L’Espai Mercè Rodoreda de la Fundació Marianao va acollir una taula rodona amb diversos representants de moviments socials, que van fer una anàlisi de la situació sociopolítica actual des de la perspectiva de les seves reivindicacions. Tots van coincidir en que mobilitzar al conjunt de la població és el més costós però alhora més efectiu.
L’Espai Rodoreda es va omplir per veure la taula rodona // Marc Pidelaserra
La Fundació Marianao va organitzar una taula rodona sobre moviments socials a l’Espai Mercè Rodoreda, dins del curs-taller d’Anàlisi de la realitat i Compromís social que organitza, i que finalitzarà a l’abril. Un cartell de luxe va comportar un ple absolut de la sala, amb gent disposada a «a fer un diagnòstic global i plural de la realitat» i també «a generar debat i apuntar possibles alternatives davant la situació actual», segons l’organització.
A la taula hi van participar Carlos Macías, representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona; Rosa Cañadell, representant de la comissió promotora de la ILP d’Educació; Josep Cabayol, representant de la Marea Blanca en defensa de la sanitat pública; Juli Tello, representant de Stop Mare Mortum, plataforma aturem el genocidi al mar Mediterrani; i Diosdado Toledano, representant de la comissió promotora de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana. Els convidats van repassar la trajectòria de les seves formacions, els èxits i fracassos aconseguits i van donar la seva opinió sobre l’estat politico-social actual.
Tots van coincidir en que mobilitzar al conjunt de la ciutadania va ser el més costós, però que és el que realment és més efectiu per adquirir notorietat. «Al final haurem de fer un calendari amb les manifestacions per no trepitjar-nos», es va ironitzar des de la taula, admetent que a la ciutadania se li ha demanat «un sobreesforç» però que la situació «així ho requereix».
Diosdado Toledano va repassar la situació social resultant de la crisi económica, i va afirmar que «l’objectiu del govern d’Artur Mas i del PP va ser incrementar la pobresa de manera deliberada», i va posar com a exemple «les agressions brutals en forma de retallades a la renda mínima inserció». Toledano va explicar que la comissió promotora de la ILP continuarà negociant per aconseguir la renda mínima de ciutadania, i mobilitzant-se per respondre a les polítiques d’austeritat.
Els representants dels moviments van reivindicar la seva tasca social // Fundació Marianao
Per la seva banda, Juli Tello va reclamar que la Unió Europea estableixi rutes legals de migració per acabar amb les morts al Mediterrani. «Han mort més de 35.000 persones al mar, i la UE només ha incrementat el pressupost del control fronterer», va denunciar. Tello va fer una nova crida a la mobilització per pressionar als governs per incrementar l’acollida de refugiats.
Josep Cabayol va explicar que els origens de la Marea Blanca es troben en «el procés de degradació de la sanitat i dels drets de la ciutadania» i que les polítiques neoliberals ens estan conduint «cap a un procés de privatització de la nostra vida«. Cabayol va explicar la plataforma continuarà mobilitzant-se per reivindicar la sanitat universal sense cap mena de restriccions, i que cap diner públic es destini a la sanitat privada.
Les polítiques neoliberals van centrar també la intervenció de Rosa Cañadell, que va denunciar «l’atac ferotge a l’escola pública a partir de les retallades». La responsable de la comissió per la ILP d’Educació va afirmar que «el neoliberalisme vol entrar al sistema educatiu per posar-lo al servei de les empreses i el capital», i va explicar que la Marea Groga pressionarà perquè els pressupostos de la Generalitat augmentin la partida en ensenyament i es reverteixin les retallades.
Per últim, Carlos Macías va repassar els inicis de la PAH i va explicar que a Espanya hi ha «mig milió de llars desnonades desdel 2008», i que és l’estat de la UE que més llars buides té. Macías va afirmar que actualment les famílies només «tenen dret a l’habitatge a través del sobreendeutament», i que aquesta realitat mai es podrà canviar a no ser que la gent «entengui la necessitat de la lluita col·lectiva i de solucions col·lectives».