Recuperen a Ascó les restes de dos combatents de la batalla de l’Ebre a la fossa de les Planes-vall de Jacob. Un d’ells podria estar vinculat a Sant Boi ja que portava un objecte amb la inscripció ‘Vilaboi’, el nom de la ciutat en època republicana.
El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha exhumat les restes òssies de dos soldats republicans a la fossa de les Planes-vall de Jacob, al terme municipal d’Ascó, com a part del Pla de fosses 2024. Els treballs arqueològics, realitzats el passat mes d’octubre, podrien tenir una rellevància especial per a Sant Boi, ja que un dels soldats podria estar vinculat a la ciutat.
Segons el testimoni del propietari dels terrenys on es trobava la fossa, el seu pare va enterrar en aquest indret dos combatents republicans morts durant la batalla de l’Ebre (25 de juliol del 1938 – 16 de novembre del 1938). El mateix testimoni ha assegurat als cossos de seguretat que un dels soldats duia un objecte amb la inscripció ‘Vilaboi’, el nom que rebia Sant Boi de Llobregat en l’època republicana.
Tot i la recuperació de les restes parcials de dues persones, l’excavació no ha revelat cap objecte amb la llegenda «Vilaboi». Malgrat això, la Direcció General de Memòria Democràtica considera plausible la vinculació i ha fet una crida a la ciutadania santboiana amb familiars desapareguts al front de l’Ebre perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes i participin en el Programa d’identificació genètica impulsat per la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu és comparar les dades genètiques dels familiars amb les restes exhumades, així com amb altres fosses del front de l’Ebre, per identificar les despulles i, si les famílies ho desitgen, retornar-les als seus éssers estimats. Actualment, les restes recuperades estan sent analitzades en estudis antropològics i genètics.
Identificació genètica de les persones desaparegudes
El Programa d’identificació genètica, actiu des de 2016, és una iniciativa per identificar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Gràcies a aquest programa, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica amb el suport de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, ja s’han identificat 26 individus, 25 dels quals han estat retornats a les seves famílies.
L’extracció d’ADN és gratuïta i accessible a qualsevol familiar de desapareguts. Es pot realitzar mitjançant un procediment senzill i indolor, com un frotis bucal a l’Hospital Vall d’Hebron o amb un kit enviat per correu postal. L’ADN aportat s’encreua amb el dels cossos exhumats per establir possibles vincles familiars i avançar en el procés d’identificació.
En paral·lel, la Direcció General de Memòria Democràtica gestiona el Cens de persones desaparegudes, una eina de documentació i investigació que recull informació sobre el destí de les víctimes d’aquest període. Aquest servei busca establir on van morir i on podrien estar enterrades. Quan es registra un nou cas, s’inicia una investigació exhaustiva per delimitar la data i el lloc de la mort, així com possibles fosses, d’acord amb el mapa de fosses de Catalunya. Aquesta tasca permet avançar en el reconeixement i la dignificació de les víctimes i les seves famílies.