Xavier Alejandre, candidat a l’alcaldia de Sant Boi de Llobregat per Esquerra Unida, forma part actualment de l’oposició a l’Ajuntament dins de la coalició que la seva formació va fer el 2019 amb Podem. Ara, se separen dels morats i presenten una candidatura en solitari «d’oposició real per generar una alternativa a la ciutat». En aquesta entrevista a Sant Boi Diari, Alejandre ens rep a la plaça de la República i parla d’alguns dels punts del seu programa, com l’atur de les externalitzacions i d’augmentar l’IBI als grans tenidors.
Què és, avui dia, un problema a Sant Boi?
L’habitatge i el treball digne. És molt complicat per a qualsevol treballador assumir el pagament d’un lloguer a Sant Boi i és frustrant saber com hi ha al voltant de 3.000 habitatges buits que no hi són al servei de la ciutadania, quasi el 10% del parc d’habitatge. Per altra part, l’Ajuntament no pot ser font de precarietat. L’ocupació ha de ser estable i digna, no pot haver-hi serveis, com el d’atenció domiciliària, que tinguin en pèssimes condicions a les seves treballadores. Les companyes treballen 40 hores pel salari mínim i és que l’Ajuntament els hi paga un salari digne, però se’l queda l’empresa intermediària. Encara més miserable.
Què cal fer amb l’habitatge?
En comptes d’eliminar l’IBI als habitatges buits, tal com ha fet l’Ajuntament, s’hauria de fer pressió als grans tenidors perquè els posessin al servei de la ciutadania. Ara hi som en una dinàmica bastant perversa i és que molta gent de Sant Boi es veu expulsada cap a altres municipis on l’habitatge és més barat, i nosaltres assumim a la gent que és expulsada de Barcelona, on l’habitatge és més car. Res ens diu que si generem més habitatge no continuï passant el mateix. No necessitem generar nou habitatge excessiu, només generar-ho on hi ha una bretxa a la ciutat, com la caserna. On no és espai natural.
Parleu al vostre programa d’eliminar les externalitzacions als serveis públics. Tots?
Les externalitzacions se sostenen amb el salari del treballador i s’ha d’acabar amb aquesta dinàmica. Per exemple, amb les externalitzacions dels serveis d’autobusos ha passat que l’agafa una empresa que per poder oferir un preu molt competitiu el que fa és reduir les condicions laborals dels treballadors i la qualitat del servei. Però no passa només en aquest sector, passa sempre. Si l’Ajuntament és el titular i deixa a una altra empresa que ho gestioni, l’Ajuntament paga el mateix, però s’oblida dels problemes que puguin sorgir. Per tant, l’empresa que ho agafa no viu de l’aire i el benefici que s’emporta dels diners oferts per l’Ajuntament és el que li treu al treballador. I és una diferència substancial i molt significativa.
Teniu dades de Sant Boi que ho mostrin?
Al servei d’atenció domiciliària estem parlant d’entre 8.000 i 10.000 euros a l’any que es queda l’empresa intermediària. De fet, durant aquesta legislatura hem treballat molt amb això perquè funciona amb un pressupost molt gran i és un treball estructural que d’aquí poc necessitarem més tenint en compte l’envelliment de la població. La majoria són dones i la precarització està relacionada amb aquests treballs i amb elles.
Parlant en termes econòmics, què proposeu en l’àmbit fiscal?
Les eines econòmiques d’un ajuntament serveixen per lluitar contra la desigualtat. Defensem un IBI encara més progressiu i estem en contra de la mesura que ha portat a terme l’Ajuntament que consisteix en l’eliminació del recàrrec de l’IBI a la gent que té diversos pisos i no els posa en lloguer. Tampoc estem a favor de la reducció de l’IBI a les persones que s’instal·lin un carregador elèctric a la seva casa. Qui es pot permetre un vehicle elèctric probablement no necessita aquesta ajuda, i qui ho necessita és qui es veu obligat a contaminar perquè té un vehicle antic.
A banda de les mesures fiscals que rebutgeu, què suggeriu?
Una proposta que tenim és l’ampliació dels nivells de renda per beneficiar-te de bonificacions en les escoles bressol. Els límits que hi ha ara provoquen que a una família on els dos treballadors tenen un salari mínim ja no la reben quan són, precisament, les persones que ho necessiten. Per tant, aquestes bonificacions no estan fetes per a la classe treballadora. S’han d’augmentar els nivells de renda perquè aquestes persones que cobren un salari de 1.100 euros i paguen un lloguer de 900 euros es puguin portar al nen o nena gratis a l’escola bressol.
La dreta està parlant molt de la inseguretat als barris, també aquí a Sant Boi. Què és la seguretat per Esquerra Unida?
La dreta vol generar alarma on no n’hi ha. Si anem a les xifres, hi ha una enquesta de l’AMB que mesura la percepció de la ciutadania de la seguretat i es veu com la dels santboians és mitja/alta i està poc per sota de, per exemple, Sant Cugat. A mi m’agradaria saber si la dreta anirà a Sant Cugat a parlar dels problemes de seguretat o només ve als nostres barris obrers. No vull dir que no passin coses, és evident que necessitem una policia local amb recursos per fer front a criminalitat, però la principal arma contra la seguretat és la promoció de la igualtat, perquè en ciutats més iguals no hi ha percepció d’inseguretat.
Sou onze els candidats que us presenteu a l’alcaldia, i només n’hi ha tres dones, dues de les quals formen part de l’espectre ideològic de la dreta. Com es pot llegir això des d’una formació com la teva, feminista declarada?
Hem de ser crítics tots, però sobretot aquells que ens creiem el feminisme. Hem de fer un esforç per feminitzar la política i això passa no només per incorporar dones a la política, sinó per fer-la més amable i adaptada a la conciliació. Tenim una excessiva presencialitat en aquesta feina i n’hi ha molts problemes de conciliació. Això, per temes històrics, afecta més a les dones.
Aneu separats de Podem, que ara anirà a les eleccions amb els Comuns. Per què no heu format una candidatura tots plegats evitant la divisió de vots?
Estàvem en una coalició electoral amb Podem que havia funcionat molt bé i havíem fet una tasca de fiscalització al govern molt bona. No obstant això, Podem, en un determinat moment, accepta un pacte amb els Comuns que venia fet des de dalt. Nosaltres dediquem temps perquè de veritat ens creiem que hi ha una alternativa real, i en conseqüència no podíem estar en un espai en el qual és molt probable que es reediti el pacte amb els socialistes. A parer nostre, pactar amb una majoria absoluta és contraproduent pels interessos de la classe treballadora. Al cap i a la fi, les teves propostes no podràs fer-les complir i hauràs de ballar al seu son. És molt més important formar part de l’oposició i criticar quan s’hagi de fer. A més, s’ha de fer tenint en compte la diversitat de la ciutat i la construcció de la seva candidatura no ho compleix. En canvi, nosaltres portem a gent que no milita.
No cregueu que, al cap i a la fi, aquesta divisió no us afavoreix?
La separació de l’esquerra en aquest moment no és positiva de cara als resultats electorals, però també és evident que la classe treballadora està farta de discursos bonics però buits de propostes. Esquerra Unida és tot el contrari, és discurs però escolta. En qualsevol cas, l’enemic és l’extrema dreta i la dreta, i alçarem ponts amb tothom que defensi una societat oberta i per a la majoria dels ciutadans.
Les preguntes més personals de Xavier Alejandre
Edat: 34 anys.
Lloc de residència: Barri de Vinyets.
Formació: Grau en Ciències Polítiques.
Afició: Passar temps amb el meu fill, que el temps és el bé més preuat.
Llibre: Madrid (on s’imagina una ciutat on l’extrema dreta pren molta rellevància i l’esquerra ha de fer front a les diverses crisis, explica el candidat).
Pel·lícula: La vida és bella.
Cançó: El Cap per Avall o Tobogàn, de Zoo.
En política des de… 2014, quan vaig començar a militar.