Ja fa deu anys que, després d’uns mals resultats a les eleccions de 2011, un grup de militants d’Esquerra Republicana a Sant Boi ens vam conjurar per tirar endavant el projecte, amb l’objectiu de recuperar la presència institucional el 2015. Vam acordar que jo seria la cara visible, fent de portaveu. Portava deu anys de militància a les JERC i a ERC, amb responsabilitats a diferents nivells. Ho assumia prenent el relleu a en Josep Maria Cervelló i l’Enric Garcia, dos gegants de la política santboiana (i catalana) a qui mai podré agrair prou el seu mestratge.
De llavors ençà han estat deu anys d’alt voltatge polític. Primer fent front a la crisi i a les seves conseqüències socials. També afrontant (i guanyant) la lluita contra Eurovegas i en defensa del nostre territori (lluita que mai acaba, pels interessos dels de sempre). En paral·lel, el moviment independentista eclosiona, el 2012 sobrepassa els marcs autonòmics al carrer i obliga les institucions a fer passes endavant, amb el 9N com a referent del cicle.
Arribem al 2015 i recuperem la presència institucional amb una candidatura àmplia, plena de persones independents, moltes de les quals han acabat incorporant-se a ERC, fent-la més gran i diversa. Entomem el repte de fer oposició a un govern de majoria sòlida, en un context polític marcat per la dinàmica nacional. Un context que va tenir el seu punt àlgid la tardor de 2017, amb el referèndum del primer d’octubre. Un primer d’octubre viscut amb molta intensitat, de manera col·lectiva, i també en primera persona…
Anys de repressió, de desorientació. Però també de resistència i resiliència, mentre recalculem objectius i estratègies. Amnistia i exercici de l’autodeterminació per guanyar definitivament la independència. L’únic camí possible.
Amb tot, arribem al 2019 i ens convertim en la segona força política de Sant Boi, encapçalant l’oposició a un govern amb majoria absoluta dels de sempre. Seguim treballant per bastir una alternativa, i planifiquem el mandat. Però tot es desdibuixa amb l’arribada de la COVID19. Optem per la responsabilitat, la lleialtat institucional, i treballar per reduir l’impacte social; mentre demanem treballar en la reconstrucció, com s’està fent amb el Pacte de Ciutat. Malgrat la pandèmia, però, hem seguit treballant per fer anar a més la ciutat. A això ens vam comprometre, en això estem i hi seguirem estant.
El 2019 va passar una altra cosa. La cosa més forta que m’ha passat. Va néixer el nostre fill, l’Oriol. I, si bé tothom m’havia avisat que la vida em canviaria, no em podia imaginar quant. La política, que durant aquests 20 anys de militància ha estat, gairebé, la primera prioritat de la meva vida, està passant a un altre nivell. Sense ni adonar-me’n.
Arribats a aquest punt, considero que no seria honest amb mi, ni amb el projecte polític que represento, intentar encarar una altra campanya electoral i un altre mandat liderant el projecte mentre el que em ve de gust fer, el que el cos i el cor em demanen, és gaudir de la criança del meu fill, de la meva família.
Així que he decidit no tornar a encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Sant Boi. Acabaré el mandat, treballant fins el darrer dia al maig de 2023, per respecte al compromís adquirit i a l’encàrrec que ens va fer la ciutadania el maig de 2019. Però no tornaré a optar a l’alcaldia.
Ara toca que Esquerra Republicana faci el seu procés d’elecció de cap de llista. Que el faci amb tranquil·litat i que triï a la millor persona per disputar l’alcaldia als de sempre i liderar el projecte i la ciutat els propers anys. Sigui qui sigui, aquesta persona em tindrà al seu costat per acompanyar-la en aquesta transició, per assessorar-la i per obrir-li les portes que calgui. Perquè les persones passem, però els projectes perviuen.
Abans d’acabar, alguns agraïments públics. Als tres presidents d’ERC Sant Boi amb qui he compartit camí aquests deu anys: en Toni Vélez, en Sergi Purcet i en Jaume Sans. A tothom qui ha format part de les seves executives. Persones que, totes, han ajudat a fer més gran el projecte republicà a Sant Boi durant aquests anys. I també a totes les persones amb qui hem compartit o seguim compartint la lluita per un Sant Boi i un País millors des de dins l’Ajuntament.
I agraïment immens a tota la militància d’Esquerra Republicana que m’ha donat l’oportunitat, durant aquests anys, de representar-los en primera persona, així com a les persones que ens heu donat la vostra confiança en forma de vot. Espero no haver-la decebut i, en cas contrari, us demano disculpes en primera persona.
He tingut el privilegi més gran que pot tenir en política un republicà d’esquerres. El de representar el partit de Macià i Companys, de Carod i Puigcercós, de Junqueras, Rovira i Aragonès. Un partit amb més de 90 anys d’història que ha estat -i segueix sent- motor de canvi i transformació social als Països Catalans. I de poder-ho fer a la meva ciutat, la que m’estimo i per la que sempre he treballat.
Ho he fet amb humilitat i voluntat d’ajudar al bé comú. I, com diria Joan Fuster, fent de les meves contradiccions, esperances. Perquè de cada contradicció, en neix una oportunitat.
Miquel Salip és portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya