El creixement que ha tingut el Club Gimnàstic de Sant Boi en els últims anys fa que l’espai que tenen cedit a Can Massallera s’hagi quedat petit. El club, que té 370 esportistes i entre ells finalistes als mundials i als Jocs Olímpics, denuncia que no tenen espai per a tots els aparells ni tenir mides homologades. L’Ajuntament està buscant una solució però admet que és difícil immediatament.

«El caos organitzat». Així descriu el president del Club Gimnàstic Sant Boi, Álvaro Carrascal, la situació que viuen cada dia a la sala de Can Massallera on entrenen. Unes 100 persones conviuen cada dia compartint el mateix espai, amb entre 5 i 6 grups entrenant simultàniament en cada franja horària, repartint-se per tot l’espai per aprofitar-lo al màxim.

El club ha anat creixent molt els últims anys. «Abans tenien una vuitantena de membres, però des que vam entrar la nova junta i vam enfocar-nos a la professionalització, hem anat creixent fins als 370», explica el president a Sant Boi Diari. I no creixen més perquè no poden: tenen a 140 persones més en llista d’espera. Carrascal ho atribueix a que han buscat «complir amb les regulacions, amb monitors professionals, i fent les coses bé». I aquí és on topen amb l’espai.

Un exemple gràfic que posa és que estan «jugant a futbol en un camp de sorra i amb unes porteries més petites perquè estan tallades per la meitat». La metàfora està basada en fets reals, perquè van haver de tallar 1 metre les barres de l’aparell de les anelles per fer-lo més baix, perquè sinó no hi cabia perquè el sostre de la sala no és prou alt. En un altre cas, quan els gimnastes estan fent l’exercici toquen amb els peus a un aparell de climatització que hi ha adossat al sostre. I molts altres aparells estan situats tan a prop de la paret que hi ha risc que si cauen es donin un cop.

Sense accidents

Tot i això, en els últims 20 anys no han tingut cap accident, admet Carrascal. «Ho suplim protegint els espais i amb els entrenadors, que són tots professionals, i vigilen en tot moment», explica. De fet, l’espai està ple de matalassos col·locats estratègicament per la sala. Moure’s per l’espai durant un entrenament significa haver d’anar esquivant persones en una i altra direcció constantment, així com tots els aparells que estan amuntegats als laterals.

La falta d’espai fa que no puguin complir amb les mides homologades per la Federació i que els esportistes no puguin entrenar en igualtat de condicions que la resta contra qui han de competir. Així ho explica Marc Carreras, pare de Jan Carreras. Té 13 anys i està preparant el Campionat d’Europa Júnior. «A partir de certa alçada necessiten millorar. El meu fill ha d’anar més amunt i no pot perquè no hi ha espai», lamenta. A més, quan van a competir en altres llocs, es troben desubicats, perquè veuen que el camp és més gran que el que ells tenen, o els aparells no tenen les mateixes mides.

Mobilització de les famílies

En el cas de Eva Maria Maestre, és mare de Iris Azyabi. Explica que actualment «depèn de que la portin al Centre d’Alt Rendiment o la bequin, perquè aquí ja no pot avançar més». Maestre és la portaveu de les Famílies del Club Gimnàstic, un grup de pares molestos amb la situació en què es troben els seus fills. Ella pateix cada cop que la seva filla va a fer gimnàstica, i no és l’única: «No pots estar-te sempre amb l’ai al cor. Hi ha molts nens allà, i com a pare ho veus d’una altra manera, pateixes».

El grup s’ha mobilitzat creant comptes a les xarxes socials on difonen la seva problemàtica. També s’han estat reunint amb l’Ajuntament per demanar una solució. Relaten que fa dos anys, en la celebració dels 20 anys de l’entitat, l’Ajuntament els va prometre que estava treballant en una solució. «Com que no veiem cap resultat en aquest compromís, pares i mares hem iniciat una sèrie d’accions per mobilitzar-nos i aconseguir que l’Ajuntament faciliti un espai on els nostres gimnastes puguin entrenar en unes instal·lacions amb les mesures homologades», afirmen les famílies.

Gimanstes fent elements de gran dificultat en condicions pèssimes. Fins quan haurem de patir @LluisaMoretSabi? Fins que haguem de plorar? #EsportDigneGimnasSegur @SBNoticies @SantBoiDiari @larepublicasb @lopez_paky pic.twitter.com/R2JP0XuU3I

— CG Sant Boi Families (@CGSantBoiFam) 30 de noviembre de 2017

Buscant solucions

L’Ajuntament és conscient de la situació, però també admet que no és fàcil solucionar-ho. «Volem que puguin desenvolupar la pràctica esportiva en un lloc adient. Estem intentant buscar la millor solució possible», afirma la regidora d’Esports, Antonia Barragán, que recorda que s’ha reunit periòdicament amb el club per trobar solucions conjuntament. Però adverteix: «No em puc comprometre amb una solució que no sigui l’adient».

Hi ha un condicionant que ho fa més difícil: a diferència de les altres entitats esportives, l’espai que els cedeixin ha de ser exclusivament per a ells perquè el tenen ocupat permanentment amb els aparells. La solució definitiva que l’Ajuntament considera idònia i que el Club acceptaria és traslladar-los a la pista inferior de Can Massallera. Ara l’espai està ocupat pel Club Bàsquet Sant Boi, per a qui haurien de trobar un nou espai. L’Ajuntament creu que el millor és traslladar el Bàsquet al poliesportiu de La Parellada quan s’hagi fet l’ampliació de l’equipament.

Però l’ampliació no serà possible fins que no es faci el Pla Director Urbanístic (PDU) Delta, un projecte encara pendent. El propi Ajuntament admet que «no és possible immediatament» i caldrà esperar «com a mínim dos anys» fins que el poliesportiu estigui ampliat.

Això ha crispat algunes famílies. El pare de Jan Carreras lamenta que el seu fill «no pot esperar a que passin dos o quatre anys, està en una edat que vas cremant etapes». «Si no troben l’espai adequat ja, tinc la sensació que pot perdre el tren», afirma.

Fins que no es pugui fer aquesta solució definitiva, l’Ajuntament està estudiant altres opcions, que implicarien els pavellons Pau Gasol i L’Olivera, fent canvis en cadena d’ocupacions d’espai per diferents entitats. I fins i tot, com a mesura provisional, estan buscant ocupar alguna nau com a espai temporal.

Esportistes internacionals

Eva Maestre, portaveu de les famílies, assegura que tenen «la sensació de ser una entitat invisible, oblidada, i això tot i els premis que hem obtingut». La regidora afirma tot el contrari: «Estem buscant solucions, fem aposta política i també els donem ajuda econòmica. A més de cedir-los l’espai gratuïtament, els ajudem de forma indirecta en la compra de material. Aquest mateix mes hem ajudat a finançar amb 20.000 euros el nou terra de la sala», relata Barragán. Mentre que el president del club agraeix el suport econòmic i sobretot la cessió gratuïta de la sala que els fan, les famílies consideren que aquest terra és una mostra de la falta d’espai: és un terra homologat i no hi cap, i per això han hagut de posar una part doblegada cap a la paret.

Qué frustrante tardar 2 días en poder montar en modo reducido un material cuyas medidas estándar no caben en el gimnasio sin estropear ni recortar lo que suponen 40.000 euros y que quede decente para los niñ@s!! Y como esto todo. @AjSantBoi @LluisaMoretSabi @antoniabarrag10 pic.twitter.com/zwhaUKrDhX

— CG Sant Boi Families (@CGSantBoiFam) 3 de febrer de 2018

Malgrat aquestes dificultats, el Club Gimnàstic té dos esportistes competint a nivell internacional: Rubén López, finalista olímpic a Londres, i Joel Plata, finalista al Mundial. Tots dos són finalistes mundials, i segons el president del Club, «estan entre els 14 millors gimnastes del món al situar-se com a finalistes mundials». A més, el 2017 el club va ser Campió d’Espanya de gimnàstica artística masculina. Carrascal té esperances: «Si amb les condicions en què estem hem aconseguit tot això, imagina el que podríem aconseguir amb l’espai adequat».

Recomanacions personalitzades