Dimiteix el vicepresident d’UDC Sant Boi assegurant que el partit li fa «fàstic»

Ramón Rión ha dimitit com a vicepresident de l’agrupació local d’Unió Democràtica de Catalunya a través d’un comunicat explosiu carregat de retrets, en especial cap al president de l’agrupació i exregidor de l’Ajuntament, Joaquim Hostalot. Rión el titlla de «fals i arrogant» i insinua que la seva trajectòria política només ha estat per interès propi.

Rión (en primer terme) dimiteix carregant contra Hostalot (dreta) // UCD Sant Boi

Rión (en primer terme) dimiteix carregant contra Hostalot (dreta) // UDC Sant Boi

La crisi d’Unió Democràtica de Catalunya sembla inexorablement profunda i ha arribat a Sant Boi de Llobregat en forma d’incendi polític i personal. El fins ara vicepresident de l’agrupació local, Ramón Rión, ha decidit dimitir del càrrec i, a més, carregar fort en contra del president, Joaquim Hostalot, i del conjunt de l’agrupació local. Rión assegura que marxa «fart de mentides, manipulació i exigències» i que tot plegat li fa «fàstic«.

Rión ha explicat en un comunicat tot un seguit de greuges i penúries que ha patit durant els darrers anys i focalitza tota la indignació en especial cap a Joaquim Hostalot. Segons l’exvicepresident, l’històric regidor «només pensa en ell mateix, manipula a la gent a conveniència«, i assegura que «sent pena per la seva arrogància i falsedat«. Rión diu tenir diversos testimonis que acreditarien manipulacions de vots en assemblees locals. Per si fos poc, conclou el retrat d’Unió a Sant Boi com un partit en el que hi ha persones «que només miren per la seva cadira» i responsabilitza a aquestes de la «desaparició d’UDC Sant Boi a curt termini«.

L’exvicepresident evidencia en el comunicat les múltiples desavinences amb l’actual president de l’agrupació, i deixa entendre que tot es precipita quan UDC deixa de tenir representació al ple municipal, a les eleccions del 2011, quan CiU només va obtenir un regidor. Rión assegura que marxa «fart de la dictadura d’UDC, dels que volen pactar amb la dreta i el feixisme«, i que tot plegat «només es pot definir amb una paraula: fàstic«.

Recomanacions personalitzades