“Els covards són aquells que s’aixopluguen sota les normes”
Jean-Paul Sartre
Miquel Salip (ERC)
Escric això a 13 de setembre, el dia que la Fiscalia General del Estado ha decidit imputar més de 700 alcaldes i alcaldesses de Catalunya per donar suport al Referèndum d’Autodeterminació a què el Govern de la Generalitat ens ha convocat el proper 1 d’octubre. Se’ls citarà a declarar sota amenaça de ser detinguts si no van a fer-ho per voluntat pròpia.
Casualment, avui també ha estat el dia en què l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, m’ha comunicat -abans de fer-ho públic- la seva decisió i la del seu equip de govern (PSC i ICV-EUiA-MES) de no facilitar l’obertura dels col·legis electorals habituals en aquesta contesa electoral. La decisió política intenta emparar-se jurídicament en l’informe que el Secretari de l’Ajuntament ha fet a petició de la pròpia alcaldessa.
La veritat és que era una resposta previsible que ja esperàvem des del juny, quan ho vam preguntar al Ple Municipal. Però no per això deixa de decebre’m i indignar-me políticament. I més encara en un dia com avui, amb totes les forces repressives de l’Estat amenaçant qualsevol persona o element que faci olor de tinta d’impremta o de metacrilat d’urna.
Com pot ser que una alcaldessa que es presentà a les eleccions dient “Vull ser la teva veu” no faciliti tots els mecanismes per tal que la gent pugui expressar-se amb la màxima normalitat possible?
Com pot ser que ella, com a màxima autoritat de la ciutat, la seva organització política (PSC), i els seus socis de govern (ICV-EUiA-MES) decideixin rebaixar una decisió eminentment política a un mer acte administratiu, conformant-se així amb l’informe del secretari? Davant d’un monstre repressor com el Partit Popular i la maquinària de l’Estat decideixen renunciar a la política? Això és ser d’esquerres?
Com pot ser que no s’hagin plantejat buscar altres fórmules per superar les traves legals? Per què no s’ha explorat cap de les opcions alternatives que hem plantejat des d’Esquerra en més d’una ocasió, com el fet d’oferir-nos a assumir l’obertura dels col·legis, amb totes les conseqüències? El problema és legal? O és polític?
És ben evident que el problema és polític. No conceben Catalunya com un subjecte amb capacitat de decisió. Avantposen la legalitat feta a mida dels sabres de la transició front una immensa majoria de catalans i catalanes que volen exercir el seu dret a decidir com han dit totes les enquestes els darrers anys. També l’avantposen als centenars de milers de persones que, any rere any, durant molts anys, s’han manifestat cívicament amb aquest objectiu. I el més greu, avantposen aquesta legalitat a la legitimitat sorgida de les urnes el 27 de setembre de 2015, a la majoria parlamentària que avala la convocatòria del Referèndum i al Govern que està disposat a assumir les pitjors represàlies polítiques i personals per tal que la ciutadania s’expressi.
Lluïsa… avui, m’agradaria haver pogut sortir al carrer cridant ben fort que eres la meva alcaldessa i que em tenies al teu costat pel que fes falta davant la repressió del Govern de l’Estat. Però no ho heu volgut fer possible. Heu decidit quedar-vos al marge de la història esperant que no us passi el tren per sobre. Una actitud ben covarda i gens solidària que, de ben segur, la ciutadania de Sant Boi no oblidarà. Perquè amb aquesta decisió no em deceps només a mi. No deceps només als votants dels partits independentistes. Estic convençut que deceps a milers de persones, santboians i santboianes, que volen expressar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya votant Sí, No o en Blanc a la independència. A les alçades de la pel·lícula que estem, això no va d’independència. Això va, més que mai, de democràcia. El teu partit ha triat on s’ubica, tancant files amb el PP i la via repressiva. I tu, avui, m’has respost clarament a la pregunta que et vaig fer al Ple del mes de juny: Has optat per ser l’alcaldessa del teu partit en comptes de ser-ho de la teva ciutat.
Per sort, el Govern de la Generalitat és més valent que vosaltres i no deixarà els santboians i santboianes sense veu per moltes amenaces que rebi de l’Estat. Per això habilitarà tots els col·legis electorals necessaris per tal que puguem participar del Referèndum, i els omplirà de meses, urnes, paperetes i persones que facin que la jornada electoral rutlli amb normalitat. I els santboians i santboianes els omplirem, per votar en un sentit o en un altre. Perquè Sant Boi, encara que vulgueu pensar que no és així, no vol ni pot restar al marge de la decisió més transcendent que prendrem a Catalunya, probablement, en diverses generacions.
Santboians, santboianes, ens veiem a les urnes l’1 d’octubre.
Miquel Salip i Serret és portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya