Àlex Pérez és l’alcaldable de Sant Boi En Comú Podem a l’alcaldia de Sant Boi de Llobregat. Les dues formacions que conformen aquesta candidatura conjunta es van presentar per separat a les darreres eleccions, però Àlex Pérez assegura que han volgut unir «totes les forces de l’esquerra transformadora», encara que Esquerra Unida no forma part. Tampoc la CUP. En aquesta entrevista a Sant Boi Diari, Pérez, integrant d’En Comú, la formació sòcia de govern amb el PSC, parla de fer un pas endavant per una mobilitat alternativa i sostenible.
Què queda per fer des de l’Ajuntament del qual heu format part?
Nosaltres posem el focus en desenvolupar més polítiques en serveis socials que els facin forts i que s’adaptin al canviant context socioeconòmic posant sempre la vida de les persones al centre. I un altre punt és la crisi climàtica. Fa falta un canvi de model energètic i una mobilitat sostenible.
Com es poden abordar aquests problemes en l’àmbit municipal?
Al canvi climàtic detectem dos vessants importants. La primera és un canvi de model energètic que ja estem impulsant des del govern de la ciutat amb la implantació de plantes fotovoltaiques a tots els equipaments municipals, així millorem l’eficiència i abaratim costos. A més, Sant Boi s’ha incorporat com a municipi a l’operadora pública de Barcelona Energia i també s’ha obert l’oficina municipal d’energia sostenible que assessora i acompanya a la ciutadania.
I quant a mobilitat?
Apostem per una mobilitat que no estigui protagonitzada pel vehicle de motor i això implica millorar el transport públic per fer-ho més útil. Cal treballar en les connexions entre poblacions, que ara mateix són un problema real, i després apostem perquè la gestió la faci directament l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ja s’ha vist que l’externalització dels autobusos ha estat fallida. I, sobretot, hem d’oferir una mobilitat alternativa, com és una mobilitat en bicicleta, tal com s’ha aconseguit ara amb l’arribada de l’AMBici i com perseguim amb l’augment dels carrils bici. En aquest sentit, també treballem en el vehicle elèctric compartit, que ara només n’hi ha un i s’ha d’ampliar. Finalment, programes d’ajuda a les empreses perquè puguin fer plans de desplaçaments sostenibles per als seus treballadors i treballadores.
Què vol dir posar les persones al centre?
Diem persones al centre perquè els serveis socials han de ser més forts i s’han de dotar de més recursos econòmics i humans. Tenim una mancança respecte a residència pública. És inadmissible que aquest servei depengui de condicions econòmiques per a persones que porten treballant i esforçant-se tota la seva vida i no arriben. Tampoc hem de caure en construir una residència i ja està, si no que la pandèmia i l’augment de la diversitat en les persones grans ens han demostrat que hem de reflexionar sobre el model adient.
S’ha d’invertir en seguretat a Sant Boi?
Sant Boi és una ciutat segura perquè els mateixos cossos de seguretat ens ho diuen i els índexs que tenim estan igual o per sota de poblacions amb les mateixes característiques al voltant. Creiem en un model basat en la prevenció i ja s’està fent amb la policia de barri i amb el servei de mediació comunitària per evitar que els conflictes arribin a més. Hem de fugir d’aquest alarmisme que es planteja des de la dreta per convertir Sant Boi en una ciutat insegura, perquè no és la realitat. Ja ho he dit alguna vegada, parlar de seguretat no és de dretes, el que si és de dretes és on es posa el focus i a quins grups es tracta de criminalitzar.
Com es pot gestionar el tema dels elevats preus de l’habitatge?
S’han de recuperar els pisos buits i posar-los a disposició de lloguers accessibles, i això implica incentivar que els grans tenidors els posin al parc públic d’habitatge i amb mesures fiscals amb penalització per qui no ho faci. Per altra banda, l’Ajuntament ha de veure quin sòl públic té per poder construir habitatge protegit i social. Les competències de l’Ajuntament són les que són, però la ciutat de Barcelona és un exemple de què l’Ajuntament ha fet més habitatge social que la Generalitat amb Madrid juntes, i això és voluntat política.
Des del vostre govern amb el PSC oferiu baixar l’IBI a aquells propietaris que tinguin pisos buits per fomentar que els posin al parc públic d’habitatge, és aquesta la manera de fer que defenseu des de Sant Boi En Comú Podem? És suficient?
El que volem fer és un estudi a cerca de quina és la situació real de grans tenidors i de l’habitatge buit. Apostem perquè es posin a disposició del problema de lloguer assequible i ho hem d’incentivar, i si no hem de buscar mesures que obliguin a posar-ho a disposició.
També heu aprovat al govern municipal bonificacions a l’IBI per fomentar que es posin carregadors de vehicles elèctrics privats. No és això regressiu donat que els preus de canviar-se el cotxe només poden assumir-ho persones amb rendes mitges/altes?
L’aposta per una mobilitat alternativa ha de ser una aposta política molt forta perquè és evident que ara mateix comprar-se un cotxe elèctric és inviable per la majoria de les persones. Però també s’ha d’incentivar que hi hagi carregadors en comunitats o en pàrquings privats. El vehicle elèctric ha de ser una aposta que traspassi l’àmbit municipal perquè els costos són els que són, i per això crec és important el vehicle elèctric compartit, així les persones poden tenir accés al vehicle elèctric sense haver de comprar-se un.
La sequera és una realitat i pot afectar en gran manera especialment a Sant Boi pel seu elevat nombre de pagesos. Hi ha alguna proposta a escala municipal en aquest sentit?
S’ha d’apostar per reduir el consum d’aigua, i per això nosaltres no estem a favor de què vingui, tal com s’està parlant i valorant ara, algun camp de golf. A més, amb la neteja viària s’utilitza aigua no potable i amb una altra pressió perquè el consum sigui el mínim. Així mateix, volem pressionar les institucions supramunicipals perquè aquestes polítiques arribin al territori i ens permetin evitar situacions com les de talls d’aigua.
Quina valoració feu del vostre govern amb el PSC? No us sentiu part d’aquest immobilisme en el govern que es critica des d’altres formacions?
Fem una valoració positiva perquè la realitat és que hem pogut incidir en el desenvolupament de la ciutat amb polítiques progressistes. Un partit polític el que ha de fer és veure quin és l’escenari que millor el garanteix l’aplicació de les seves propostes electorals. Estem per ser útils a la ciutadania i poder canviar les coses. Abans no teníem una oficina d’energia sostenible ni hi havia una aposta d’aquest nivell pel canvi de model energètic.
Feu llista amb Podem, però Esquerra Unida es queda fora, per què?
Sempre hem sigut partidaris d’aglutinar totes les forces de l’esquerra transformadora en una única candidatura i tant és així que amb Esquerra Unida va ser la primera força amb la qual vam voler pactar i negociar. Però no va haver-hi manera perquè la realitat és que Esquerra Unida mai es va voler integrar dins del projecte d’En Comú.
El 2019 va ser Esquerra Unida la que va proposar fer unes primàries internes a Sant Boi en Comú per veure qui encapçalaria la llista i una vegada les van perdre van intentar impugnar-les. A partir d’aquí ells van fer una candidatura rival amb Podem i hem estat rebent molts atacs per la seva part, i és supernormal perquè és la seva funció, però, així i tot, vam tornar a seure amb ells. Què és el que els fa impossible sumar-se? Hi ha un fet objectiu que és que nosaltres hem aconseguit sumar amb Podem i Esquerra Unida no. Ells plantejaven un model que era mantenir les seves sigles i mantenir la seva organització i això ho ha dificultat molt.
Només hi ha tres candidatures encapçalades per dones d’onze formacions que us presenteu. Quina lectura fas des d’un partit que posa el feminisme com a bandera?
Això posa en evidència la feina que encara queda per fer amb el feminisme. Nosaltres creiem que ha de ser transversal a totes les polítiques municipals i proposem que hi hagi una regidoria de feminisme. Jo tinc tres dones referents que són Ada Colau, Jéssica Albiach i Yolanda Díaz. Ens han demostrat la capacitat que tenen per a fer les coses.
Les preguntes més personals d’Àlex Pérez
Edat: 42 anys.
Residència: Barri de Vinyets.
Professió: Integrador social i entrenador i director tècnic de voleibol.
Formació: Tècnic superior en integrador social i entrenador.
Aficions: L’esport, veure’l i practicar-ho.
Llibre: El niño con el pijama de rayas.
Pel·lícula: Mar adentro.
Cançó: Eso que tú me das.
En política des de… 2011 o 2012 que vaig entrar a ICV.