170 persones han omplert la sala d’actes de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer en l’acte de presentació del Pacte Nacional pel Referèndum. Tretze ponents sobre la taula serveixen per escenificar la «transversalitat» del referèndum.
La sala d’actes de la Biblioteca Jordi Rubió va omplir-se per la presentació del Pacte // Jordi Julià
Totes les cadires plenes i molta gent de peu. I fins a tretze persones parlant. Així va ser la presentació del Pacte Nacional pel Referèndum a Sant Boi, el passat dilluns 3 d’abril. La sala d’actes de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer es va quedar petita amb el nombrós públic que volia conèixer el pacte en boca dels seus màxims responsables, el dia després que Sant Boi fes una primera reunió per crear el pacte local pel referèndum que continua aquest dijous 6.
«Amb aquest acte volem posar de manifest que la voluntat de decidir dels catalans és transversal», va afirmar Xavier Pedrós, president de la Fundació Marianao, l’organitzadora de l’acte. Quedava demostrada amb la presència dels sindicats CCOO (Josep Maria Romero, secretari general de CCOO Baix Llobregat-Alt Penedès-Garraf) i UGT (Carlos de Pablo, secretari comarcal d’UGT Baix Llobregat); i el president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, Jordi Giró. En canvi, per part dels partits polítics, tots eren independentistes menys Podem: va venir la secretària de feminismes del partit, Noe Bail.
Tot i això, els dos representants del Pacte Nacional pel Referèndum també mostraven transversalitat: el portaveu és Joan Ignasi Elena, exdiputat del PSC -tot i que va assegurar seguir considerant-se socialista- i com a membre del grup impulsor va parlar l’ecosocialista Jaume Bosch -no l’exalcalde de Sant Boi sinó el membre de l’executiva d’ICV.
Els sospitosos habituals en els actes per la independència completaven els ponents. De l’ANC, el seu president, Jordi Sánchez. D’Òmnium havia de venir-ne el president, Jordi Cuixart, però va enviar a última hora a la membre de la junta Eulàlia Soler al·legant la necessitat de «visibilitzar les dones en una taula plena d’homes». De Súmate també va venir una dona: la seva presidenta, Montse Sánchez.
«Tots tenim en comú que creiem que el conflicte polític que viu Catalunya es resol votant», va dir Joan Ignasi Elena, fent referència al 80% de catalans que segons les enquestes estan a favor d’un referèndum. Jaume Bosch va explicar que al pacte hi ha «gent diversa que s’ha posat d’acrod per una cosa que ens pot donar més força que és el referèndum», va dir, al·legant que «com que som una nació hi tenim dret». Bosch, de Sant Feliu de Llobregat, va recordar la creació de la taula comarcal del Baix Llobregat.
El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, va assegurar la neutralitat del referèndum: «amb la mateixa claredat que apostem per un nou país, tenim molt clar que aquesta voluntat no passarà mai per sobre del que el poble de Catalunya decideixi».
Mentre que Joan Tardà (ERC) i Albert Batet (PDECat) es van mantenir en la mateixa línia, les notes discordants entre els partits polítics van venir de Podem i la CUP. «M’agradaria saber quin és aquest futur polític que diem que hem de decidir més enllà del sí o el no», va demanar Noe Bail. «No vull un país amb retallades i pobresa energètica», va dir, al mateix temps que va interpel·lar els altres partits d’àmbit estatal que no van participar al pacte.
I, des de la CUP, Joan Domènech va apostar per una desobediència desacomplexada: «La Constitució no pot ser un fre», va dir en referència a «els que diuen que s’ha de demanar permís». «L’única opció vàlida és el referèndum sí o sí», va defensar, comparant els que s’oposen al referèndum amb els membres de les dictadures.