Rosa Berrio // ERC Sant Boi
No és fàcil trobar persones vinculades a la política que entenguin que la lluita no pot estar subjugada als vots, és a dir, no és fàcil trobar formacions polítiques que anteposin el bé comú al seu propi bé. No és freqüent que formacions polítiques, de forma generosa, estenguin la mà per incorporar a persones alienes al seu projecte; només ho faran les que pensen en el projecte, difícilment les temoroses de perdre la cadira. No sempre es té l’oportunitat de reprendre un projecte iniciat, però estroncat per aquelles persones que l’haurien d’haver de continuat.
La mediocritat està arrossegant a Sant Boi a la perpetuació d’un model de desenvolupament especulatiu, i a mantenir un sistema de gestió erroni i sense futur que cada dia escanyarà més la nostra gent. La mateixa mediocritat acabarà fent de la nostra ciutat un espai gris sense possibilitat de canvi. Si es destrueix l’entorn natural i els espais limítrofes que li fan de coixí, en comptes de posar en valor tot allò que té el nostre territori i la nostra gent, difícilment es podran enderrocar els nous edificis per recuperar-los.
Si tens la sort de conèixer un col·lectiu de persones que volen oferir a Sant Boi un projecte polític de canvi, i aquestes persones et conviden a sumar-t’hi, Només és possible una resposta: «Sí, vull».
I no ho dubtes perquè qui t’ho ofereix és una formació amb la que has lluitat per parar la construcció d’Eurovegas. Que et va donar suport per fer millores en bona part de l’entramat de camins agrícoles que permeten els pagesos desenvolupar la seva activitat econòmica en millors condicions, i a la gent de Sant Boi passejar pel Parc Agrari i gaudir d’un entorn envejable. Una formació que et va fer costat per parar la construcció d’un pont que hauria fet perillar el centre actiu agrari de Sant Boi. I a més va posar en valor el teu esforç realitzat durant el període 2007-2011 per dignificar el Refugi d’Animals Domèstics el dia que és va ratificar, al ple municipal, el conveni amb l’Ajuntament de L’Hospitalet que significava l’assoliment de la fita més important per fer sostenible econòmicament el projecte encetat al 2007, un projecte que va determinar la remodelació del RMAC, la creació del Voluntariat i l’increment d’adopcions, entre d’altres coses.
Aquests només són uns quants exemples. Des del 2007 has vist com la gent d’ERC a Sant Boi ha estat coherent en totes les seves lluites, defensant la justícia social, l’entorn natural i els drets animals (no només van recolzar el RMAC, també van presentar una moció al 2009 per treure de la programació de Ràdio Sant Boi el programa pro-taurí «Tendido 5» que sembla ser que no molesta a cap partit del govern municipal actual).
No t’hi uneix només el desig de voler substituir a qui ja no sap, ni pot millorar la nostra ciutat, t’hi uneix la il·lusió, l’amistat, el respecte, la solidaritat, la visió d’una nova ciutat digna i forta on cap persona quedi al marge, la lluita, l’experiència, l’activisme, la generositat, l’amor per l’entorn i aquells animals, humans o no, que hi viuen, l’alegria de saber que el canvi comença avui, tot i la certesa de que el camí serà dur. T’hi uneixen tantes coses que és impossible no sumar-se al projecte per un Nou Sant Boi amb la seguretat de fer el que cal i amb qui cal.
Només a mode de petit i insignificant aclariment. Fa més de 3 anys vaig deixar el PSC, de fet aviat farà 4 anys. Va ser una renúncia voluntària desprès de molts anys i esforços per sumar i treballar des del socialisme. No es pot lluitat per canviar els vicis instaurats en una ideologia ja tan distant del socialisme (o la socialdemocràcia). En tot el temps que vaig estar afiliada al PSC, i els 4 anys que vaig ser regidora, no vaig descobrir en el partit tot el que he citat que comparteixo amb la gent d’ERC, la meva gent tot i anar a la llista com a independent. Simplement no existia, a excepció d’unes poques persones. Persones que, la gran majoria, poc a poc han anat marxant, igual que ho vaig fer jo.