Miquel Salip (ERC Sant Boi) // Andreu Ferrer
Explica la història, més o menys verídica, més o menys llegendària, que Galileu Galilei pronuncià la frase del títol en trobar-se davant la Santa Inquisició, jutjat per afirmar que era la terra la que es movia al voltant del sol, enfrontant-se als dictats de la fe que deien el contrari, que la Terra era el centre de tot. Galileu va abjurar de les seves teories per escapolir-se d’una condemna més dura, però al final deixà anar la frase “Eppur si muove”. Era un “sí, sí, vosaltres aneu dient el que volgueu però tantmateix, es mou…i jo seguiré investigant per a demostrar-ho”.
A Catalunya fa mesos que ens trobem així. Hi ha un dictat, basat en la fe constitucional, que afirma que el procés democràtic que vivim a casa nostra és impossible. Que no podrem fer res. Que cada passa que fem serà suspesa pel tribunal de la Santa Inquisició, ara anomenat Tribunal Constitucional. I al davant, hi ha un Parlament i un Govern amb un mandat clar. Amb una majoria parlamentària, que reflecteix una majoria política que, a la vegada, representa una majoria social. És a dir, un Parlament i un Govern amb les “evidències científiques” suficients per demostrar que el procés de construcció de la República Catalana és imparable, diguin el que diguin els tribunals.
L’Eppur si muove, però, també serveix davant d’un altre sector de gent. Aquell que es desespera i/o hiperventila perquè el Govern i el Parlament no estan fent res. No està sent fàcil, perquè la fita és prou ambiciosa, però ja hi ha coses que es mouen. Tenim aprovades les guies perquè el Procés Constituent surti al carrer, tenim dues de les tres lleis de desconnexió tramitant-se al Parlament, i tenim una cambra que, per primer cop, ha decidit centrar-se a obeir el mandat democràtic sense tenir en compte el que digui la Inquisició, bo i sabent que això desencadenarà noves fases del procés que, per anar bé, haurien d’accelerar- ho tot.
Per això, quan penseu que tot s’encalla, quan tingueu dubtes sobre si el Parlament o el Govern estan fent la seva tasca per acostar-nos a la independència, penseu en Galileu i en que, encara que ens diguin que no ens en sortirem, malgrat sembli que tot està massa quiet: Tanmateix, es mou.