Durant la Guerra Civil gairebé 6.000 persones van morir en institucions psiquiàtriques, de les quals 3.160 a Sant Boi. A l’acte s’ha inaugurat un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria al cementiri municipal per recordar les persones enterrades en fosses comunes i nínxols sense identificació.
L’Ajuntament, juntament amb el govern de la Generalitat, han retut homenatge a les persones que van morir a la Guerra Civil en institucions psiquiàtriques de Catalunya en un acte celebrat el passat cap de setmana al cementiri municipal. La commemoració ha volgut reconèixer la memòria de les víctimes i dignificar el record d’un episodi històric sovint invisibilitzat.
L’acte ha tingut com a element central la inauguració d’un nou plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria, que documenta els fets ocorreguts als centres psiquiàtrics catalans durant el conflicte bèl·lic. Durant la Guerra Civil gairebé 6.000 persones van morir en institucions psiquiàtriques, de les quals 3.160 a Sant Boi. El plafó també deixa constància de l’existència de la fossa comuna i dels diversos nínxols del cementiri on van ser enterrades milers de persones en aquestes institucions.
La cerimònia, conduïda per l’actriu Annabel Totusaus i amenitzada amb les interpretacions musicals de la violoncel·lista Esther Vila, ha inclòs lectures poètiques, intervencions d’experts i testimonis de familiars agrupats a la plataforma Besnets per la Dignitat. De fet, a petició d’aquesta entitat, el reconeixement s’ha fet extensiu a les persones que van morir en institucions psiquiàtriques durant els segles XIX i XX sense poder comptar amb un enterrament digne. L’acte s’ha clos amb una ofrena floral en record de totes les víctimes.
Una investigació que posa llum sobre una realitat silenciada
L’homenatge institucional neix arran de la investigació impulsada per la Generalitat i desenvolupada per l’historiador Marcos Robles, que ha documentat l’impacte de la Guerra Civil sobre la població ingressada en centres psiquiàtrics catalans. L’estudi, basat també en una recerca prèvia de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi, dirigida per Carles Serret, constata un increment de la mortalitat entre els anys 1936 i 1939 en equipaments com l’Institut Mental de Sant Andreu, el Sanatori Martí Julià de Salt, l’Institut Pere Mata de Reus i el conjunt psiquiàtric de Sant Boi.
Segons les conclusions de la recerca, aquest augment de les defuncions va ser conseqüència de la suma de diversos factors derivats del context bèl·lic, com l’escassetat d’aliments, la desnutrició, les deficients condicions de vida dins dels centres i la seva saturació. A tot plegat s’hi afegia la situació d’especial vulnerabilitat de les persones amb trastorns mentals. L’alcaldessa, Lluïsa Moret, ha definit l’acte com “un exercici de justícia i reparació” davant un deute històric pendent, i ha assegurat que ha de servir per «reforçar el compromís institucional amb la investigació i l’acompanyament als familiars que treballen per preservar la memòria de les víctimes».
Compromís institucional amb la memòria i la reparació
Durant l’acte, Moret també ha qualificat l’homenatge com un pas necessari per reparar una injustícia històrica i reconèixer unes víctimes que durant dècades han quedat fora del relat col·lectiu. Moret ha subratllat que la commemoració “no representa un punt final”, sinó l’inici d’una tasca sostinguda de recerca, divulgació i acompanyament als familiars i a les entitats que treballen per recuperar la memòria de les persones mortes en institucions psiquiàtriques.
En la mateixa línia, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha reafirmat el compromís del Govern amb la recuperació de la memòria democràtica i la dignificació de totes les víctimes invisibilitzades. L’acte, celebrat al costat de la fossa comuna on van ser enterrats molts dels pacients del complex psiquiàtric de Sant Boi morts durant la Guerra Civil, ha reunit representants institucionals, experts, familiars i entitats vinculades a l’àmbit de la salut mental i la memòria històrica, entre les quals el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la Fundació Hospitalàries, Obertament i la plataforma Besnets per la Dignitat.