La festa dels Tres Tombs, recuperada de nou des de fa sis anys, va arribar el passat diumenge 15 de febrer a la ciutat. Els assistents van gaudir d’un gran ventall d’activitats abans del tradicional cercavila de carros pel centre de la ciutat organitzat pels Pessebristes de Sant Boi i Els Garrofers.
Els cavalls i els carruatges han tornat a circular pels carrers del casc antic per commemorar la festa dels Tres Tombs. La sisena edició de la festivitat va aplegar a centenars de santboians i santboianes durant tot el matí, molts d’ells acompanyats per les seves mascotes. La tradicional celebració, que en el calendari queda marcada el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, patró dels animals, s’allarga durant setmanes arreu de Catalunya per poder afavorir la participació d’un nombre important de carreters i a Sant Boi va tocar la segona setmana de febrer.
El cercavila va ser l’acte més multitudinari, acompanyat de les benediccions de mossèn Antoni Fernàndez a tots els animals que s’hi van apropar. El gran protagonisme el va tenir el retorn de la figura de les pubilles i la dama d’honor i la recuperació de l’estendard de la parròquia de Sant Baldiri, que el president dels Pessebristes de Sant Boi, Manuel Merino, va tornar a mostrar en públic 75 anys després. Els assistents també van gaudir d’un esmorzar popular, circuits de passeig en poni pels més petits, un mercat de productes tradicionals, concursos i actuacions musicals, entre altres activitats.
La festivitat va ser organitzada per les entitats dels Pessebristes de Sant Boi i Els Garrofers. El vicepresident de l’entitat dels Pessebristes de Sant Boi, David Monné, amb només 17 anys, va fer expressa la perseverança de l’entitat en conservar una tradició que «l’Ajuntament va deixar desatesa per dificultats econòmiques». En paraules de Monné, la jornada va destacar per la participació de la ciutadania, amb una vintena d’entitats implicades. A l’acte també hi van assistir la regidora de cultura Montserrat Mirabent i l’alcaldessa Lluïsa Moret, qui va assenyalar la importància de la tradició «com a mostra de les arrels pageses» de la ciutat.