Un dels fundadors de l’entitat i infermer a Sant Joan de Déu, ha mort als 72 anys després de lluitar contra una malaltia. Ramiro Vega també va ser un membre actiu de la PAH, la Germanor Obrera d’Acció Catòlica i altres associacions, sempre en defensa de la justícia social.
Una persona que transpirava bondat, honestedat, esperit de servei, compromís solidari i sempre al costat d’aquells qui més ho necessiten. Així descriuen aquells qui el coneixien a Ramiro Vega, un dels fundadors de la Fundació Marianao, que va morir al 23 de febrer als 72 anys després que una malaltia el superés.
Vega ha deixat una penjada inesborrable al barri del Marianao, on ha participat activament a l’Associació Veïns El Poblet-Marianao i a la Comunitat Cristiana Popular de la barriada, de la mateixa manera que tots els membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sant Boi o de la Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) el recordaran pel seu compromís contra l’exclusió social.
Nascut el 22 de maig de 1950 a Villamor de Órbigo, a León; Vega va aterrar a Sant Boi de Llobregat amb 22 anys per començar a estudiar i a treballar a l’hospital de Sant Joan de Déu. Ja en aquella primerenca edat, tenia clar que volia “millorar el món des de baix, defensant els drets dels més desafavorits”, segons diu la Fundació Marianao en un comunicat. Va dedicar 25 anys de la seva vida a les persones amb problemes de salut mental, primer com a auxiliar i després com a infermer especialitzat en psiquiatria.
Les arrels de la Fundació Marianao
La seva vocació cap als altres anava més enllà de la seva carrera professional. El santboià va estar implicat a gran part del teixit associatiu de la ciutat, però per qui va treballar en cos i ànima va ser pel Casal Infantil i Juvenil del Marianao, després convertit en la Fundació. El 1980, Vega va col·laborar activament amb la vocalia de joves de l’associació de veïns del barri per crear el primer Casal de Joves després de l’ocupació d’una casa abandonada. Durant aquesta dècada, el moviment juvenil es va mantenir actiu fins a la consolidació del casal, del qual Vega en va ser director de manera voluntària.
Els voluntaris van rehabilitar l’edifici, mentre que, paral·lelament, van crear tota una sèrie de projectes socioeducatius i culturals com tallers, una biblioteca, cursos de formació ocupacional i, fins i tot, una emissora de ràdio i una revista. De fet, el casal va esdevenir el primer equipament especialitzat en infància i joventut de la ciutat.
Anys de feina van culminar el 1998, quan el casal es va transformar en la Fundació Marianao per poder seguir treballant amb més seguretat i garantia. Vega va agafar les rendes de la secretaria del Patronat de la Fundació, un càrrec que va ocupar fins a l’any 2018. “Ramiro ha tingut un paper fonamental i significatiu en la construcció de la Comunitat de Marianao, com una terra fecunda i solidària, una ànima que ha generat vida i esperança”, recorden al text.
També al moviment obrer i pel dret a l’habitatge
Incansable i amb voluntat de fer de la ciutat un lloc per a tots, Vega també va ser un actiu important per la GOAC, un moviment de treballadors cristians. Al seu web, l’associació rememora “la seva entrega, la seva mística quotidiana i la seva manera de viure des de l’amor, sempre a cada persona”.
Ja amb gairebé 60 anys, va començar a defensar el dret a l’habitatge digne a la ciutat des de la PAH. La plataforma tindrà present el seu tracte amb els afectats, la seva saviesa i capacitat de lideratge que demostrava a les assemblees i la seva veu a les mobilitzacions i les reunions amb els bancs i administracions públiques.
Si un fet proven les mostres de condol de tots els col·lectius amb qui ha treballat, és que l’esperit de Ramiro Vega, la seva empenta per la justícia i la defensa de les persones empobrides, seguiran presents anys després de la seva defunció amb el seu llegat.