Bicicletes i motos compartides, autobusos elèctrics i electrolineres transformen els desplaçaments quotidians i obren pas a una mobilitat més sostenible

La revolució de la mobilitat no va arribar en un dia concret, però ja està passant. Es nota en les bicicletes que ocupen cada vegada més carrers, en els autobusos elèctrics més silenciosos i menys contaminants, en les electrolineres que multipliquen els punts de recàrrega i en les noves formes de compartir vehicle. Al Baix Llobregat, aquesta transformació ja forma part del dia a dia de molts municipis.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha desplegat diferents serveis i infraestructures que han impulsat aquesta nova mobilitat: bicicleta pública metropolitana, transport públic electrificat, xarxa d’electrolineres i vehicles compartits. No es tracta només de canviar de vehicle, sinó de tenir opcions a l’abast per a anar d’un lloc a un altre d’una manera més fàcil, ràpida i sostenible.
La bicicleta compartida metropolitana agafa impuls
La bicicleta és, probablement, una de les maneres més senzilles de notar aquest canvi. No cal comprar-se’n una ni preocupar-se per on aparcar-la. Amb l’AMBici, el servei de bicicleta pública metropolitana, se’n pot agafar una, utilitzar-la i retornar-la a qualsevol dels diferents aparcaments repartits pel territori.
Tres anys després de la seva posada en marxa, l’AMBici ja supera les 24.000 persones usuàries actives i té 2.600 bicicletes i 236 estacions distribuïdes per 15 municipis metropolitans. D’aquests, 11 són al Baix Llobregat: Castelldefels, Cornellà, el Prat, Esplugues, Gavà, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Viladecans. En conjunt, a la comarca hi ha més de cent vint estacions i més de mil tres-centes bicicletes elèctriques.
Les dades evidencien que la bicicleta compartida ha deixat de ser una novetat per a convertir-se en una opció habitual. Durant el 2025, l’AMBici va superar els dos milions de viatges, un 27 % més que l’any anterior, i actualment el servei ja té més de 24.600 persones usuàries actives.
També s’ha adaptat als diferents ritmes de les ciutats, amb un horari que va de les 5 del matí a les 2 de la matinada i abonaments flexibles d’un, dos o tres dies. Moure’s en bicicleta és només una part d’aquest nou escenari. Al seu costat, el transport públic també està canviant per adaptar-se a una mobilitat més sostenible.

Quan el bus també canvia de motor
Pujar a un autobús continua sent un dels gestos més habituals per moure’s per la metròpoli. El que està canviant és el que hi ha sota el capó: la tecnologia híbrida i elèctrica ha arribat al transport públic.
En els darrers tres anys, l’AMB ha incorporat 325 nous autobusos i preveu sumar-n’hi 173 més abans de la primavera del 2027. En total, prop de cinc-cents nous vehicles. Una part important d’aquesta renovació passa per l’electrificació: dels autobusos incorporats fins ara, 108 són completament elèctrics, i 51 dels que arribaran també ho seran. Això permetrà sumar 159 nous autobusos elèctrics en quatre anys.
Actualment, la xarxa consta de 2.127 autobusos, dels quals més del 80 % són sostenibles i 408 són vehicles de zero emissions, entre elèctrics i d’hidrogen. L’objectiu per al 2027 és superar el 90 % de flota sostenible i arribar als 620 vehicles de zero emissions.
Els nous vehicles redueixen fins a un 80 % les emissions contaminants respecte d’aquells els quals substitueixen i, en el cas dels models totalment elèctrics, les emissions són nul·les. El canvi té una traducció directa als carrers: menys soroll i menys contaminació.
La xarxa d’electrolineres de l’AMB ha passat de 10 a 81 punts de recàrrega, i l’AMBici ja supera els dos milions de viatges anuals
El vehicle elèctric també necessita llocs on carregar-se
Canviar els vehicles és només una part del repte. Si cada vegada hi ha més cotxes, motos i altres vehicles elèctrics, també cal que hi hagi estacions on poder-los recarregar. En aquest sentit, l’AMB ha desplegat una de les xarxes públiques d’electrolineres més extenses del sud d’Europa. En pocs anys, ha passat de tenir 10 d’aquestes estacions de recàrrega elèctrica a tenir-ne 81, que es troben repartides a 33 localitats; moltes d’elles, al Baix Llobregat. L’objectiu és arribar al centenar.
I la xarxa ja té ús: actualment, registra prop de quinze mil recàrregues mensuals, i en els últims sis mesos ha donat servei a més de vuit mil persones usuàries actives. De les 81 electrolineres, 59 ofereixen recàrrega ràpida i 22, semiràpida; algunes, a més, incorporen energia solar.
En una comarca on cada dia es mouen milers de persones per anar a treballar, estudiar, comprar o desplaçar-se a altres municipis, tenir punts de recàrrega a prop és clau per a confiar en el vehicle elèctric.

Compartir també és una manera de moure’s
No sempre cal tenir un vehicle elèctric propi. Les motos elèctriques compartides s’han incorporat també a aquesta nova fotografia de la mobilitat metropolitana, especialment per als trajectes urbans i interurbans de curta distància.
Al Baix Llobregat, el servei és present a Esplugues, Sant Just Desvern i Sant Feliu. Dos anys després de l’entrada en funcionament del model metropolità de llicències, ja acumula més de quatre milions i mig de viatges amb prop de sis mil motocicletes i ciclomotors elèctrics.
La nova mobilitat ja no és una idea de futur: cada vegada més, és una part del present dels carrers de la comarca.
