La parella havia de casar-se el 18 d’abril, però la cerimònia va quedar anul·lada a causa del decret de confinament domiciliari. Conscients de la situació, una família de davant del seu bloc els ha preparat per sorpresa un casament del qual tot el veïnat ha estat partícip.
Manuel Acedo i Montse López s’havien de casar el passat 18 d’abril, al jutjat de pau de Sant Boi de Llobregat. La cerimònia, malauradament, ha hagut de ser anul·lada a causa de l’obligatorietat de complir el confinament domiciliari decretat durant l’estat d’alarma. Tanmateix, gràcies a una família que viu davant del seu bloc de pisos, al carrer de la Indústria, la parella ha pogut gaudir d’una cerimònia celebrada a l’estil que marca el confinament, és a dir, des dels balcons.
Tot va començar el dia 17 d’abril quan, com cada dia des que es va declarar l’emergència sanitària del coronavirus, Manuel i Montse van sortir al balcó a aplaudir els professionals que estan en primera línia en la lluita contra el virus. Després dels aplaudiments, el que s’ha convertit en el dj oficial del veïnat durant el confinament, va punxar els cinc minuts de cançons; un procediment habitual durant aquests dies. «Fins demà!», va cridar la una família que viu davant la parella, que ja entrava cap a casa. «Demà havia de ser el nostre casament», van respondre els promesos, que no esperaven l’impacte que tindrien les seves paraules.
Aquella resposta va activar el mecanisme d’una família que mai, abans del confinament, havia tingut cap contacte amb la parella, i que ara disposava de 24 hores per improvisar un casament amb l’objectiu d’intentar alleugerir l’aflicció dels nuvis. Ni Manuel ni Montserrat, per la seva banda, es podrien haver arribat a imaginar la sorpresa que els esperava quan l’endemà, 18 d’abril, sortissin de nou al balcó.
Una cerimònia amb tot detall
«Atenció, veïns, atenció», són les tres primeres paraules que, per sorpresa de tothom, va pronunciar Luca, el petit fill del matrimoni que viu davant de la parella. L’infant va donar per iniciada la cerimònia que ell mateix oficiaria després que el dj punxés la tradicional marxa nupcial. «Montserrat, promets estimar-lo amb tota l’ànima, mai marxar a dormir enfadada, no estalviar-te una abraçada ni un petó, i recordar-li que és l’home més guapo del món?», preguntava el petit. «Sí, prometo», responia la núvia, emocionada.
A continuació, era el torn del Manuel. «Li diràs que és preciosa, li regalaràs flors, anireu a sopar, ballaràs amb ella, i l’estimaràs amb tota l’ànima?», pronunciava la dolça veu del petit, que obtenia un esperat «sí» per resposta. Amb la cloenda de la cerimònia, arribava el sonor aplaudiment d’un veïnat absolutament entregat, que cridava l’insubstituïble «visca els nuvis!». La parella, mentrestant, es fonia en una llarga abraçada, just abans de gaudir d’una sessió musical preparada especialment per ells.
«Quina il·lusió tan gran ens va fer», explica Montse, emocionada, que destaca que mai, en els set anys que porten formant part del veïnat, havien tingut cap mena de relació amb els veïns: «No els coneixem de res», ha insistit. «Va ser preciós», afegeix. Tot i estar en aquesta situació i haver hagut d’ajornar el seu casament, la parella es mostra orgullosa dels seus veïns i conclou que fins i tot en aquestes situacions «poden sorgir amistats noves».