l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Fa poques setmanes se’ns va presentar als partits de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Boi uns estudis previs i una proposta urbanística que tindrà com a espai afectat als anomenats barris de muntanya, en aquest cas els barris situats a peu de Sant Ramon. Estem parlant dels Canons, les Orioles i Can Paulet.
Aquesta proposta ha estat elaborada conjuntament per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el serveis tècnics de Planificació del Territori de l’Ajuntament de Sant Boi i un despatx d’arquitectura. Si sintetitzem al màxim la proposta, ens trobem que rere la voluntat d’endreçar, segurament necessària a causa de l’origen urbanístic descontrolat d’aquests barris, al final la clau de volta passa per haver de construir nous habitatges que permetin assumir el cost de la urbanització.
Si fem un zoom per augmentar l’escala i ens situem en una visió del conjunt de la ciutat, ens trobem que tenim diversos focus que exploren aquest endreçament de l’espai urbà o de marge de ciutat basats en la construcció d’habitatges. En alguns casos segurament justificada, però en d’altres pensem que innecessària. En relació a això, se’ns plantegen algunes preguntes: Sant Boi ha de créixer més? Ha de ser en taca d’oli cap als marges, siguin el riu i el Parc Agrari amb el PDU o la zona forestal amb aquesta nova proposta? És necessari i sensat augmentar el nombre d’habitants actual? La nostra resposta és no. Si la ciutat ha de créixer algun dia, hauria de ser a partir d’aprofitar espais que queden dins la trama urbana. El més gran, el de la Caserna. Algú se’n recorda? Algú fa res per recuperar-la? El govern de PSC i ICV- EUiA-MES sembla que no.
Totes aquestes propostes, reals o dibuixades en un plànol, responen al model de ciutat del govern municipal. Els planejaments aprovats ja no es poden fer enrere. Cal doncs un debat que ens pregunti als ciutadans si volem aquest creixement urbanístic constant, creixement emparat sota el paradigma d’endreçar la ciutat.
Tornant als barris de muntanya, malgrat tota la planimetria de la diagnosi i estudis previs que busquen justificar el seu reordenament del planejament urbanístic, ens deixa la sensació que el que es busca bàsicament es poder construir de nou, ara en una zona que les darreres dècades no havia crescut massa. Probablement els grans números en metres quadrats no suposin un retrocés per als espais destinats a equipaments o espais verds, però resituar parcel·les vol fer més fàcil i atractiu l’arribada de nous promotors d’habitatges, sobretot de renda lliure, a la ciutat. En definitiva, el model de les darreres dècades basat en un creixent urbanístic constant com a mitjà per obtenir ingressos a nivell municipal.
Miquel Salip i Jaume Sans son regidors d’ERC a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat