La recent obertura de l’autovia B-25, amb els seus gairebé 12 quilòmetres entre Sant Boi i el Prat, s’ha venut com un «alleujament per al trànsit». Però si mirem les xifres, ens adonem de la trampa d’aquest model de mobilitat. El Ministeri de Transports ha destinat 65,8 milions d’euros en aquesta obra per connectar la C-32 amb l’A-2, oblidant-se totalment del transport públic. És inacceptable que en el pas clau sobre el riu Llobregat s’hagi ignorat completament el transport col·lectiu.
Les dades d’aquesta ampliació de vials són escandaloses i deixen clares les prioritats de l’administració. Cap al sud, el pont ha passat de 2 a 4 carrils per a cotxes. Cap al nord, de 2 a 3 carrils, amb un simple espai compartit per a bicis i vianants al costat muntanya (afortunadament!). El resultat final és demolidor: zero carrils per a autobusos i zero metres per a un futur tramvia.
Aquesta decisió estratègica és un insult a la mobilitat sostenible: es gasten la immensa majoria dels diners per facilitar el flux del vehicle privat, mentre que la partida per millorar la velocitat dels autobusos o per a futurs sistemes ferroviaris és, literalment, de zero euros.
L’urbanisme modern i l’enginyeria de trànsit ja ens adverteixen que això és un «truc» que no funciona: construir o ampliar vials per a cotxes per resoldre embussos acaba generant més trànsit a mitjà termini. Aquesta manca de plataformes reservades, en el pont entre Cornellà i Sant Boi, perjudica greument el transport públic:
- Condemna els usuaris de l’autobús a patir les mateixes retencions que els cotxes, robant-los qualsevol avantatge competitiu en els desplaçaments intercomarcals.
- Perpetua un model d’infraestructura on l’alternativa al cotxe és ineficient i bloqueja qualsevol futura connexió ferroviària en un punt clau per superar la barrera del riu.
Aquesta obra és el mateix de sempre, (encara que aquesta vegada al menys s’han recordat de vianants i ciclistes): es prioritza exclusivament la fluïdesa del cotxe en lloc de fer una aposta estructural per sistemes d’alta capacitat i dret a via: Autobús i tramvia.
És inacceptable que una ampliació contemporània de la xarxa d’alta capacitat no integri carrils segregats per maximitzar el transport de persones, no de vehicles.
La inversió a la B-25, dissenyada per sumar carrils als cotxes sense reservar espai per al transport públic, demostra que es continuen executant obres metropolitanes sota paràmetres insostenibles i del segle passat. Aquest és un paradigma obsolet que ha de canviar radicalment si volem oferir alternatives reals de mobilitat i no pas dependre sempre del cotxe al Baix Llobregat.
Lluis Carrasco. Portaveu de la Plataforma d’Usuaris del Transport Públic del Baix Llobregat