Lluïsa Moret porta des del 2014 sent l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, on el Partit dels Socialistes de Catalunya governa fa 44 anys. A més, ocupa el càrrec de Viceprimera secretaria de l’Àrea d’Organització i Acció Electoral del PSC. Les altres forces fan bandera de què no n’hi ha «salut democràtica» sense un canvi a l’administració local, però els socialistes defensen que «si la gent ens continua votant serà per alguna cosa». En aquesta entrevista a Sant Boi Diari, Moret parla d’habitatge assequible i d’una transició ecològica transversal a moltes polítiques públiques.
Què us queda per fer a Sant Boi com a previsió per aquests pròxims quatre anys?
Els anys que venen Sant Boi millorarà substancialment gràcies als projectes anunciats a la caserna militar i la variant. Millorarà la connectivitat i connexió de la ciutat i s’alliberaran les entrades i sortides de col·lapses a les hores punta. Per l’altre costat, la caserna, encara que trigarà més, ha estat un pas molt important per a recuperar un entorn que ens servirà per a crear un centre urbà a través de la mixtura d’usos, potenciant l’habitatge assequible.
Com es pot solucionar el problema dels alts preus de l’habitatge? Fa falta més habitatge a la ciutat?
El problema de l’habitatge no és de Sant Boi, és de país. És històric perquè no s’ha apostat per a crear un parc d’habitatge sostenible i també depenem de les competències d’altres administracions, com de la Generalitat. El primer projecte és tenir sol públic per a construir habitatge públic de lloguer i de compra, i pròximament estan prevists 300 habitatges amb aquestes característiques. Després, cal rehabilitar habitatge del mercat privat i que es posi al parc d’habitatge públic. Finalment, tenim partides econòmiques d’ajudes de lloguer als joves, encara que ara també estem molt esperançats amb la nova Llei de Vivienda.
Heu proposat també fer bonificacions a l’IBI perquè els propietaris posin els seus pisos buits al parc d’habitatge públic, és una política d’incentius més que de sancions.
És un incentiu simbòlic, perquè moltes persones no els lloguen perquè desconfien, tenen por que sigui vandalitzat, de què els deixin de pagar el lloguer. Són petits propietaris que moltes vegades necessiten aquests ingressos per sobreviure. La idea és que el posin a la bossa de lloguer de l’Ajuntament, on se’ls garanteix que l’inquilí compleixi amb tot el que és necessari perquè sigui viable. Tot i això, s’han d’estudiar els diferents incentius, i un d’ells pot ser una reducció de l’IBI. A qui tenint un pis buit el posa a la bossa de lloguer de l’Ajuntament s’ho reduïm, però cal que tingui aquesta voluntat, encara més, que la concreti. Pels grans tenim d’altres polítiques públiques.
Parleu molt de sostenibilitat, entre d’altres al transport. En aquesta línia heu publicat avantatges fiscals per a qui es posi carregadors pels cotxes elèctrics a la seva llar. No obstant això, molta de la gent que pot tenir un vehicle amb aquestes característiques és perquè ja tenen capacitat econòmica suficient. No termina per ser, doncs, una mesura regressiva?
No és regressiu. La política pública vol electrificar el parc mòbil de les ciutats, però no té a veure amb polítiques d’acompanyament per a aquelles famílies que no tinguin diners per a poder accedir a aquest tipus de mobilitat sostenible. No podem obviar el vehicle privat i hem d’apostar perquè cada vegada s’utilitzin combustibles menys contaminants, és a dir, l’electricitat. En aquest procés el cotxe cada vegada serà més accessible, però és veritat que hem de preparar la ciutat per això amb punts de recàrrega públics, però també privats. Una altra mesura, per exemple, és que hem generat aparcaments dissuasoris, com al barri de Marianao.
I el transport públic?
De fet, no tot passa pel vehicle elèctric quan parlem de sostenibilitat. El primer és això, el transport públic, i ja hem millorat l’autobús interurbà amb freqüències i rutes. També hem de fer una ciutat accessible perquè es pugui anar als llocs caminant. Quant a la bici, també s’ha instaurat l’AMBici.
Una qüestió que preocupa molt és la Zona de Baixes Emissions (ZBE) perquè a Sant Boi, una ciutat on la renda per càpita no és de les més elevades de la zona, hi ha gent que porta vehicles antics que contaminen. Com els afectarà això quan es posi en marxa, teòricament abans de cap d’any?
Encara estem treballant a aplicar-la, per això posem aquests aparcaments dissuasoris i estudiem la delimitació de les zones. Tenim clar que no aplicarem cap sanció fins que no tinguem clars els reglaments, també de la Llei de mobilitat. Volem una transició ecològica justa i inclusiva, i això no implica sancionar a qui més dificultats té per adaptar-se.
Quant a la sequera, encara que la competència no us correspon majoritàriament, teniu previst alguna mesura addicional en l’àmbit local?
Ha de quedar clar que no és una competència local, sinó de la Generalitat. Una de les coses que havia d’haver fet era invertir en infraestructures que poguessin ajudar en aquests períodes de sequera, i això no s’ha fet i hem d’exigir que es faci. Nosaltres som una de les ciutats de l’AMB que menys aigua consumim, no malbaratem. També utilitzem aigua regenerada per regar els espais verds i els carrers. I som uns dels municipis pioners en tenir un Pla de Sequera.
Heu estat a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat i moltes veus crítiques denuncien la destrucció d’espais verds que això provocaria.
Fa falta un aeroport per ser més competitius i estar millor connectats en l’àmbit internacional, i ha de millorar les seves infraestructures perquè és una eina de creixement de primer nivell a Catalunya. També és cert que s’ha de fer amb el màxim respecte per al medi ambient i conjuntament amb la veu del territori, amb consensos intermunicipals amb altres municipis del Delta del Llobregat. Això sí, el Parc Agrari no té cap relació amb l’aeroport i sempre ha estat una prioritat per protegir-ho, tant és així que som un dels municipis que més hectàrees naturals aporta del Baix Llobregat.
Ets una de les tres dones candidates a l’alcaldia durant aquestes eleccions. De fet, ets l’única que no forma part de l’espectre de la dreta. Com veus aquesta situació?
No jutjaré les decisions d’altres partits, però des del PSC hem fet una aposta històrica pels lideratges femenins i feministes, que no és el mateix. I evidentment això promou un model de lideratge igualitari i respectuós, i amb la implantació de les perspectives de gènere en totes les polítiques públiques. A més jo vinc dels moviments feministes, i des d’allí me’n vaig passar al socialisme. Em sembla necessària la complicitat de tothom en aquest camí per a normalitzar la presència de dones. Les nostres llistes són paritàries i cremallera, evidentment. Encara que no hem arribat a la igualtat total tenim un compromís. Una de les lògiques feministes és crear referents i donar exemple, i si nosaltres demanem que el teixit acadèmic, econòmic i social tingui dones al capdavant, on es prenen les decisions, hem de donar exemple.
Per quines mesures en clau feminista aposteu?
En aquesta legislatura hem feminitzat àrees que habitualment no estaven protagonitzades per dones. Per exemple, la tinenta d’alcaldia de serveis generals i la d’economia són dones. I per l’altre costat tenim a un company que està al capdavant de serveis socials. La cosa és que trenquem rols de gènere assignats, com és el de les dones a les cures.
Els partits de dretes utilitzen la falta de seguretat com a qüestió a millorar. Com penseu vosaltres en seguretat?
La seguretat té dues mirades, l’objectiva i la subjectiva. Els estudis, que són l’objectiva, ens diuen que Sant Boi és segur. Després està la percepció, que té a veure amb situacions més de convivència i vandalisme més que amb delictes tipificats. Per exemple, el soroll, les ocupacions, o els usos de l’espai públic, poden ser interpretats com a falta de seguretat, però no tenen a veure específicament amb això, sinó amb el civisme i la convivència. Ja hem creat una policia de proximitat que identifiqui ràpidament situacions d’inseguretat, a més d’una app que permet contactar directament amb la policia. I s’han de millorar altres elements que poden augmentar la sensació de seguretat, com per exemple la il·luminació.
L’altre dia, al debat a Cal Ninyo, vas proposar la domotització de les llars, és això una proposta de substitució de residència pública o és complementari?
Hi ha carències estructurals respecte al model de residències en aquest país i apostem per un nou model de cures. S’ha de tenir en compte que hi ha un augment de l’esperança de vida i volem augmentar també la qualitat del servei. La idea és allargar el màxim possible el temps al domicili habitual. Així, apostem per la promoció de l’autonomia personal, on és necessari que el domicili tingui les característiques per actuar en cas d’emergència. Hi ha una transformació a una teleassistència avançada que permeti la geolocalització de les persones, posar al domicili sensors, com de temperatura i moviment, de caigudes… Tot això és domotitzar. També s’ha de fer més accessible, per exemple, convertint banyeres en plats de dutxa, o fer espais més diàfans.
El següent pas, quan la gent ja té un nivell de dependència molt elevat i s’ha d’acudir a un model residencial, sabem que no ens agrada el model actual, molt massificat. Defensem un centre residencial amb centres de convivència, molt més humanitzat, amb menys persones i amb serveis comuns. Ara, en la Ronda Sant Ramon, als pisos que estem construint, volem fer una prova pilot d’aquest tipus de pisos assistits.
Fa poc que Salvador Illa et va ascendir orgànicament al PSC i es posa en dubte la teva continuïtat a Sant Boi com a alcaldessa durant la propera legislatura, si és així com ho diuen les urnes.
Jo estimo molt a la meva ciutat i soc honesta amb ella. Si no tingués la certesa que no anava a acabar el mandat no m’hauria presentat com a candidata. Faig una aposta explícita per treballar per Sant Boi durant tot el mandat.
Les preguntes més personals de Lluïsa Moret
Edat: 57 anys.
Lloc de residència: Barri de Vinyets.
Professió: Servidora pública.
Formació: Psicòloga.
Afició: Poesia.
Pel·lícula: Gattaca.
Llibre: Casandra, de Christa Wolf.
Cançó: Qualsevol de Rozalén.
En política des de… 2007.