La plaça de Catalunya de Sant Boi es va omplir d’estelades per rememorar els quaranta anys de la històrica concentració de l’11 de setembre de 1976 en un acte organitzat per ERC, la CUP i Podem.
Detall del públic assistent a l’acte // Marc Pidelaserra
Les seccions locals d’ERC, la CUP i Podem van organitzar un acte polític en commemoració del quarantè aniversari de la concentració de l’11 de setembre de 1976 al mateix espai que aleshores: a la plaça de Catalunya. L’acte es va realitzar al centre de la plaça on hi ha el mosaic que l’artista Antoni Tàpies precisament va fer en commemoració de la primera Diada celebrada després del franquisme. Tota la simbologia possible i la suma dels principals dirigents del partits per tal de reivindicar, des de l’esquerra política, la lluita de la classe treballadora i que Catalunya pugui decidir si vol continuar vinculada a Espanya o no.
Tot i això, no va ser un acte del tot unitari. Ja el públic es trobava dividit físicament entre partits, i els discursos polítics van acabar de crear aquesta separació. Albano Dante, dirigent de Podem, va començar la seva intervenció citant Salvador Allende i la frase cèlebre: «la història és nostra i la fan els pobles», però va ser la darrera vegada que el públic en conjunt el va aplaudir. A partir d’aquí, i tot i assegurant que no volia fer cap retret, va assegurar que semblava «que alguns fulls de ruta estaven dissenyats per apuntalar certs poders, i no per poder exercir una sobirania real«. La defensa d’una Espanya plurinacional va acabar d’encendre els ànims de pocs militants independentistes que el van arribar a escridassar. Al final de la seva intervenció, els crits d’ Independència es van creuar amb els de Sí Se Puede, marcant així la diferència dels projectes polítics malgrat la voluntat de mostrar unitat sobiranista.
Les intervencions més aplaudides de la nit van ser les d’Oriol Junqueras (ERC) i Anna Gabriel (CUP). El vicepresident de la Generalitat va voler presentar «el Baix Llobregat com la capital del la Catalunya transformadora, que ho vol canviar tot», i va recordar que el 1976 Sant Boi va ser aquesta capital. I a més d’aquesta capitalitat, Junqueras es va esforçar en assenyalar que «afortunadament som un poble divers, plural i malgrat tot som un sol poble», i que faran tot el possible per «posar en mans de la gent el poder per decidir el seu propi futur».
Per la seva banda, la cupaire Anna Gabriel va exaltar els valors del feminisme, l’anticapitalisme i la democràcia directa com a «elements per a la radicalitat democràtica i la ruptura«. Gabriel va lamentar que la transició espanyola no va significar un trencament amb el règim feixista i que «a alguns, la prudència sí que els va fer traïdors«. També va defensar el referèndum unilateral i la convocatòria de vagues generals per tal de reclamar i defensar la sobirania popular.
De fet l’exaltació de les lluites de la classe treballadora va ser l’eix que va unir els discursos de tots els assistents. També dels sindicats UGT, CCOO, COS i CSC, que van centrar el seu discurs en la necessitat d’unir el procés nacional amb el progrés social. Així, les forces d’esquerra van realitzar un acte polític conjuntament amb voluntat de fer un primer acostament, malgrat que en la voluntat d’entendre’s, també es van fer visibles les diferències.