Opinió

Realitats metropolitanes, respostes diverses

 • 

El World Metropolitan Summit celebrat a Barcelona va reivindicar l’escala territorial metropolitana per donar resposta als reptes que enfrontem com a societat sabent que les ciutats son el futur, però el futur de les ciutats està fora dels nuclis del poder. No hi ha solucions úniques ni homogènies, però arreu creix la tendència a dotar a les metròpolis d’eines per governar grans urbs. La solució per a les aglomeracions de Tarragona, Girona o altres no ha de ser necessàriament la mateixa que la de Barcelona.

On viuran els 10 milions? Una proposta de repartiment d’habitatge a la regió metropolitana

 • 

El debat no està a encertar la xifra d’habitatges que hem de construir, sinó com fem possible que la gent visqui dignament i a preus justos a la regió metropolitana de Barcelona (RMB). El Pla territorial sectorial de l’habitatge (PTSH) fixa el “què” (arribar al 15% de l’Objectiu de Solidaritat Urbana – OSU) i quantifica el dèficit per municipis, però sense concertar i mancomunar el “com” és inviable. Aquest article proposa criteris de repartiment i eines de governança per convertir projeccions en habitatges reals, amb especial atenció a la segona corona metropolitana.

El nom de la cosa

 • 

Nacions Unides no ha aconseguit tindre cap definició universalment acceptada de ciutat. Ni de metròpolis. Tampoc d’àrea i regió. Però hem d’admetre que tenim un trencaclosques quan parlem de diferents espais físics urbans, de divisions administratives, de governs i també d’identitat i pertinència, i tots porten el nom de Barcelona. Fa unes setmanes vam rebre […]

El debat territorial també és una prioritat

 • 

Els plans de la Generalitat inclouen un impuls de la política territorial, que no hauria de veure’s frenat per les emergències. En aquest mandat s’haurien d’establir les bases per la configuració del territori català del segle XXI i la seva governança.

Cal posar el focus en la proximitat

 • 

Sense la tasca imprescindible que fan aquests mitjans, els nostres pobles i ciutats, el territori seria més pobre, menys plural, menys participatiu i democràtic i amb menys sentit d’identitat i pertinença.

L’era de les metròpolis (en transformació)

 • 

Les economies metropolitanes són especulatives i han estat les grans responsables d’això que els economistes diuen la financiarització de l’economia.  Sí, però també són enormement creatives, amb un pes molt important dels elements de ciència, de cultura.