Activistes internacionals reclamen més suport d’Europa en els Drets Humans

Sant Boi, adherida al projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, ha reunit activistes internacionals, entitats i polítics per compartir experiències i manifestar “la necessitat de seguir lluitant per les injustícies socials”.

Defensors, entitats i autoritats presents en la trobada // Roger Cuartielles

Front comú al municipi per lluitar a favor dels Drets Humans. Sant Boi s’ha erigit aquest dimecres com a paladí de les causes socials amb una trobada a Can Massallera que ha reunit diferents activistes internacionals per compartir experiències i reivindicacions en el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, que se celebra a la ciutat per novena edició consecutiva.

La trobada, organitzada per la Síndica de Greuges de Sant Boi, Dolors Vallejo, ha posat de manifest la necessitat de fer pinya i d’obtenir més suport de les institucions europees a l’hora de defensar els Drets Humans en països com Nicaragua, Brasil, Colòmbia i Mèxic.

“Necessitem el mateix suport que vam tenir de la comunitat europea als anys 80”, ha demanat l’activista nicaragüenc Amaru Ruiz en la trobada. Ruiz es troba exiliat a Costa Rica després que el règim polític actual no li permeti retornar al país, on denuncia que actualment hi ha 132 presos polítics i fins a 700 persones que, com ell, es veuen obligades a viure al país del costat. “La gent d’aquí desconeix el que vivim a Nicaragua, creuen que encara tenim un procés revolucionari quan en realitat hi ha un dictadura”, ha lamentat.

També és desconeguda per Europa la situació a Colòmbia. Des de l’acord de Pau del 2016, més de 600 líders socials i defensors dels Drets Humans hi han estat assassinats. Ho ha explicat la Gladis Calderon, que des de fa un temps viu a Catalunya exiliada: “Colòmbia és un dels països més perillosos del món pels qui defensem els Drets Humans”. Calderon també creu que cal més suport institucional per acabar amb aquestes problemàtiques: “Per a nosaltres és molt important explicar què passa i aconseguir que hi hagi pronunciaments d’Europa”.

Gladis Calderon durant la seva intervenció en la trobada // Roger Cuartielles

Tragèdies mediambientals al Brasil

Però sovint reconeixen que també és el vell continent qui contribueix a injustícies i desigualtats. Un dels exemples és el de l’empresa minera Vale, implicada en una de les majors catàstrofes ambientals viscudes al Brasil en dècades: la tragèdia de Brumadinho. L’esfondrament de la presa minera que Vale tenia en aquesta població del sud est del país va matar al gener de l’any passat 272 persones en qüestió de minuts. Milers de metres cúbics d’aigües residuals i fang tòxic van inundar la zona. Alguns van intentar fugir, però no hi van ser a temps.

L’empresa feia anys que s’havia despreocupat del manteniment de la presa i una companyia alemanya que n’havia supervisat la instal·lació tampoc havia advertit dels perills: “Les sirenes d’alerta no van sonar i la gent no va poder fugir”, explica Carolina de Moura. Ella i en Danilo Chammas formen part de Justiça nos Trilhos, una organització brasilera que des de fa temps denuncia la mala praxis de l’empresa, que té finançament a Suïssa i opera en diversos països europeus en connivència amb diferents governs: “Europa també s’ha d’implicar en aquesta lluita”, han reivindicat.

La trobada també ha servit per conèixer el cas de la Yaneli Fuentes, una periodista i activista mexicana que actualment està acollida al programa “Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic”. Va haver de fugir del país fa uns mesos perquè a la regió on vivia la perseguia la policia comunitària, estretament relacionada amb el narcotràfic. “Espero poder tornar d’aquí a uns mesos i fer un periodisme en perspectiva de gènere”, ha dit. De fet, Fuentes creu que el feminisme és una de les grans assignatures pendents a Mèxic. “Les dones periodistes no podem treballar en temes de delinqüència organitzada o en qüestions delicades amb el govern”, ha lamentat.

La jornada també ha comptat amb el director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Manel Vila; amb la regidora de Cooperació, Alba Martínez; i amb la consellera de Cooperació i Solidaritat del Consell Comarcal, Laia Flotats. També hi han estat presents els Síndics de Cornellà, Sant Feliu i L’Hospitalet, a més de representants d’entitats de la ciutat.

Recomanacions personalitzades