Josep Puigdengolas // David Guerrero
El proper 27 de setembre es produiran unes noves eleccions al Parlament. Aquestes són unes eleccions que van vestides d’excepcionalitat i que es donaran en un context d’extrema complexitat al nostre país. Són unes eleccions diferents, per raons òbvies.
Els actors que participaran d’aquest moment històric també són diferents, amb dues novetats importants: la candidatura independentista de Junts Pel Sí, amb Artur Mas com a candidat a la Presidència i que contempla les eleccions com un plebiscit; i la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot, que aglutina partits d’esquerres com Podem, ICV, EUiA, Equo i persones representatives del món associatiu, cultural i de les lluites obreres i veïnals, com el mateix Lluís Rabell, qui encapçala la candidatura.
En aquest context tan singular el nostre país s’hi juga molt, però la nostra ciutat, Sant Boi de Llobregat, també. Si observem el passat podem comprovar els riscos de la situació actual. Val la pena recordar les greus conseqüències que hem hagut de patir els santboians i santboianes quan Jordi Pujol i Artur Mas han liderat la Generalitat.
En el període comprès entre els anys 1980 i 2003, Sant Boi va patir una molt greu discriminació respecte a altres punts del territori. El Baix Llobregat, comarca que comptava amb un 10 per cent del pes demogràfic de Catalunya i el 12 per cent del PIB català, només rebia el 6 per cent de les inversions. Aquesta discriminació era doblement greu tenint en compte la difícil situació econòmica i social de la nostra comarca, especialment si la comparàvem amb altres punts del territori que van comptar amb més suport econòmic per part de la Generalitat.
La situació va canviar radicalment quan les esquerres van assolir el govern l’any 2003, capgirant la situació dramàtica que patia la nostra comarca i el nostre municipi, lluitant amb fermesa contra el dèficit històric en inversions tan necessàries en àmbits com el de la salut i l’educació. La col·laboració entre administracions va facilitar la posada en funcionament d’escoles, escoles bressol, hospitals, parcs de bombers, nous jutjats, comissaria dels Mossos, increment de personal a escoles i hospitals, millores significatives en transport públic com la millora de freqüència als FGC o les noves línies d’autobús, la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer o la transformació integral del nostre barri de Casablanca, entre d’altres.
Va ser l’any 2010, amb l’arribada del govern d’Artur Mas, quan vam tornar novament a la situació anterior, amb un govern de la Generalitat que donava l’esquena a la nostra ciutat, amb retallades que van provocar encara més patiment a la nostra gent, i amb casos tan dramàtics com la paralització de les obres de l’escola Antoni Gaudí, que només es van poder desencallar gràcies al front comú format pel govern municipal, els moviments veïnals i la comunitat educativa. Sant Boi, especialment agreujada per la crisi, veia com es repetia la situació viscuda durant els 23 anys de pujolisme.
Catalunya necessita un govern sensible als drets nacionals, que reivindiqui amb fermesa el dret de Catalunya a decidir el seu futur amb llibertat mitjançant un referèndum legal i vinculant, però també un govern que defensi els interessos de la classe treballadora, de la gent dels nostres barris, de la gent que necessita mesures urgents que no poden esperar més.
El 27 de setembre tenim una oportunitat per canviar-ho tot, per decidir quin país volem i qui volem que el lideri. Des de Catalunya Sí Que Es Pot ho diem molt clar: volem donar resposta a l’emergència social i nacional que vivim, i canviar d’arrel el model social i econòmic que ens ha portat fins aquí; la il·lusió i l’esperança per construir una Catalunya millor, un país amb justícia social, ecològic, amb institucions transparents i radicalment democràtiques, amb igualtat entre les persones, i amb llibertat per decidir la seva relació amb el món; la il·lusió i l’esperança per retornar el protagonisme a la ciutadania, a tots els homes i les dones que vivim a Catalunya. També als que vivim a la ciutat que tant ens estimem: Sant Boi.
El 27S els santboians i santboianes tenim molt a dir.
Josep Puigdengolas, militant d’ICV Sant Boi i membre de l’Executiva Nacional d’ICV