Amb la pandèmia es van accelerar els canvis de residència cap a entorns rurals i es preveu que s’estabilitzin. Es tracta de famílies joves que busquen millorar l’habitatge i l’entorn residencial.
La pandèmia va evidenciar les migracions de les grans ciutats cap a zones rurals, una tendència que s’ha estabilitzat després de la COVID-19. De fet, unes 70.000 persones abandonaran l’Àrea Metropolitana de Barcelona per anar-se’n a viure a petites poblacions abans de 2027, el que suposa que un 30% dels ciutadans que canviaran de residència. Així ho conclou l’estudi “Rural i urbà: migracions, entorn residencial i estructures d’oportunitat” de l’Institut Metròpoli de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La cerca d’un estil de vida diferent i els elevats preus de l’habitatge a les grans ciutats ha incentivat la “contraurbanització”, una nova tendència, que tot i ser minoritària s’ha estabilitzat. Un 10% dels canvis residencials que es van produir l’any 2021 a Catalunya van tenir com a destinació àrees rurals. L’any després de la pandèmia un 40,1% dels empadronaments en zones rurals provenien de grans ciutats. El pic es va registrar l’any de la pandèmia amb 17.105 migracions, tot i que molts dels empadronaments van ser temporals en segones residències fruit del context anòmal de la COVID-19, segons l’estudi. El 2021 es van registrar 16.300 migracions d’aquest tipus, quasi 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015.
Migracions voluntàries i de famílies joves
El perfil són famílies joves amb fills o sense. L’edat mitjana són els 36 anys i de població autòctona i no estrangera, que solen escollir grans nuclis urbans. A més, les migracions cap a zones urbanes solen ser voluntàries i el nivell de satisfacció – un 45% –, està per sobre de la xifra que registra Barcelona, amb un 30%. La satisfacció amb els serveis en zones rurals és més baix en qüestions com el transport públic, centres mèdics o activitats culturals. De fet, la falta d’oferta de transport públic en àrees rurals suposa que la mobilitat sigui majoritàriament en cotxe, sobretot per anar a la feina, ja que dos de cada tres persones treballen a un municipi diferent del qual viuen.
Des de l’Institut Metròpoli alerten dels riscos que poden tenir les migracions en el preu de l’habitatge o la possible configuració de les àrees rurals com a municipis dormitori, amb un model de mobilitat quotidiana poc sostenible. “La descentralització de l’activitat econòmica i cultural, la millora de l’oferta del transport públic i col·lectiu en àrees rurals i l’ampliació del teletreball sempre que sigui possible són aspectes claus per tal d’acompanyar aquest flux residencial urbà-rural de cara a reduir-ne els riscos”, conclou l’informe.
