La setena edició del Karxofarock arriba el 10 i 11 de juliol al parc de la Muntanyeta. El grup de flamenc Calima encapçala el cartell d’aquest any. Tot i que l’esdeveniment va creixent any rere any, els organitzadors lamenten les dificultats administratives amb les que es troben.
Daniel Romero i tota l’organització del Karxofarock surten a penjar els últims cartells abans del festival // Maria Rubio
Ara fa set anys que un grup d’amics van decidir organitzar un concert a la Cooperativa amb bandes de la ciutat. L’èxit de l’esdeveniment va evidenciar que faltava un cicle musical per fer d’altaveu de l’escena santboiana i així va néixer el Festival Karxofarock, un projecte cultural que aplega gèneres musicals diversos per a un públic ampli i en diferents espais a cada edició però amb un clar denominador comú: fer ciutat.
“Antigament a l’Altaveu hi tocava gent de Sant Boi però això s’ha anat perdent i al Karxofa hi ha més de la meitat de grups santboians. És un dels valors que abanderem”, explica Dani Romero, membre de l’organització. Veu un gran potencial a l’oferta musical local però remarca la importància d’apostar per enfortir-la des de la ciutat: “el festival també ens permet portar a bandes de fora perquè els grups de Sant Boi tinguin l’oportunitat de tocar al costat de músics de més renom”, assegura. El plat fort de l’edició d’enguany és el flamenc de Calima, que sonarà el divendres a la nit.
El Karxofarock ha aconseguit la fidelitat del públic més proper però el projecte vol anar més enllà dels consumidors de cultura habituals. Mabel Serrano, també de l’organització, explica com cada any proven de trobar espais a barris diferents, on els certàmens culturals no són tan habituals. «Hem volgut portar el Karxofa als llocs on normalment no es munten esdeveniments d’aquest tipus. És part de la filosofia”, argumenta. Després de passar per la Cooperativa, Camps Blancs o per l’habitual Ateneu Santboià del barri Centre, aquest any el Karxofa se celebrarà al punt més alt del Parc de la Muntanyeta.
La inauguració del festival anirà a càrrec dels Diables de Casablanca divendres 10 a les set de la tarda, que portaran el seu espectacle de foc de la plaça Catalunya als escenaris de la Muntanyeta. Tot seguit Roland Fosso presentarà el seu llibre “La última frontera”.
L’oferta musical l’obriran la rumba de les Txatys, seguides de Deskarats i Calima, que per primer cop actuaran a la ciutat. També hi haurà espectacles de foc dels Malabandboi i es donarà a conèixer el Predicator JJ Bolton y el coro góspel punk, de ritmes mestissos amb crítica social. La nit la tancarà el punk dels Último Rekurso.
La jornada de dissabte començarà amb el Karxofetes a les sis de la tarda, un espai dirigit als infants de 0 a 3 anys amb activitats d’experimentació musical, conta contes, bombolles gegants i l’actuació dels Always drinking marching band, una banda d’espectacles de carrer amb 10 anys de gires per tot el món a l’esquena que estrenaran un show familiar amb música i clown. La nit serà per Banddarra, un grup de rocksteady ska de Sant Climent, els entreactes de swing de Suzie Q’s i les versions de Tarantino de las Cucarachas Enojadas. Els Anti-Patiks seguiran amb una dosi de punk i l’actuació de Proyecto Luisbo, que mai deixen indiferent a ningú, s’encarregaran de tancar el festival. A més, les paradetes del Mercat d’Artesania acompanyaran l’oferta musical durant els dos dies.
Dificultats i traves administratives
Els organitzadors són conscients que el Karxofarock a poc a poc va guanyant-se un lloc en el mapa, per això repeteixen any rere any tot i les dificultats, que no són poques. Amb l’esperit d’entitat, els 15 organitzadors i els col·laboradors de forma voluntària ofereixen un projecte musical i social que somia amb autogestionar-se econòmicament però que de moment ha de sobreviure amb una subvenció de l’Ajuntament que diuen ser molt minsa per les dimensions del Karxofarock. La xifra, destinada a pagar la logística i a remunerar als músics, l’arrodoneixen amb els guanys de la barra.
Lamenten un cert desinterès per part de l’administració. “Ens fan passar per un procés burocràtic com si fóssim el Primavera Sound i sempre ens trobem amb problemes d’organització que recauen en l’Ajuntament”, denuncia Romero. També assenyalen una manca d’espais, tant pel que fa a sales d’assaig pels músics com per llocs destinats a les necessitats de les entitats. Coincideixen en què la tònica de l’Ajuntament amb iniciatives del teixit associatiu és, en molts casos, d’un cert abandonament.