L’equip de psicòlegs del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu ha atès des de Sant Boi 84 persones amb Covid-19 i 108 familiars de persones que sobretot es trobaven en situacions de final de vida per culpa del virus.
Gairebé 200 persones han estat ateses per l’equip de psicòlegs del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu durant la pandèmia. Format per tres professionals de la psicologia, l’equip s’ha bolcat tant en malalts de Covid-19 com en els seus familiars, sobretot en els casos de persones que no han pogut vèncer la malaltia.
“Han estat setmanes molt dures”, explica en Bernat Carreras, un dels membres de l’equip de psicòlegs que aquests dies ha estat al peu del canó acompanyant sobretot casos de finals de vida.
Una de les persones que ha rebut aquesta ajuda ha estat la santboiana Carmen Gómez, que ha patit la pèrdua de la seva mare, però que també ha hagut de fer front a l’ingrés del seu pare i del seu marit.
Ella mateixa explica que la pandèmia li ha canviat la vida i que gràcies a l’ajuda psicològica que ha rebut ha pogut refer-se: “M’han ajudat molt, han estat el meu salvavides”.
La Carmen no ho ha tingut fàcil. A finals de març la seva mare i el seu pare van ingressar a l’hospital a causa de la Covid-19. Però mentre el seu pare va reaccionar al tractament i va poder recuperar-se, la seva mare va morir al cap de dues setmanes, just el mateix dia que el seu marit també entrava a l’hospital.
«No poder dir adéu als teus éssers estimats va en contra de la naturalesa»
Per sort, la Carmen va poder acomiadar-se de la seva mare. En saber que no se’n sortiria, va remoure cel i terra perquè la deixessin entrar a l’hospital a poder-li dir adéu: “Deia als metges que necessitava acomiadar-me’n, que si no em tornaria boja”.
Segons explica, en Bernat va ser una de les persones que ho va fer possible. “Em va trucar i em va preguntar si creia que estava preparada per entrar a l’habitació on era la meva mare, sense fer-li cap petó, i sent conscient que n’hauria de sortir quan ells em diguessin”.
La Carmen va dir que sí i al cap d’uns dies va poder anar-la a veure, després que el Servei Català de la Salut autoritzés certs comiats presencials en situacions de final de vida. De fet, el cas de la Carmen va ser un precedent a l’hospital per altres familiars que després també han pogut visitar éssers estimats en final de vida.
La Carmen recorda que va entrar a l’habitació de la seva mare amb les màximes proteccions i que els especialistes li van deixar estar-s’hi una hora, sense la possibilitat de fer-li cap petó, però podent-li acaronar la mà.
“Va ser una estona preciosa, li vaig poder dir tot el que necessitava i després vaig sortir amb una pau immensa”, diu ella, que opina que tothom hauria hagut de tenir dret a poder dir adéu als seus familiars. “No poder acomiadar-te dels teus ésser estimats va en contra de la naturalesa humana”, afirma.
El mateix pensa en Bernat, que aquests dies encara truca de tant en tant a la Carmen per saber com està i que també es dedica a fer un seguiment d’alguns familiars que han perdut persones estimades durant la pandèmia.
Per a ell, gestionar el dol és imprescindible. Per això alerta de la necessitat de dotar el sistema sanitari de més professionals de la psicologia, especialment després que pèrdues inesperades i abruptes puguin transformar dols en possibles trastorns.
Donar temps al dol
Per evitar-ho, Carreras posa damunt la taula la importància de destinar temps al dol, de viure’l sense pressa: “Ens hem de permetre estar tristos, el dol és una fruita madura que necessita temps abans de caure de l’arbre”.
L’especialista també posa l’accent en menjar i dormir bé, i sobretot en poder fer activitats amb amics que puguin ser una font de distracció. De fet, reconeix que el confinament també ha complicat molts dols a causa del distanciament social.
Tot i així insisteix que el més important és ser-hi: “Si tens un amic que ha passat per alguna pèrdua, demostra-li que hi ets com puguis”. Per a la Carmen, aquest també és un fet a tenir en compte: “A mi, tant ells com l’entorn, m’han demostrat que hi són i m’han donat tècniques i pautes per poder fer front a tot el que he viscut”.
De fet, d’aquí a uns mesos el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu té la intenció de formar grups de dol perquè familiars que han perdut persones estimades durant la pandèmia puguin fer-se costat.
Es tracta d’una metodologia que actualment també fan amb el personal sanitari, que en els darrers mesos també ha hagut de front a situacions difícils de pair: “Compartir vivències també és sanador per a nosaltres”, conclou Carreras, que juntament amb la Carmen també fa una crida a la responsabilitat social i a no abaixar la guàrdia davant dels rebrots.