Des del consistori expliquen que la reordenació urbanística dels barris de muntanya generarà 81.775 metres quadrats de sòl públic. Tindran un “ús cívic”. A més, argumenten que la construcció dels 323 habitatges previstos cobrirà les necessitats de la ciutat.
Des que es va aprovar inicialment el projecte Cosint Barris l’any 2018, la Plataforma en Defensa dels Béns Comuns de Sant Boi ha organitzat diverses mobilitzacions argumentant que la urbanització dels barris de muntanya amenaça uns 40.000 metres quadrats d’espais verds.
Tot i això, l’Ajuntament assegura que la modificació del pla urbanístic permet recuperar la titularitat pública de les zones verdes, que ara mateix són privades, i donar-li un “ús social”. En total, se sumarien 81.775 metres quadrats de sòl públic, format per zones verdes i equipaments.
José Ángel Carcelén, primer tinent d’alcalde de Ciutat Saludable i Sostenible, explica que el Cosint Barris implicarà una millora de l’espai públic de la muntanya, que ara mateix està “molt degradat”. Aquest pla afecta les Orioles, Can Paulet i els Canons.
Carcelén argumenta que cal analitzar el pla com un “còmput global on guanyen els béns públics”. Davant les acusacions de la plataforma, el tinent d’alcalde explica, en declaracions a Sant Boi Diari, que no es pot analitzar el pla per sectors: “És obvi que en les zones on no hi havia res i ara hi haurà construccions es perd espai, però és com si jo explico el pla agafant només un espai exclusivament verd, com el carrer Pirineus”.
Recuperar sòl públic
De fet, el principal objectiu del projecte és, segons l’Ajuntament, transformar zones verdes de titularitat privada a pública. Els barris de muntanya es van construir sense llicència d’obres. Quan es van legalitzar als anys 80, es va catalogar com a residència tots els espais on s’havia construït i com a zona verda els espais no construïts. En trobar-se en territori privat, van quedar com zona verda privada.
Per fer el canvi de titularitat, els propietaris d’aquests espais cediran el territori al consistori i, a canvi, rebran petites parcel·les on sí que es pot edificar. “Ells mateixos seran els encarregats d’urbanitzar-les”, explica Maria Salinas, cap del Servei de Planejament del consistori, “si el pla diu que en el seu terreny hi ha una plaça, la paguen ells”. Pel que fa als 323 edificis previstos, Carcelén assegura que han desagregat el pla en petites actuacions per evitar que els desenvolupi un “gran operador”.
“Hi ha molta pressió sobre l’habitatge”
Per altra banda, una de les crítiques de la plataforma ciutadana és la quantitat de pisos buits a la ciutat. Els Béns Comuns asseguren que 1 de cada 10 pisos de la ciutat estan buits i que, per tant, no cal seguir construint. Com a resposta, Carcelén assegura que aquests habitatges “no són suficients per cobrir les necessitats de la ciutat”.
“Hi ha molta pressió sobre l’habitatge”, explica, “no volem construir perquè vingui gent de fora. Són pisos per la gent que ja viu a Sant Boi”. A més, argumenta que en les últimes construccions fetes a la ciutat la majoria de residents han estat gent de Sant Boi.
Connexions i ordenació
Un altre objectiu del Cosint Barris és ordenar les zones verdes, que ara mateix es troben disperses, per donar-li un “ús cívic i social”. A més, es construiran el que l’Ajuntament anomena parcs de vora, que no tindran edificació, per fer de transició entre la zona urbana i la forestal.
Dins d’aquesta ordenació es preveu, també, millorar la connectivitat entre la part baixa de la ciutat i l’alta. Salinas explica que es generaran un o dos eixos per cada barri que serviran per fer passejos per arribar a la muntanya. A més, es construiran nodes com places o carrers per crear petits centres a cada barri.
500 participants
Carcelén i Salines consideren exitós el procés participatiu realitzat el 2017 amb el qual s’ha elaborat el projecte actual, tot i les crítiques de la plataforma veinal. Expliquen que aquest procés els va permetre incloure peticions dels 500 veïns dels tres barris que hi van participar.
Per exemple, es va decidir construir un 10% menys i reduir el nombre d’edificis plurifamiliars a la part alta dels barris per reduir l’impacte ambiental. “No puc llençar pels aires el que he concordat amb aquestes persones”, conclou Carcelén.
Ara mateix, dels 237 habitatges en edificis plurifamiliars que es preveuen construir, 201 es faran a la part baixa. Tot això va implicar que nous espais fossin afectats per la construcció, com és el cas de la zona de la Riera de la Bòbila. Preguntat per aquest mitjà, Carcelén explica que no construiran sobre la riera en sí perquè és il·legal.
Actualment, l’Ajuntament està a l’espera de rebre la declaració ambiental de la Generalitat per continuar els tràmits. Un cop feta, es tornarà a aprovar provisionalment al ple. Es preveu que aquesta votació es faci en el primer trimestre del 2021. Després, caldrà que la Generalitat faci l’aprovació final per poder començar a executar el projecte Cosint Barris.