El jove, de 22 anys, acumula 225 denúncies i 31 detencions des de finals de 2021. L’home es dedica a ocupar habitatges, principalment propietat de bancs i fons d’inversió, amb l’objectiu de cobrar als propietaris a canvi de marxar o vendre les claus a famílies vulnerables.
Un jove de 22 anys de Sant Boi de Llobregat s’ha convertit en un dels ocupes més actius de Catalunya. Des del 2021 ha ocupat al voltant de 200 habitatges, principalment propietat de bancs i fons d’inversió, amb l’objectiu de cobrar als propietaris a canvi de marxar o vendre les claus a famílies vulnerables.
Segons ha avançat La Vanguardia, el jove, identificat com Marc M., acumula 225 denúncies i 31 detencions, tot i que mai ha ingressat a la presó. Malgrat l’elevat nombre d’actuacions, tots els procediments oberts són per delictes lleus, per la qual cosa no s’aplica l’agreujant de multireincidència aprovat pel Congrés el 2022, que només s’aplica en casos de furt. Els Mossos disposen d’un historial policial extens, amb prop d’una trentena de pàgines, que recull un degoteig constant d’ocupacions des de finals del 2021, quan se’n va detectar la primera a Sant Boi. A partir d’aquell moment, l’activitat es va intensificar primer al Baix Llobregat i posteriorment es va anar estenent a altres punts del territori català, actuant també a Cardedeu o Arenys de Munt, entre altres municipis d’arrreu de Catalunya.
A Sant Boi, al mes de febrer, el Jutjat d’Instrucció número 1 li va prohibir l’entrada a la localitat, després de constatar que continuava ocupant pisos malgrat múltiples actuacions policials. En la resolució, el magistrat afirmava que el jove havia fet de la delinqüència i, en particular, de les ocupacions al municipi, el seu modus vivendi durant gairebé quatre anys. Tot i això, la mesura només limita la seva presència a Sant Boi i no impedeix que continuï actuant en altres municipis catalans.
Un negoci rendible i difícil de perseguir
Fonts policials estimen que cada ocupació podria haver-li reportat entre 500 i 5.000 euros, ja fos venent claus a famílies vulnerables o cobrant als propietaris perquè marxés. Amb més de 200 habitatges implicats, els beneficis acumulats podrien ser molt elevats, però, segons afirmen des de La Vanguardia, mai s’ha investigat el seu patrimoni.
El fet que els delictes siguin lleus, ja que en la majoria dels casos no es considera delicte de violació de domicili, i que els procediments judicials es dispersin entre diferents municipis dificulta l’adopció de mesures contundents. Molts dels propietaris dels immobles prefereixen pagar abans d’esperar anys a un desallotjament judicial. Aquest fet fa que el reincident consolidi així la seva activitat com un negoci rendible i gairebé impune.