal fet.

La pressió d’aquells dies…

Va ser brutal.

I es va plantejar dimitir?

No, jo entenia que em tocava assumir la responsabilitat. Vaig donar la cara i aguantar. Hauria estat molt pitjor marxar i deixar-ho en mans d’un altre. Hauria estat un acte de covardia.

El projecte de ciutat que va començar quan va arribar a l’alcaldia, creu que l’ha deixat encarrilat?

Sí, hem deixat una ciutat amb una identitat molt ben trabada. Hem identificat coses que no tenen altres ciutats, que ens fa diferents i ho hem de potenciar: la salut mental, el medi ambient i el patrimoni històric.

Sembla mentida com en uns anys la salut mental ha passat de ser un estigma a un potencial.

És una identificació en positiu, que té associada una dinàmica econòmica, assistencial, d’investigació i un seguit d’elements al seu entorn que ho positivitzen d’una manera molt diferent a com es veia abans. La primera vegada que vam seure amb les institucions psiquiàtriques es sorprenien de que mai ningú els havia reunit i entre elles no es parlaven perquè hi havia rivalitats. Ara estem cooperant i fent treballs conjunts, és un canvi d’estratègia i de mentalitat.

Un altre puntal que deia era el medi ambient.

En aquests anys hem fet quatre equipaments mediambientals, no crec que hi hagi cap ciutat de l’entorn que els tingui. Sant Ramon com a centre d’interpretació del paisatge, Can Palós com aula de natura, Can Julià com a centre d’interpretació del riu… són equipaments nous que no hi eren i donen una cohesió a l’entorn natural amb l’anella verda. S’ha fet tota una recuperació de l’espai que és un factor important quan es parla de qualitat de vida.

I el tercer element que apuntava, el patrimoni històric?

Hem fet el museu. Tenim una identitat de 2.500 anys que la gent coneix, es valora i et dona una consistència com a poble. Haver marcat aquests eixos estratègics ha estat molt important.

Aquest últim mandat ha coincidit amb una crisi dramàtica. Com ha afectat a la manera de fer de l’Ajuntament?

Enfrontar-se a la crisi sense una situació econòmica de l’Ajuntament sanejada hauria estat molt pitjor que com ho hem fet. Ara podem destinar quatre milions d’euros a ajudar a famílies, a pagar la llum i l’aigua de gent que no pot, un fons d’habitatge pels que no poden pagar el lloguer… Moltes vegades no es veu que darrere de poder fer això hi ha una bona gestió econòmica. Quan hi ha una crisi així també es tracta de conscienciar a la resta de la ciutadania. Valoro molt el Pacte Local per la Inclusió Social, amb més de 100 signants, i que ha donat quatre taules de treball, una d’elles és la d’habitatge. Aquí pots parlar els problemes de desnonaments i quan la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca té un problema no ve amb pancartes, sinó que seiem i mirem com ho podem abordar. Amb aquest pacte, a través de la taula de pobresa, també hem aconseguit obrir la botiga solidària per garantir que no hi hagi cap santboià sense aliments. Pobresa, habitatge, formació i ocupació. Són temes en els que no tenim directament competències com Ajuntament però que sí que podem treballar per millorar i avançar. Aquest sistema de treballar en xarxa i de buscar alternatives conjuntament cada vegada que ens reunim és un altre dels temes dels que estic satisfet.

Aquests dies passa moltes hores amb la nova alcaldessa fent el traspàs de poder. Quin és el principal consell que li ha donat?

La clau és escoltar molt: escoltar molt a la gent, valorar i tenir criteri propi. Un altre consell potser políticament incorrecte però important que li vaig donar és que ser alcalde vol dir sobrepassar el partit. L’alcalde no pot anar amb la xapa del PSC, ha de ser transversal i de tots. No ha de ser l’alcalde del PSC, ha de ser l’alcalde de tots.

I ara vostè què farà?

Després de 45 anys ininterromputs treballant ara em convé una certa aturada, fer un cert parèntesi i agafar perspectiva. El mes vinent entrarà el nou regidor i ara el que vull és una mica de silenci. En el tema de la salut mental seguiré col·laborant, l’he portat molt personalment i almenys fins al maig de l’any vinent l’aniré seguint personalment. No em quedaré inactiu, tota la vida he treballat per Sant Boi a través d’entitats en els àmbits social i cultural. Ho he fet un temps des de l’Ajuntament i ara ho tornaré a fer des d’allà. Em veig col·laborant amb ONGs, fundacions, feines que necessitin la col·laboració d’una persona voluntària. Amb tranquil·litat i sense pressa i assumint el rol d’exalcalde, que et dona una certa perspectiva diferent quan has vist tot el que hi ha a la ciutat.

Recomanacions personalitzades